L'IBEX tanca en positiu però no perd de vista les preocupacions per la Xina i el petroli

Les borses europees intenten tornar a la calma després de l'esglai de la primera jornada de 2016, any que va començar amb fortes caigudes als mercats mundials. No obstant això, encara es mantenen les preocupacions dels inversors, que segueixen vigilant la Xina.

En tancar la sessió, l'IBEX-35 puja un 0,24%, fins a 9.335,20 punts. El resultat del nostre selectiu ha estat millor que la resta de grans índexs europeus, que han tancat plans.

Connor Campbell, analista financer d’Spreadex, defineix com “completament erràtic” el rumb que han seguit les borses aquest dimarts, que s'han mogut “en el fil de la navalla, amenaçant amb el color vermell en qualsevol moment”.

Els analistes de Bankinter destaquen que, a diferència de dilluns, “la sessió asiàtica ha tingut millor to”, encara que “a la Xina aquesta tranquil·litat aparent seria artificial ja que es deu a la intervenció del govern”.

Després del desplom del 7% de dilluns a la borsa xinesa, provocat per unes dades econòmiques decebedores, el Govern de Pequín ha decidit intervenir aquest dimarts, injectant gairebé 20.000 milions de dòlars per contenir les caigudes. Amb el bombeig de més fons al mercat, el Banc Popular de la Xina està tractant d'enviar el missatge que no ha canviat el seu biaix expansiu, segons han declarat a MarketWatch fonts properes a l'organisme.

“La incertesa a curt termini continua i les borses podrien aconseguir nous mínims les properes setmanes, creant possiblement interessants oportunitats de compra”, assenyala Alessandro Allegri, CEO d’Ambrosetti Asset Management, en declaracions a Reuters. “La principal raó per a la incertesa és la Xina, atès que les xifres empresarials i l'entorn macroeconòmic a Europa i als Estats Units no han canviat”, apunta.

Una altra de les grans preocupacions dels inversors, el petroli, continua les caigudes en la sessió d'aquest dimarts, mentre l’Aràbia Saudita ha anunciat una rebaixa del preu del petroli que ven a Europa, una decisió que ha pres en el marc de la ruptura de les relacions diplomàtiques amb l’Iran.

En tancar les borses europees, el petroli Brent, de referència a Europa es deixa un 1,84%, fins a 36,91 dòlars per barril, i el West Texas, de referència als Estats Units, cau un 1,41%, fins a 36,24 dòlars per barril. "L'única cosa que cal destacar dins de la impecable espiral a la baixa en què segueix immers l'or negre és que en el curt termini ha estat capaç de reaccionar a l'alça des del suport decreixent que ve funcionant d'allò més bé des de fa un any”, destaca José María Rodríguez, analista tècnic de Bolsamania. Aquest expert situa el suport en els 34,53 dòlars per barril.

ECONOMIA

A Espanya, el nombre d'aturats registrats es va situar a la fi de desembre de 2015 en gairebé 4,1 milions de persones, després de baixar en 354.203 aturats en el conjunt de l'any (-7,96%). Aquest és el seu tercer descens anual consecutiu i el major de tota la sèrie històrica, iniciada el 1996, segons ha informat aquest dimarts el Ministeri de Treball i Seguretat Social.

Les dades de l'IPC de la zona euro han estat més febles de l'esperat al desembre i recolzen l'opinió d'aquells experts que creuen que el Banc Central Europeu (BCE) hauria de fer més del que ha fet fins ara per recolzar la recuperació econòmica. En concret, l'IPC harmonitzat es va mantenir sense canvis en el 0,2%, més feble que no pas la previsió del consens, que preveia un petit augment del 0,3%.

EMPRESES

Volkswagen es desploma després que els Estats Units decidissin presentar una demanda contra la companyia alemanya.

El multimilionari mexicà Carlos Slim ha incrementat la seva participació a FCC per sobre del 26% després de comprar accions per gairebé 9 milions d'euros.

L'operadora francesa de telecomunicacions Orange manté negociacions 'preliminars' amb el grup Bouygues de cara a la seva potencial fusió amb Bouygues Telecom la qual, si es materialitza, reduiria de quatre a tres el nombre d'operadors al mercat francès.

El consorci liderat per Sacyr per a la construcció del nou canal de Panamà ha augmentat les reclamacions per sobrecostos a l'Autoritat del Canal fins a 3.481 milions de dòlars (3.220 milions d'euros), gairebé el doble dels 1.625 milions de dòlars que reclamava fa dos anys, quan es va paralitzar l'obra.