Telefónica anima l’IBEX, que puja un 0,70% malgrat els dubtes polítics a Espanya

El selectiu espanyol ha acabat la sessió fregant els 8.900 punts

Per

Bolsamania | 30 mar, 2016

Actualitzat : 18:29

El selectiu espanyol ha tancat la sessió amb signe positiu, animat pel fort rebot de l’operadora, que estén els guanys que va obtenir ahir dimarts després que César Alierta anunciés que en deixa la presidència.

L'IBEX-35 ha acabat la sessió d’aquest dimecres amb una pujada del 0,70% i una cotització de 8.870 punts, encara que s'ha quedat molt per sota de la resta de borses europees, que han tancat amb pujades de l'1,60% de mitjana. Els inversors han apostat per les compres des del toc de campana, i el selectiu s'ha llançat a l'atac dels 8.900 punts, encara que finalment no ha aconseguit tancar per sobre d'aquest nivell.

Les pujades del parquet madrileny han tingut el suport de Telefónica, una de les grans de l'IBEX. L’operadora, que ha rebotat un 2,18%, continua recollint guanys després del sorprenent anunci d'aquest dimarts, quan el president del grup, César Alierta, va comunicar que deixava el càrrec després de 16 anys i va proposar José María Álvarez-Pallete com a substitut.

Si el Consell d'Administració de Telefónica aprova el seu nomenament el proper 8 d'abril, Álvarez-Pallete, que ara és conseller delegat, tindrà davant seu una sèrie de reptes que haurà d'afrontar des de la butaca de president i que se centren bàsicament a afermar l'expansió posada en marxa per Alierta durant els últims anys.

Són moltes les opinions que s'han pogut sentir aquestes últimes hores sobre el relleu a Telefónica; entre aquestes, les dels analistes, que han valorat tots els escenaris que es presenten respecte al negoci del grup. Consideren que Álvarez-Pallete haurà d'esforçar-se per evitar el qüestionament que, sens dubte, suscitaran les seves primeres decisions en el càrrec.

DUBTES SOBRE EL FUTUR POLÍTIC

D'altra banda, a Espanya els dubtes sobre el futur polític continuen sense resoldre's. Aquest dimecres s'han reunit el líder del PSOE, Pedro Sánchez, i el seu homòleg de Podem, Pablo Iglesias, una cita de gran rellevància, ja que podia suposar el desbloqueig de la situació, després de la investidura fallida del socialista.

La veritat és que hi ha hagut algun canvi, encara que no gaire important, la qual cosa impedeix eliminar la incertesa. Pablo Iglesias s'ha mostrat disposat a renunciar a la vicepresidència sempre que hi hagi un Govern de coalició PSOE-Podem, i ha demanat a Ciutadans que s'abstingui perquè tiri endavant. Aquesta opció, tanmateix, no és la que defensa Sánchez.

El socialista, després de la seva trobada amb Iglesias, ha dit que ell continua apostant per l'acord PSOE-Ciutadans-Podem, i ha dit que el seu pacte amb la formació d'Albert Rivera és irrenunciable. «Qualsevol acord en virtut del qual jo em sotmeti a una votació d'investidura ha de tenir el sí de Ciutadans», ha dit Sánchez, que ha valorat positivament el fet que Iglesias almenys s'hagi mostrat disposat a una negociació a tres al costat del partit taronja.

QUÈ FARAN ELS BANCS CENTRALS?

Les fortes pujades de les borses europees d’aquest dimecres, així com les que experimentava Wall Steet a l’hora del tancament d'Europa, s'han d’atribuir també a les paraules de la presidenta de la Reserva Federal nord-americana (Fed), Janet Yellen, d’aquest dimarts davant el Club Econòmic de Nova York.

Yellen va llançar un missatge de tranquil·litat i va alleujar les preocupacions recents sobre una alça dels tipus d'interès a curt termini en assegurar que és apropiat per a les autoritats procedir «amb cautela». En concret, va assegurar que era «convenient» que el Comitè «tingui cautela a l'hora de procedir a normalitzar la política» monetària, és a dir, a l'hora de plantejar una nova pujada dels tipus. Però, no obstant això, també va deixar clar que la Fed pot canviar la seva política si l'economia creix més ràpid.

Segons Daniel Pingarrón, estrateg d’IG Markets, les fortes pujades d'aquest dimecres «tenen l’origen en la compareixença de Janet Yellen», que «va modificar substancialment el discurs ambigu que havia mantingut fins ara» i «va deixar anar també la idea que l'autoritat monetària ha de procedir amb precaució pels riscos existents, però va negar que veiés una feblesa clara global, tot i que va advertir sobre els efectes potencials d'una desacceleració xinesa i de la caiguda del petroli».

Ara bé, la Fed no ha estat l'únic banc central protagonista aquest dimecres. I és que el Banc Central Europeu (BCE) ha dit que no portarà els tipus d'interès fins a un territori «absurdament negatiu». Així ho ha assegurat el representant francès del directori de l'entitat, Benoit Coeuré, en una entrevista concedida al setmanari Politico i recollida per Europa Press, en la qual ha subratllat que «els tipus d'interès negatius no són el nostre principal instrument, només ajuden la nostra política». A més, ha apuntat que al BCE «no li falten d'instruments» i serà capaç de fer front a situacions adverses, si cal.

Tot això, sense oblidar que als EUA s'han conegut les dades de l'informe ADP d'ocupació, que s’han situat en línia amb les previsions. Segons recull Marketwatch, el sector privat va crear 200.000 llocs de treball al març, una petita desacceleració tenint en compte les dades del mes anterior, que van ser revisades a 205.000, des de l'increment de 214.000 comunicat inicialment. L'informe ADP és conegut com l'avantsala de l'informe d'ocupació, que el Departament de Treball dels EUA farà públic aquest divendres i que recull les dades tant del sector públic com del privat.

EMPRESES

En l’àmbit empresarial, aquest dimecres ha destacat la taiwanesa Foxconn Technology Group, que comprarà el 66% del fabricant japonès d'electrònica Sharp, segons han anunciat totes dues companyies en un comunicat conjunt. Foxconn invertirà 388.800 milions de iens (3.470 milions de dòlars) en l'adquisició, una xifra una mica menor als 489.000 milions de iens (4.350 milions de dòlars) anunciats inicialment al febrer.

D'altra banda, el jutge de l'Audiència Nacional José de la Mata ha admès a tràmit una querella contra l'expresident de Caja Madrid Miguel Blesa i una vintena d’exresponsables de la caixa per la concessió, per part de l'entitat, d'hipoteques sobrevalorades d'alt risc. La notícia ha afectat la cotització de Bankia, que ha acabat la jornada amb pèrdues del 0,12%.

ANÀLISI TÈCNICA

César Nuez, analista tècnic de Bolsamanía, ha destacat que aquest dimecres l'IBEX-35 puja un 0,70%, però «continua negociant un volum escàs, i ja acumula sis sessions consecutives amb un volum molt baix».

«Això no fa sinó confirmar la consolidació de curt termini i ens fa estar molt atents a l'aparició d'un senyal de fortalesa que ens faci pensar en la continuació de les pujades. El primer nivell de resistència és el de 9.046 punts. Mentre el selectiu cotitzi per sota d'aquest nivell de preus, no observarem cap senyal de fortalesa», ha assenyalat l'expert.

No obstant això, ha dit que «la resistència clau es troba una mica més amunt, concretament en el nivell de 9.217 punts. Estarem molt pendents de la superació d'aquest nivell de preus, ja que ens confirmaria una extensió de les pujades almenys fins al nivell de 9.500 punts, preus molt propers a la mitjana de 200 sessions».

Últimas noticias