El PIB dels EUA s'accelera al segon trimestre fins al 2,4%, més del que s'esperava
Des del 2% al qual va créixer al primer trimestre
El producte intern brut (PIB) dels Estats Units (EUA) va augmentar a una taxa anual del 2,4% al segon trimestre de l'any, segons l'estimació 'avanç' publicada aquest dijous pel Departament de Comerç del país, el qual suposa una acceleració de l'economia nord-americana, després del creixement del 2% registrat al primer trimestre. Per part seva, el consens esperava una desacceleració fins a l'1,8%.
Segons l'organisme que difon les dades, "l'augment del PIB real va reflectir augments en la despesa del consumidor, la inversió fixa no residencial, la despesa dels governs estatals i locals, la inversió en inventaris privats i la despesa del govern federal, que van ser parcialment compensats per disminucions en les exportacions i la inversió fixa residencial". A més, les importacions, que són una resta al càlcul del PIB, van disminuir.
L'augment de la despesa de consum va reflectir pujades tant en serveis com en béns. Dins dels serveis, els principals contribuents a l'augment van ser l'habitatge i els serveis públics, l'atenció mèdica, els serveis financers i d'assegurances i els serveis de transport. Dins dels béns, l'increment va estar liderat per béns recreatius i vehicles, així com benzina i altres béns energètics.
L'augment de la inversió fixa no residencial va reflectir pujades en equips, estructures i productes de propietat intel·lectual, mentre que l'alça de la despesa estatal i local va reflectir augments en la compensació dels treballadors del govern estatal i local i la inversió bruta en estructures.
"En comparació amb el primer trimestre, l'acceleració del PIB al segon trimestre va reflectir principalment un repunt de la inversió privada en inventaris i una acceleració de la inversió fixa no residencial. Aquests moviments van ser compensats en part per una caiguda en les exportacions i desacceleracions en la despesa del consumidor, la despesa del govern federal i la despesa del govern estatal i local”, destaca l'organisme.
Per la seva banda, l'índex de preus de les compres internes brutes va augmentar un 1,9% al segon trimestre, en comparació amb la pujada del 3,8% al primer trimestre, mentre que l'índex de preus PCE va augmentar un 2,6%, des del 4,1% registrat entre el gener i el març. Excloent-ne els preus dels aliments i l'energia, l'índex de preus PCE va augmentar un 3,8%, en comparació amb un augment del 4,9% del període anterior.
L'ingrés personal disponible va augmentar en 248.200 milions, o un 5,2% al segon trimestre, en comparació amb un augment del 12,9% al primer trimestre. La renda personal disponible real va augmentar un 2,5%, des del 8,5% del primer trimestre.
Callie Cox, analista d'inversió a eToro, assegura que "l'economia nord-americana segueix creixent a bon ritme i els inversors comencen a creure-ho. La despesa dels consumidors va ajudar a sostenir el PIB nord-americà, i les empreses van augmentar les seves inversions al trimestre passat. És difícil dir que estem en recessió, o fins i tot a prop seu, amb aquest tipus de dades del PIB”.
"Encara és aviat per cantar victòria. Una recessió encara no està descartada, i la Fed segueix tenint l'economia en un puny. Però a mesura que passen els dies i milloren les dades, sembla que la Reserva Federal està aconseguint un aterratge suau amb un mal mínim per a l'economia", afegeix.
PETICIONS DE DESOCUPACIÓ
Aquest dijous s'han publicat també les peticions setmanals de desocupació, que han caigut fins a les 221.000 durant la setmana finalitzada el 22 de juliol, des de les 228.000 peticions registrades durant els set dies previs, segons les dades del Departament de Treball nord-americà. Aquest moviment ha sorprès el consens, que esperava un augment fins a les 235.000.
La taxa d'atur va ser de l'1,1%, xifra que suposa un descens d'una dècima des de la setmana anterior, i la xifra de treballadors aturats va baixar fins als 1.690.000, xifra que suposa una reducció de 59.000 respecte al període previ.
Les taxes de desocupació assegurades més altes es van registrar a Connecticut (2,6%), Nova Jersey (2,5%), Califòrnia (2,4%), Puerto Rico (2,4%), Rhode Island (2,2%), Massachusetts (2,0%), Nova York (1,9%), Oregon (1,9%), Minnesota (1,8%) i Pennsilvània (1,8%).
Els majors augments en sol·licituds inicials es van produir a Geòrgia (+4.879), Califòrnia (+3.875), Carolina del Sud (+2.376), Oregon (+1.354) i Texas (+1.267), mentre que les majors disminucions van tenir lloc a Michigan (-3.620), Kentucky (-2.730), Nova Jersey (-2.036), Nova York (-1.917) i Indiana (-1.360).