L’IBEX s’enfonsa un 3,2%, arrossegat per la banca, enmig de noves caigudes del petroli

Les borses europees han reprès les caigudes i han deixat en un miratge el rebot d’ahir; el sector financer és el que n’ha sortit més malparat. Les preocupacions en relació amb la Xina i el petroli i unes dades econòmiques febles publicades als Estats Units han tornat a fer marxar els compradors del mercat, i l'IBEX ha tancat la sessió en el seu nivell més baix des del juliol del 2013, després de caure un 13% en les 13 primeres sessions de l'any i un dia abans que comenci la temporada de resultats entre les companyies del selectiu i es reuneixi el Banc Central Europeu (BCE).

En tancar la sessió, l'IBEX retrocedeix un 3,2%, fins a 8.261 punts, en una jornada en què s'ha mogut entre els 8.206 i els 8.398,40 punts. Per la seva banda, les borses europees perden un 3,5%. El to general també es transmet a Wall Street, que cotitza amb caigudes del voltant del 3% per al Dow Jones, l’S&P 500 i el Nasdaq. En el cas de l’S&P 500, si acaba el dia així ho faria en mínims del 2014.

Abans, les principals borses asiàtiques han acabat aquest dimecres amb fortes pèrdues, de l'1,04% per al Shanghai Composite a la Xina i del 3,71% per al Nikkei japonès.

Els dubtes han tornat a apoderar-se dels inversors, que protagonitzen una onada de vendes a les borses i tornen a apostar pels anomenats actius refugi. L'or puja un 1,2%, fins a 1.101 dòlars per unça, i en renda fixa també es registren fortes compres. El bo nord-americà augmenta de preu en gairebé un 1%, i la rendibilitat cau per sota del 2%, el seu nivell més baix des de l'abril de l’any passat. Per la seva banda, el Bund alemany s'encareix un 0,5%, i la rendibilitat retrocedeix fins al 0,42%, la qual cosa ha provocat un increment en les primes de risc perifèriques. El diferencial amb el bo espanyol augmenta un 13,5%, fins a 130,4 punts.

Aquest dijous es reuneix el Banc Central Europeu (BCE), la qual cosa podria ser un senyal d'esperança per a alguns analistes. «L'estrès al mercat és prou alt per provocar una reacció de les autoritats monetàries per calmar els nervis. Mario Draghi (president del BCE) podria fer alguna cosa», opina Giuseppe Sersale, gestor d’Anthilia Capital, en declaracions a Reuters.

En el cas concret d'Espanya, a l'escenari baixista de les borses s’hi suma la incertesa política. Les últimes informacions apunten a un acord entre PSOE, Podem i PNB amb l'abstenció de Ciutadans per investir Pedro Sánchez com a president, encara que l'escull de Catalunya i el referèndum que demanen a Podem continuaria impedint el pacte.

UNA ALTRA CAIGUDA DEL PETROLI

El petroli ha tocat nous mínims de 12 anys. El barril West Texas, de referència als Estats Units, baixa més d'un 5% al final de la cotització a Europa, fins a 26,9 dòlars. Per la seva banda, el barril Brent, de referència al Vell Continent, cau gairebé un 4%, fins a 27,7 dòlars.

Els analistes han assenyalat el petroli com una de les pressions a la baixa dels mercats de renda variable aquestes últimes setmanes. No obstant això, malgrat el pes de les petrolieres i les companyies vinculades al sector en els principals índexs, convé recordar els aspectes positius que deixa l'entorn de preus reduïts del cru. «Aquestes caigudes són una transferència de riquesa entre els països productors i els consumidors de les economies desenvolupades», assenyala José Ramón Iturriaga, gestor dels fons d'inversió Okavango Delta, Kalahari i Spanish Opportunities.

Malgrat això, s'ha establert una correlació entre les borses i la matèria primera. Segons estimacions de Daniel Pingarrón, analista d’IG, per cada 1% que ha caigut el petroli des del desembre, «les borses occidentals han baixat entre un 0,3% i un 0,5%».

DADES ECONÒMIQUES DECEBEDORES

L'economia nord-americana ha centrat l'atenció amb una bateria de dades econòmiques publicades aquest dimecres, la majoria de les quals han quedat lleugerament per sota de les expectatives.

L'IPC anual es va situar en el 0,7% al desembre, i el mensual va caure un 0,1%; en tots dos casos, la dada se situa una dècima per sota del que esperaven els analistes. La Reserva Federal (Fed) va justificar el mes passat la primera pujada de tipus dels últims nou anys (des del nivell entre el 0% i el 0,25% fins al 0,5%) per la fortalesa de l'economia i per la perspectiva que la inflació es mouria aviat cap a l'objectiu del 2%. Les últimes estadístiques allunyen aquesta possibilitat i fan tornar al mercat els temors de la deflació.

En contra del que ha passat, «una dada positiva d'IPC hauria estat una prova que la Fed no s'equivoca en un moment en què la macro dels Estats Units està mostrant símptomes de feblesa», apunten els analistes de Bankinter.

Per la seva banda, la dada mensual d'habitatges nous posa de manifest una caiguda del 2,5% al desembre, en comparació de l'augment del 2,3% que anticipava el mercat.

En contrast amb això, els permisos de construcció es van situar en 1,232 milions, lleugerament per sobre de les expectatives.

FORTES CAIGUDES PER ALS BANCS

El sector financer ha arrossegat els principals índexs europeus després que sorgissin dubtes al voltant de la banca italiana. El primer ministre d'Itàlia, Mateo Renzi, ha reconegut que calen fusions entre entitats financeres. La consolidació és «més necessària que mai», assegura. Els dos principals bancs italians, UniCredit i Intesa Sanpaolo, han acabat la sessió amb retrocessos del 7,8% i el 5,6%, respectivament.

Les caigudes de la banca s'han propagat a tot Europa, i a Espanya l'índex IBEX-35 Bancs perd un 4,09%. Els més castigats per les vendes han estat Santander (-4,82%) i CaixaBank (-4,81%).

No obstant això, ArcelorMittal i Repsol, castigats pel comportament de les matèries primeres, són els valors que lideren els retrocessos amb baixades del 8,53% i el 5,61%, respectivament. Al mercat continu, les accions de classe B d’Abengoa cauen un 7,43%, fins a 0,013 euros. La jutgessa de l’Audiència Nacional Carmen Lamena ha decidit embargar els béns de Felipe Benjumea i Sánchez Ortega.

Fora d’Espanya, continua avançant la temporada de resultats, i aquest dimecres ha estat el torn de Goldman Sachs, amb un benefici per acció (BPA) d'1,27 dòlars, molt per sota dels 3,54 dòlars esperats pel consens d'analistes de Thomson Reuters. El banc assenyala que el descens del benefici és degut a costos legals, després que l’empresa hagi hagut de fer front a la multa econòmica més gran de la seva història després d'acordar el pagament de 5.000 milions de dòlars amb el Departament de Justícia per frenar una demanda del regulador (SEC) per presumptes enganys als seus clients. Les accions cauen més d'un 2,4%.

Aquest dijous presenta els seus comptes del 2015 Bankinter, amb el qual s'inicia la temporada de resultats a l'IBEX.

A més, destaca la notícia de la retallada de plantilla del 20% que ha anunciat Barclays, que cau un 4,13% a borsa.

ANÀLISI TÈCNICA

«Tretze sessions i aquest any l’IBEX-35 ja acumula una pèrdua del 13,23%. Aquests últims dies hem comentat en diverses ocasions que la zona de suport la teníem al voltant dels 8.200 punts, nivell que coincideix amb un ajust del 61,8% de tota la pujada des del juliol del 2012 fins als màxims de l'abril del 2015», resumeix José María Rodríguez, analista tècnic de Bolsamanía.

«El mínim d'aquest dimarts el tenim en el nivell de 8.206 punts. Això vol dir que la correcció ha arribat a la fi? Ni molt menys: això, a dia d'avui, és impossible de saber», afegeix l'expert.

«Fins que el preu no ens dibuixi algun senyal d'esgotament o alguna figura de volta, no té sentit jugar a buscar valls de mercat. De fet, es podria dir que els 8.000-8.200 punts podrien ser un nivell de gir potencial, per allò que es tracta d'un retrocés del 61,8-66%, però res més», adverteix Rodríguez. «Em continua cridant l'atenció que la borsa alemanya (mesurant-ho pel comptat del Dax) continua sense voler perforar la zona de suport que presenta en els mínims del mes d'agost, de 9.325 punts», conclou.