La crisis de l'efectiu de l'Índia durarà 50 dies i deixa el país paralitzat

El dia a dia de milions de petits comerciants, transportistes, proveïdors i canvistes de l'Índia s'ha vist seriosament compromès després que les autoritats del país hagin decidit retirar de la circulació els bitllets de 500 i 1.000 rupies per combatre el diner negre. La decisió del Govern de Narendra Modi ha deslligat una autèntica crisi de liquiditat, en un país en el qual la major part dels negocis es fan en efectiu.

La mesura, encaminada a combatre “la corrupció i el diner negre”, que en paraules del primer ministre del país són “mals arrelats (…) obstacles per al nostre èxit”, es va engegar dijous passat 10 de novembre, tan sols l'endemà passat d'haver estat anunciada mitjançant un comunicat, segons informa el mitjà Times of Índia. La desmonetització que viu l'Índia és la primera en els últims 38 anys i totes les mesures que s'han pres per facilitar que els 1.252 milions de persones que poblen el país puguin canviar els seus bitllets de 500 i 1.000 rupies per uns altres de menor quantitat, s'han mostrat insuficients.

Els bitllets de 500 i 1.000 rupies suposaven el 86% de tot el líquid disponible al país

A l'Índia, la tradició imperant és que es prevalgui l'intercanvi d'efectiu en els negocis per sobre de les transferències o els pagaments amb targeta i els ciutadans acumulen diners a les seves cases que, a dia d'avui, és inservible. El ministre d'Economia, Arun Jaitley, ha reconegut que aquests bitllets suposaven el 86% de tot el líquid disponible al país, amb la qual cosa tan sols quatre dies després de l'anunci de la retirada dels grans bitllets, els de menor quantitat -impresos i distribuïts ex profeso- s'han esgotat i els bancs i cases de canvi que romanen oberts afronten grans cues. La situació és d'autèntic pànic, segons informen diversos mitjans.

“Hi ha una gran escassetat, no tenim bitllets petits, ni a les meves butxaques ni a la meva casa”, explicava un home a les portes d'un establiment bancari, segons euronews. Aquest tipus de testimoniatges es repeteixen en tota la nació: “Si vas a comprar llet, el lleter no accepta diners. En les gasolineres, no et proveeixen per menys de 500 rupies. No es poden trobar 100 rupies al mercat”.

A més, moltes sucursals bancàries han decidit tirar el forrellat fins que es puguin tornar a abastir de canvi -esperen que arribi en forma de bitllets de 100 i 50 rupies- i la falta de bitllets en curs ha paralitzat el comerç minorista i l'intercanvi de mercaderies de tot tipus de llarg a llarg del país. Els ciutadans tenen un període de gràcia per desfer-se dels seus bitllets, fins al 30 de desembre, durant el qual, segons va informar el govern, només poden treure de les entitats bancàries 24.000 rupies a la setmana, 4.500 al dia (2.500 dels caixers). Però la realitat és que ja no queden bitllets de quantitats petites -inferiors a 1.000 rupies- i els ciutadans no volen els bitllets de 2.000 que encara poden aconseguir perquè temen que els comerços no tinguin canvi.

Lukman Otunuga, analista de FXTM, explica com la sensació d'inquietud en l'operativa financera persisteix des de divendres passat, ja que la desmonetització “ha provocat nivells explosius de volatilitat”. La rupia es depreciava a finals de la setmana passada contra el dòlar, arribant a canviar-se a 67,15 rupies per cada "bitllet verd", enmig de la crisi local i de les turbulències financeres que la victòria de Donald Trump ha desencadenat en les economies emergents.

La desmonetització ha provocat nivells explosius de volatilitat

“Els detallistes, fabricadors, i els petits comerciants han estat els més afectats, ja que la falta de liquiditat ha impactat negativament la seva capacitat de funcionar amb eficàcia”, assenyala Otunuga. “Aquest tipus d'empreses sobreviu amb salaris diaris i setmanals, així, la gran preocupació és que els detallistes siguin incapaços de pagar als seus empleats i proveïdors, la qual cosa pot acabar per afectar negativament a l'economia. La greu escassetat de diners en efectiu podria potencialment desestabilitzar el consum local i al mateix temps afectar l'economia urbana”, assegura l'analista de FXTM.

EFECTES EN EL COMERÇ MINORISTA I LA INDÚSTRIA

El sector minorista ha estat un dels més perjudicats ja que, segons explica un membre de la Federació de Mitjana i Petita Indústria a Times of Índia, “el seu cicle econòmic és curt perquè les transaccions monetàries no són molt altes i els pagaments no són sistemàtics i se solen fer en dies alterns, la qual cosa converteix l'efectiu en la manera més fàcil i pràctic d'operar. La retirada dels bitllets de 500 i 1.000 rupies els ha copejat fortament”.

Aquest problema es repeteix en altres sectors de negocis del país i ha portat a la gairebé total paralització de moltes àrees: els béns de consum estan immobilitzats perquè els transportistes no volen distribuir-los sense la seguretat que cobraran en efectiu. Els fabricants de productes manufacturats també estan notant l'impacte de la crisi de liquiditat perquè les empreses no volen seguir ampliant els excedents de productes davant la inseguretat de com seran distribuïts. Aquesta situació desemboca en una falta de proveïment dels petits minoristes. Es calcula que al llarg del país hi ha entre 12 i 15 milions de comerciants entre els quals l'efectiu és la manera habitual de fer negocis.

Al llarg del país hi ha entre 12 i 12 milions de comerciants entre els quals l'efectiu és la manera habitual de fer negocis

La indústria també està pagant el seu preu per la desmonetització del país. El comerç de ciment i acer no s'ha mogut en diversos dies, explica el mitjà Business-standard.com. Segons l'Associació de Comerciants d'Acer de Bombai, s'espera que les conseqüències siguin notables en els ingressos de la indústria de l'acer: “No s'estan movent els excedents en els magatzems i s'ha trencat completament la cadena de compra-venda en els últims tres o quatre dies”.

El mitjà explica que el sector del ciment no presenta unes millors perspectives: “Els comerciants no estan comprant els estocs”, explica una font del sector al digital especialista en negocis. La por entre els fabricants de materials per a la construcció no és només una crisi de liquiditat, és que el mercat immobiliari es ralenteixi per la falta de capital per a inversions en habitatge que pot implicar el moviment de desmonetización.

POLÈMICA DECISIÓ

Davant aquest panorama, l'entusiasme amb el qual es va acollir la mesura, ja que es considerava que seria molt efectiva per acabar amb l'economia submergida i l'evasió d'impostos que assolen el país, ha deixat pas a nombroses crítiques. Des que Modi va assumir el càrrec de primer ministre, ha tractat de dur a terme una sèrie de polítiques per lluitar contra aquest arrelat problema en la societat de l'Índia i és precisament la falta d'efectivitat d'aquestes iniciatives el que li ha portat a decidir-se per aquest “arriscat” moviment, segons Times of Índia.

Recull aquest mitjà les declaracions del líder del Partit Comunista d'Índia (CPI, per les seves sigles en anglès) Kanam Rajendran, per qui la desmonetització només tracta de “tapar el fracàs (del primer ministre) a complir les seves promeses de fer aflorar els diners ocults al país i a l'estranger”.

Arvind Kejriwal, la màxima autoritat de l'estat de Delhi ha instat a Modi que es disculpi públicament per sotmetre a la població a semblant crisi. “Encara són a temps de fer marxa enrere abans que la situació es deteriori”, ha demandat, per criticar que el Govern “no té un full de ruta en ment per a aquesta crisi”.

Altres veus polítiques s'han alçat demanant la paralització del programa de retirada de bitllets, després de les declaracions del primer ministre, qui ha anunciat que la crisi durarà altres 50 dies i ha demanat paciència als ciutadans. Gairebé dos mesos sense efectiu hauran d'afrontar 1.252 milions d'habitants de l'Índia, mentre l'economia del país, la setena del món, va camí d'una total paralització.