Wall Street rebota i intenta reduir les fortes caigudes d'octubre

Wall Street registra un fort rebot per obrir la setmana en els seus tres principals índexs. El mercat intenta així esborrar les pèrdues sofertes la passada setmana, que es van sumar a les registrades al llarg d'un octubre molt baixista per als parquets.

Sense tenir en compte els guanys d'aquest dilluns, a falta de tres sessions per al final de mes, el Dow Jones acumula una caiguda del 6,7%, mentre l'S&P 500 es deixa gairebé un 9% i el Nasdaq registra una caiguda proper a l'11%.

Al panorama corporatiu, destaca també Red Hat, que es dispara un 50% després de ser adquirida per IBM cosa que ja és la seva major compra de la història (després d'abonar-hi 34.000 milions de dòlars)

La sessió està marcada pels renovats temors de la desacceleració econòmica a la Xina, després de les caigudes de les borses asiàtiques durant l'última sessió. Unes caigudes que arriben després de la publicació d'unes dades 'macro' del gegant asiàtic durant el cap de setmana, que van elevar les preocupacions sobre el refredament de l'economia xinesa.

En matèria macroeconòmica, aquest dilluns s'han publicat els ingressos i despeses personals de setembre als EUA. Els primers han pujat un 0,2%, per sota del que s'estimava que era una pujada del 0,3% i per sota del mes anterior (+0,4%). Pel que fa a les despeses personals, aquests han pujat un 0,1%, percentatge que estimaven els analistes.

A més, s'ha conegut l'índex de negocis manufacturers de la Fed (Reserva Federal) de Dallas, que ha pujat fins a 29,4 l'octubre des del 28,1 registrat el setembre.

Finalment, al mercat de matèries primeres, el petroli cedeix posicions davant la perspectiva d'un menor creixement mundial. El barril West Texas cau un 0,9% fins als 66,95 dòlars. Al mercat de divises, l'euro es deprecia un 0,27% respecte al dòlar, fins als 1,1373. I al mercat de deute, la rendibilitat del bo nord-americà a 10 anys repunta lleugerament fins al 3,10%.

L'ATAC DE TRUMP A LA FED

En matèria de política monetària, Donald Trump està criticant obertament la Reserva Federal dels Estats Units (Fed) i el seu president, Jerome Powell, que ell mateix va nomenar per substituir Janet Yellen.

"Cada vegada que fem alguna cosa gran, ell puja els tipus", ha lamentat el president nord-americà, en referència a Powell. "No estic gens content amb la Fed perquè Obama tenia tipus d'interès zero", ha afegit en les seves últimes crítiques.

Altres presidents nord-americans han criticat obertament els dirigents del banc central (encara que durant els últims temps han evitat fer-ho tan explícitament), però a ningú se li escapa que les crítiques tenen com a teló de fons la proximitat de les eleccions de meitat de mandat als EUA (midterms), que se celebren el pròxim 6 de novembre.

TÀCTICA EQUIVOCADA

Però la companyia d'anàlisi Oxford Economics considera "equivocades" aquestes crítiques i creu que tenen com a objectiu fer de la Fed "el boc expiatori de la caiguda del mercat d'accions i una possible desacceleració de l'economia, especialment dues setmanes abans de les eleccions de meitat de mandat".

La mera possibilitat que Trump comenti en públic que es planteja substituir Powell perquè no li agrada la seva política és perillós perquè "tenir un banc central independent és fonamental per evitar mesures monetàries influenciades políticament que poden afectar negativament la salut de l'economia i erosionar la confiança global en el mercat financer" dels EUA.

En la seva opinió, qualsevol intent de Trump per rellevar Powell "s'enfonsaria els mercats d'accions" i provocaria un important repunt en "els rendiments dels bons", cosa que "afectaria dramàticament els mercats financers", un dels principals temors del president nord-americà.