Volatilitat de l'euro i el dòlar després de l'acció orquestrada dels bancs centrals
El dòlar cedeix terreny després de la recuperació de finals de la setmana passada
El mercat de les divises castiga al dòlar després de la retallada d'emergència de la Reserva Federal dels EUA (Fed) d'aquest diumenge, quan el banc central ha deixat els tipus d'interès al 0% i ha llançat un Quantitative Easing (QE), compra d'actius en mercat, de 700.000 milions de dòlars. L'índex que mesura el comportament de la divisa n'ha sortit malparat, amb pèrdues fins als 97,65 punts, mentre l'euro s'ha enfilat a un màxim, a 1,12 dòlars, i puja gairebé un 1%.
Noticia relacionada
A més, per intentar de pal·liar els estralls econòmics de la crisi del coronavirus, fins a sis bancs centrals han acordat accions conjuntes per inundar el mercat de dòlars i oferir línies de crèdit en la divisa dels EUA. La Fed, el Banc del Canadà, el Banc Central Europeu, el Banc d'Anglaterra, el Banc del Japó i el Banc Nacional Suís han anunciat que activaran les línies d'intercanvi de divises (swaps) en un esforç per mitigar l'escassetat de dòlars causada per una lluita global per aquesta moneda la setmana passada.
Així mateix, han acordat oferir crèdit a tres mesos en dòlars estatunidencs de manera regular i a una taxa més barata de l'habitual. La mesura ha estat dissenyada per reduir el preu que els bancs i les companyies paguen per a accedir a dòlars nord-americans, que ha augmentat aquestes últimes setmanes, a mesura que l'epidèmia de coronavirus ha causat una onada de pànic entre els inversors.
El ien ha arribat a canviar de mans a 105,72 iens per dòlar i puja un 1,5%, mentre la lliura remunta tímidament un 0,7%, fins a 1,2365 dòlars, tot i que encara es manté a mínims no vists des d'inicis d'octubre de l'any passat. La divisa britànica ha encadenat quatre jornades de pèrdues enfront del dòlar des del 10 de març, durant les quals ha perdut un 6,6% del seu valor respecte al bitllet verd.
“La reacció inicial va ser un moviment a la baixa del dòlar, i l'euro es va convertir en la nineta dels ulls de tots els inversors de divises, perquè el Banc Central Europeu (BCE) no n'ha reduït la taxa d'interès després de la seva reunió”, explica Naeem Aslam, analista d'Axi Trade. “La taxa d'interès del BCE ja està en territori sota zero, i les altres estan posant-se al dia, retallant les taxes d'interès”, comenta, i afegeix: “Les posicions alcistes a l'índex del dòlar no són la millor idea”.
En aquest context, la divisa estatunidenca ha perdut gairebé tots els guanys del divendres passat, encara que li queda per remuntar l'avanç del dijous, després que el mercat reaccionés a la decisió del BCE de llançar mesures d'estímul sense precedents per intentar de pal·liar els estralls de la pandèmia sobre l'economia. L'euro segueix en saldo negatiu des del dilluns passat, quan va tocar màxims de 13 mesos a 1,15 dòlars i manté una devaluació del 4%, de màxims a mínims en un termini de set dies.
BATERIA DE MESURES DELS BANCS CENTRALS
No tan sols la Fed va impactar sobre les divises, el Banc del Japó (BoJ), El Banc central de Nova Zelanda, el Banc Popular de la Xina i la Reserva del Banc d'Austràlia també han fet un pas endavant després de la retallada històrica dels tipus d'interès d'un punt percentual sencer, fins a deixar-los al 0%, i el nou Quantitative Easing (QE), compra d'actius en mercat, de 700.000 milions de dòlars anunciat per la Fed.
El Banc del Japó, en un reunió d'emergència aquest 16 de març, ha decidit llançar un paquet de mesures d'estímul i, entre altres coses, s'ha compromès a la compra d'actius de risc, com els fons cotitzats en borsa (ETF), al doble de l'actual. Comprarà "agressivament" ETFs a un ritme anual d'uns 12 bilions de iens (160.000 milions de dòlars). També duplicarà el ritme de les compres de fons fiduciaris immobiliaris japonesos (J-REIT) a 180.000 milions de iens per any. En un intent d'evitar que els mercats de crèdit es congelin, el banc central també reservarà 2 bilions de iens per a compres addicionals de paper comercial i bons corporatius.
El banc central de Nova Zelanda ha reduït les taxes d'interès en 75 punts bàsics al mínim històric del 0,25% aquest dilluns, després d'una reunió d'emergència, enfonsant de pas la moneda del país, mentre es prepara per un cop "significatiu".
El Banc Popular de la Xina ha injectat 100.000 milions de iuans (14.280 milions de dòlars) a les institucions financeres el dilluns, però no va modificar el cost dels préstecs a mitjà termini.
La Reserva del Banc d'Austràlia també ha dit aquest dilluns que està disposada a comprar bons del govern i anunciarà més mesures de política monetària el dijous. Existeix una especulació persistent que l'RBA també reduirà les taxes en algun moment.