L’IBEX-35 puja un 3,09% al març, un mes complicat i amb incertesa política

Aquest dijous, última sessió del mes, el selectiu espanyol ha caigut amb força, i ha liderat les pèrdues a Europa juntament amb la borsa de Portugal.

L'IBEX-35 ha tancat el mes de març amb una pujada del 3,09% malgrat la incertesa política, encara que la tendència que ha seguit el selectiu aquest dijous és ben diferent. L'índex espanyol ha caigut un 1,66%, fins a 8.723 punts, i s'ha convertit en un dels pitjors d'Europa després que l'euro s'hagi enfortit contra el dòlar (un euro es canvia a 1,139 dòlars).

Ho ha fet en una jornada bastant convulsa a Espanya, sobretot a causa del dèficit. I és que el dèficit públic del 2015 va tancar al voltant del 5% del PIB, uns 56.000 milions d'euros, molt per sobre de l'objectiu del 4,2% pactat amb Brussel·les i dada també superior a l’estimació del 4,5% que va fer la Comissió Europea a finals de l’any passat.

El Govern ha anunciat més controls i mesures coercitives que comunicarà a les comunitats autònomes per contenir el dèficit, encara que amb això no ha estat capaç de contenir la incertesa que ha provocat el fet que no s'hagi pogut controlar el desviament. A més, les declaracions del ministre d'Hisenda en funcions, Cristóbal Montoro, tampoc no hi han ajudat.

Montoro ha atribuït aquestes dades a partides pressupostàries excepcionals que no tornaran a repetir-se aquest any, com el tractament de l'hepatitis C, que es va elevar a 1.090 milions d'euros. A més, també les ha atribuït a prop de 2.000 milions més que van aflorar a Catalunya després de la construcció d'una presó i a 200 milions més d'un tramvia a l’Aragó.

Per la seva banda, el ministre d'Economia en funcions, Luis de Guindos, ha admès que el Govern haurà de negociar amb Brussel·les un nou objectiu de dèficit per a aquest 2016, situat ara en el 2,8% del PIB, ja que el dèficit del 2015 s'ha desviat gairebé un punt, sobretot a causa de l'incompliment de les comunitats.

TOTS PENDENTS DE L'INFORME D'OCUPACIÓ

En l’àmbit macroeconòmic, aquest dijous s'han conegut diverses referències a banda i banda de l'Atlàntic, encara que, sens dubte, tots els inversors estan pendents de la dada de la setmana: l'informe d'ocupació que el Departament de Treball dels EUA publicarà aquest divendres.

De moment, aquest dijous s'han conegut les dades setmanals de subsidis d’atur, que van augmentar d’11.000 i van arribar al seu nivell més alt dels últims dos mesos. En concret, la setmana anterior les sol·licituds de subsidi van arribar a 276.000, per sobre de les previsions dels analistes, que esperaven una dada de 268.000. No obstant això, el ritme d'acomiadaments als EUA continua sent molt baix.

Aquestes dades han deixat Wall Steet cotitzant gairebé pla (a l’hora del tancament d'Europa el Dow Jones pujava un 0,12%; l’S&P 500, un 0,10%, i el Nasdaq, un 0,24%). Segons Connor Campbell, analista de Spreadex, «és possible que hi hagi una altra raó que expliqui la reticència dels inversors aquest dijous, una raó que va més enllà que ens trobem a finals de març. Aquest divendres estarà ple d’alts i baixos, ja que iniciem el mes d'abril amb una descàrrega de dades que pot deixar els inversors una mica marejats». Es refereix a l'informe d'ocupació, que es publicarà juntament amb els índexs manufacturers Markit i ISM.

I a Espanya s'ha conegut l'IPC del mes de març. La inflació ha pujat un 0,6% al març respecte al mes anterior i la taxa interanual s’ha mantingut en el -0,8% a causa de l'estabilitat dels preus dels aliments i les begudes no alcohòliques. Això també ha estat així gràcies al fet que la pujada dels carburants ha estat inferior a l'experimentada un any abans, segons l'indicador avançat publicat per l'Institut Nacional d'Estadística (INE).

TELEFÓNICA I LA BANCA, EN EL PUNT DE MIRA

En l’àmbit empresarial, aquest dijous destaquen Telefónica i els bancs. L’operadora ha tancat la sessió amb pèrdues del 2,21% després del seu bon comportament dels últims dies, després que César Alierta anunciés que deixa la presidència del grup i proposés José María Álvarez-Pallete per al càrrec. Segons ha explicat a Bolsamanía Daniel Pingarrón, estrateg d’IG, aquests dies ha pujat perquè «el mercat premia un perfil més tècnic i modern, com el d'Álvarez-Pallete, en comparació d'un més financer, com és el d'Alierta».

A més, ha assenyalat que aquest dijous no ha passat res d’especial, i que Telefónica cau com la resta de valors de l'IBEX, encara que ha reconegut que el tema del Brasil pot acabar sent «un problema a mitjà-llarg termini». Cal recordar que, segons les previsions del seu banc central, el Brasil registrarà aquest any una caiguda del PIB del 3,5%, amb la qual cosa s'aguditzarà la recessió en què està immersa la primera economia llatinoamericana. Aquestes previsions coincideixen amb les que han fet institucions internacionals com el Fons Monetari Internacional (FMI).

Per la seva banda, la banca ha estat un dels sectors que han tingut un comportament pitjor aquest dijous. L'IBEX-35 Bancs, l'índex que aglutina tots els valors del sector, ha caigut un 2,21%. Entre els pitjors del selectiu espanyol hi ha Banco Popular (-3,01%), Sabadell (-2,65%) i Banco Santander (-2,57%).

ANÀLISI TÈCNICA

César Nuez, analista tècnic de Bolsamanía, ha destacat que, malgrat els descensos d'aquest dijous, l'IBEX «podria estar donant forma a una figura de gir més consistent». «La correcció actual podria estar construint l'espatlla dreta d'un cap-i-espatlles invertit», ha dit l'expert, que ha explicat que «perquè s'acabi formant la figura hauríem de veure l'entrada de les compres al voltant del nivell de 8.600 punts, on tenim la directriu alcista projectada des dels mínims anuals».

«Per tal que aquesta figura de gir es confirmi, hauríem de veure unes pujades fins als màxims d'aquest mes que arriba a la fi, en el nivell de 9.212 punts. La superació d'aquesta resistència ens faria pensar en una més que probable pujada fins al nivell de 10.000 punts». No obstant això, ha assenyalat, «de moment no hem arribat a veure cap senyal de fortalesa que ens faci pensar en el final de la correcció iniciada el dia 15 de març».