El Banc d'Espanya veu ja una alça "suau" del petroli i preus "moderats" el 2021

El Banc d'Espanya constata un augment "suau" dels preus del petroli ja al maig per la recomposició de l'acord de l'oferta i l'inici de la recuperació econòmica després de la sortida gradual de la quarantena per la Covid-19, i cosa assenyala que els preus a termini per a 2021 se situen en nivells similars als d'un període de preus "moderats" com el de 2000-2006, tot i que encara "molt inferiors" als de gener d'enguany.

Així figura en un requadre sobre els factors de demanda i oferta a la determinació del preu del petroli en el context de la crisi de la Covid-19, que formarà part de l'informe trimestral de l'economia espanyola del segon trimestre de l'organisme supervisor, que avisa que la recuperació a mitjà termini de la demanda de petroli es troba condicionada per la incertesa sobre el perfil i intensitat del repunt de l'activitat (segons el Banc Mundial, el PIB mundial seria el 2021 encara 5,9 punts percentuals més baix que la seva previsió de gener) i pels canvis potencials en els patrons de comportament dels consumidors en l'escenari post-epidèmia.

Pel costat de l'oferta, assenyala que les discrepàncies dins de l'OPEP "no permeten descartar nous desacords" a l'hora d'implementar l'acord signat abans de la seva expiració a l'agost de 2022. En aquesta direcció apuntarien tant el "modest" grau de compliment de l'acord per part de Rússia com la "fragilitat" intrínseca que han mostrat aquests últims anys aquest tipus de pactes, apunta el Banc d'Espanya.

En concret, explica que les caigudes més intenses es van produir a partir de març, quan es va fer evident la naturalesa pandèmica de la crisi sanitària, la qual cosa va portar a una interrupció de l'activitat econòmica mundial i, per consegüent, a una disminució dràstica de la demanda de petroli, i quan, a més, es va trencar de manera transitòria l'acord de control de la producció que havien mantingut els països de l'Organització de Països Exportadors de Petroli i els seus associats (OPEP+), acord liderat per l'Aràbia Saudita i Rússia.

RÀPIDA CAIGUDA DE LA DEMANDA I VERTIGINOSA ACUMULACIÓ D'INVENTARIS

Comparat amb enfonsaments viscuts en altres episodis, com la crisi asiàtica de 1997 o la crisi financera de 2008, amb abaratiments del 40% i el 75%, respectivament, el Banc d'Espanya explica que el col·lapse del preu d'aquesta matèria primera ara ha estat un "episodi singular" per la coincidència en el temps d'una intensa i ràpida caiguda de la demanda i un augment transitori de la producció, la qual cosa ha donat lloc a una "ràpida acumulació d'inventaris a tot el món".

Específicament, l'enfonsament de la demanda seria responsable d'una mica més del 80% de la caiguda observada, afectant de manera especial el sector del transport, que representa prop del 65% de la demanda de petroli de l'OCDE.

Això va conduir a un augment intermensual significatiu i no esperat de la producció de l'OPEP+ (2,4 milions de barrils al dia) i a l'aplicació de forts descomptes en els preus de venda per part de l'Aràbia Saudita.

Aquesta pertorbació d'oferta explicaria al voltant del 16% de la caiguda del preu del petroli entre gener i abril, però va ser "transitòria", perquè l'acord es va recompondre ràpidament sota els auspicis dels Estats Units i el conjunt del G-20, encara que van continuar els inventaris.

EFECTES MACROECONÒMICS

En relació als efectes macroeconòmics globals d'aquestes pertorbacions, assenyala que el tradicional impacte favorable de la caiguda del preu del petroli als països importadors hauria estat inferior a l'habitual, atès que, a causa de la situació de confinament, els consumidors no s'haurien beneficiat completament de l'abaratiment.

Mentrestant, l'impacte per als països exportadors seria clarament negatiu, la qual cosa, en alguns casos, s'està traduint en rebaixes de les qualificacions creditícies dels emissors sobirans d'aquests països.

Finalment, a la indústria la situació de crisi sembla estar afectant particularment les empreses amb costos d'extracció més alts i fort endeutament, en concret els productors no convencionals dels Estats Units (shale oil), però també els productors convencionals, amb caigudes significatives de la inversió en exploració i producció tant als Estats Units com a nivell global.