La banca tomba l’IBEX, que cau un 1,26% i tanca la sessió com un dels pitjors d’Europa

El selectiu espanyol ha estat aquest dijous un dels pitjors del Vell Continent. Malgrat que ha obert la sessió amb signe positiu, aviat s'ha girat a la baixa i ja no ha aconseguit tornar als números verds.

L'IBEX-35 ha continuat la mala ratxa que arrossega aquests últims dies i ha tancat la sessió amb una caiguda de l'1,26% i una cotització de 8.292 punts. S'ha convertit en un dels pitjors d'Europa, on els mercats han acabat la jornada amb pèrdues de l'1,3% de mitjana, arrossegats, en gran part, per la banca i les asseguradores.

No obstant això, en el cas de l'índex espanyol, la gran culpable de les caigudes ha estat la banca. El sector ha impedit la recuperació de la tendència alcista amb què s'ha iniciat la sessió, fins al punt que els pitjors valors de l'IBEX han estat, precisament, els bancs. Al capdavant de les caigudes d'aquest dijous s'hi han situat Bankia, CaixaBank i BBVA.

A més, la notícia que ha castigat el sector abans del tancament del mercat no ha fet sinó intensificar les seves pèrdues. En concret, el jutjat mercantil número 11 de Madrid ha condemnat 40 bancs i caixes espanyols a eliminar les clàusules sòl dels contractes hipotecaris i a deixar d’utilitzar-les de manera no transparent. El jutjat ha declarat nul·les aquestes clàusules per «manca de transparència».

EL MISSATGE DEL BCE

El càstig que ha rebut la banca s'ha produït en una jornada marcada per les actes del Banc Central Europeu (BCE). L'entitat ha fet públiques les actes de la seva última reunió, la que es va celebrar el 10 de març passat, en què es van anunciar una sèrie de mesures orientades a reactivar l'economia europea.

En aquella trobada la institució va decidir retallar els tipus de referència des del 0,05%, i els tipus de facilitat de dipòsit, 10 punts bàsics, fins al -0,4%. Les actes reflecteixen que va haver-hi un ampli suport a aquesta mesura, encara que diversos membres del Consell de Govern es van mostrar en contra de noves rebaixes, perquè van considerar que perjudicarien l'estabilitat dels bancs i podrien fer «augmentar encara més la volatilitat dels mercats financers».

També va haver-hi consens sobre l'ampliació de compra d'actius incloent-hi bons corporatius, encara que va haver-hi discrepàncies sobre l'eficàcia del programa, que sí que tindrà un impacte en l'abaratiment del cost de finançament de les empreses, encara que van sorgir dubtes en relació amb l'efecte en les seves inversions.

Segons Connor Campbell, analista de Spreadex, les actes del BCE «podrien haver mostrat un front més unit respecte al que es veu als EUA amb la Reserva Federal (Fed), però no obstant això sembla que encara estan preocupats perquè, després de la dosi d'estímuls del mes de març, el BCE podria estar-se quedant sense eines eficaces».

ATUR SETMANAL ALS EUA, MILLOR DEL QUE S’ESPERAVA

D'altra banda, aquest dijous s'han conegut les sol·licituds inicials de subsidi d’atur als EUA, una dada que ha estat millor del que s’esperava. En concret, el nombre de nord-americans que van sol·licitar el subsidi d’atur la setmana passada va caure de 9.000 persones, fins a 267.000, amb la qual cosa les sol·licituds inicials es mantenen prop del nivell més baix de les últimes dècades.

A més, cal remarcar la pujada que han experimentat aquest dijous les primes de risc a Europa. Encara que tots els bons sobirans han vist com s’incrementava el diferencial respecte al Bund alemany, de referència, destaca la pujada als països perifèrics: a Itàlia la prima de risc ha augmentat un 12%, mentre que a Espanya i Portugal ha pujat gairebé un 10%.

Quant al petroli, després de disparar-se aquest dimecres un 5% amb la caiguda inesperada dels inventaris de cru als Estats Units de cinc milions de barrils, aquest dijous els futurs del barril de tipus Brent, de referència a Europa, baixen un 2,20%, mentre que els futurs del barril West Texas, de referència als EUA, cauen un 2,10%.

Els experts de GVC Gaesco creuen que «el preu del petroli no hauria de tornar al nivell de 60-70 dòlars» i que «si això passa actuaria la fracturació hidràulica americana» per contenir el preu del barril. Cal recordar que la fracturació hidràulica, una tècnica que permet extreure gas i petroli del subsòl, ha permès que els EUA «s’independitzessin» del petroli àrab, i ha suposat un impacte estratègic profund, ja que ha eliminat la vella dependència dels productors tradicionals.

TESLA CONTINUA ARRASANT

En l’àmbit empresarial, Tesla continua arrasant. I és que la companyia ha anunciat que totes les seves expectatives ja s'han vist superades després que el «Model 3», que encara no ha sortit al carrer, hagi rebut més de 325.000 sol·licituds de comandes.

Els clients fan cua per aconseguir el cotxe elèctric de la companyia per un preu del voltant de 35.000 dòlars, i encara que l'onada de reserves ha impulsat les accions de la companyia, són molts els que plantegen un dubte: Tesla podrà satisfer tantes comandes si el 2015 només va oferir 50.580 vehicles?

ANÀLISI TÈCNICA

José María Rodríguez, analista tècnic de Bolsamanía, ha destacat que «molt han de canviar les coses perquè l'IBEX-35 es deslliuri de posar a prova, amb el perill que això comporta, l'important suport que presenta en els mínims anuals, de 7.746 punts».

«Les caigudes són generalitzades, però és cert que són especialment destacades, una vegada més, en el sector financer, tant a Espanya com al conjunt d'Europa. No pensem que es tracti d'una cosa puntual del nostre mercat, perquè no és així: el moviment de caiguda dels bancs és sectorial», ha remarcat l'expert.

A més, ha dit que la caiguda «es fa més evident en l’índex espanyol, ja que els bancs hi tenen un pes específic molt alt (per a les coses bones i per a les dolentes). El sectorial de bancs europeu baixa prop d’un 3%, i ja no presenta suports de cap tipus fins als mínims del mes de febrer, de 88,85 punts». I «no deixa de ser preocupant que la caiguda a Europa estigui tenint lloc amb els índexs de Wall Street en nivells de resistència importants. Durant les últimes setmanes, a l'altre costat de l'Atlàntic els mercats no han parat de pujar (+15% des dels mínims anuals), mentre que Europa ha estat degotant a la baixa».

«Toquem fusta perquè Wall Street no decideixi corregir amb força des de resistències, perquè Europa, com gairebé sempre, podria accelerar encara més la seva tendència baixista», ha conclòs.