El preu del gas torna a pujar després del tancament "tècnic" del gasoducte Nord Stream 1
Els futurs per a l'octubre havien caigut més d'un 20% als darrers dies
La crisi energètica d'Europa gira al voltant del gas que torna a pujar amb força aquest dimecres. Després de dues jornades seguides de caigudes pronunciades, durant les quals el preu va retrocedir per sobre del 20% impulsat pel bon nivell d'emmagatzematge d'Alemanya, els futurs per a l'octubre del gas holandès TTF de referència pugen per sobre del 5%.
Els operadors continuen sospesant els riscos que suposa la possible fi del subministrament rus, que avui s'ha vist interromput per la segona aturada en menys d'un mes del gasoducte Nord Stream 1. Gazprom va anunciar el 19 d'agost passat que aquest dimecres 31 n'iniciaria una de nova aturada “tècnica” de tres dies que durarà, en principi, fins al 2 de setembre. Si es reprengués el flux del gas, aquest tornaria a funcionar al 20% de la seva capacitat, és a dir, 33 milions de metres cúbics diaris.
Així mateix, el gegant gasista rus va indicar ahir que reduirà els lliuraments de gas a la francesa Engie a causa d'un desacord entre les parts sobre l'aplicació dels contractes. Els subministraments ja havien minvat significativament des del començament de la guerra d'Ucraïna. Engie ha recordat que ja havia assegurat els volums necessaris per garantir el subministrament dels seus clients i per a les necessitats pròpies.
D'altra banda, les reserves de gas de la Unió Europea han arribat aquest dimecres al nivell del 80% marcat per la Comissió Europea al pla d'estalvi energètic comunitari. "Els Estats membres i les empreses han fet una gran feina. Continuem emplenant el nivell allà on està més baix i implementem els plans per reduir-ne la demanda", ha assenyalat la comissària d'Energia Kadri Simson, que ha assegurat que això permetrà a Europa passar un "hivern segur".
Recentment, Ursula von der Leyen, presidenta de la Comissió, va anunciar una intervenció d'emergència i una reforma estructural del mercat elèctric europeu, que podria contemplar el límit dels preus del gas que ja utilitzen Espanya i Portugal. A més, Pedro Sánchez i Olaf Scholz han acostat postures en matèria energètica i han fet un front comú per la construcció del gasoducte Midcat, fet que ha fet que França reconsideri la seva negativa inicial que el tub travessi els Pirineus.