Draghi diseña un 'tapering' blando para apoyar la recuperación y no enfadar al euro

Mario Draghi en estat pur. Ni tan sols quan dissenya el full de ruta per caminar cap a la retirada dels estímuls més extraordinaris perd l'ocasió de deixar clar que, en tot cas, aquest replegament serà summament gradual i estarà acompanyat de mesures clarament expansives. El que està sent un 'tapering' tou.

Perquè això és el que ha anunciat aquest dijous, una reducció molt progressiva dels seus programes de compres d'actius (APP, per les sigles en anglès). Fins ara, el BCE havia dit que dedicaria 60.000 milions d'euros al mes a comprar deute públic i privat al mercat almenys fins a finals de 2017. Ara, i seguint l'esperat, allarga el calendari, per perllongar les adquisicions almenys fins al setembre de 2018, i redueix el muntant, que passarà a ser de 30.000 milions mensuals des del gener.

I així, d'aquesta manera, anticipa que injectarà, com a mínim, 270.000 milions d'euros més a una economia que ja està arrossega cada dia un excés de liquiditat d’1,79 bilions d'euros. Tirant curt, perquè el BCE ha afegit que si les coses es torcen, podria elevar tant el termini -més enllà de setembre- com la quantitat -més de 30.000 milions-.

Però la rúbrica de Draghi no només s'observa en la gradualitat de la retirada dels APP. El seu traç figura en el compromís que els tipus d'interès -amb els oficials al 0% i els de dipòsit al -0,4% - seguiran on són durant "un llarg període de temps" que anirà més enllà de la conclusió total de les compres d'actius; en la confirmació que, durant "tant de temps com sigui necessari", el BCE seguirà dedicant a la compra d'actius els diners que s'obté amb el venciment dels títols que posseeix al seu balanç; i en l'anunci que l'entitat perllonga la 'barra lliure' de finançament bancari per a les operacions en una setmana i tres mesos com a mínim fins a finals de 2019.

A què es deu aquest interès? Al fet que Draghi no vol que, després de tants esforços, ara sorgeixi alguna cosa que arruïni la recuperació. El banquer italià encara no es fia d'una inflació inferior al 2%, que és objectiu que té el BCE, i sobretot recela de l'euro. Tem que un missatge més dur escalfa encara més la divisa europea, que aquest any ja ha saltat la cota dels 1,20 dòlars. Per ara, ho està aconseguint. Després de conèixer les mesures de la institució, l'euro es frena dels 1,181 als 1,175 dòlars.