"Combatre la fortalesa del dòlar no és fàcil": qualsevol mesura costarà un preu
"Sembla que estem entrant al tercer període d'auge del dòlar dels últims 50 anys", diu S&P Global Ratings
El dòlar torna a la càrrega. Després de tocar el suport de 110,00 a l'índex que mesura el seu exercici davant de sis divises d'altres països, es torna a disparar per sobre de 112,00, cosa que arrossega l'euro, la lliura i el ien. La moneda comunitària ha deixat dues sessions de caigudes després d'acostar-se a la paritat i s'ubica al voltant de 0,98 dòlars. El cable (lliura/dbòlar) torna als 1,1200 dòlars després d'enfilar-se fins a la resistència dels 1,1500 dòlars i el ien continua estable, però més a prop dels 145,00 iens.
La reculada d'aquesta setmana en la moneda dels EUA va fer llançar les campanes al vol a molts analistes que van anticipar un final del ral·li de la divisa que deriva en un mercat baixista per als actius de risc. Tot i això, l'opinió dominant és que no hi ha canvi de tendència a la vista. El dòlar nord-americà ha pujat un 17% en termes ponderats i més d'un 20% enfront d'algunes divises, i ha plantejat problemes tant per a les economies avançades com per a les emergents.
"Sembla que estem entrant al tercer període d'auge del dòlar dels últims 50 anys", va dir Paul Gruenwald, Economista en Cap Global de S&P Global Ratings. "No hi ha una solució fàcil: la passivitat posa en perill els objectius d'inflació i la credibilitat, les pujades de tipus corren el risc de reduir la producció i l'ocupació, la intervenció probablement cremi les reserves precioses", afegeix l'expert en un comunicat i assenyala que la solució dels anys 80 -la coordinació global- requereix molt de capital polític.
Assenyala l'agència de qualificació que l'excessiva fortalesa del dòlar desencadena diversos problemes, com l'augment de la inflació importada i la possibilitat que pugin els tipus, la volatilitat dels fluxos de capital i l'augment del servei del deute dels passius a dòlars nord-americans. La solució pot dependre en última instància no sols de l'economia, sinó també de la política.