Sánchez tempta ERC amb pagar el deute de 7.000 milions i invertir el 19% del PIB

Jornada clau per als pressupostos de 2020 que ha afrontat el Govern de Pedro Sánchez aquest dijous, quan s'ha aprovat en el Congrés la senda del dèficit i el límit de la despesa. L'Executiu requeria superar amb èxit aquest pas que precedeix a la tramitació dels Pressupostos Generals de l'Estat (PGE) i per a això necessitava l'abstenció de les forces independentistes, especialment la d'Esquerra Republicana (ERC), cosa que ha aconseguit.

Una vegada posada en marxa la taula de diàleg entre Estat i Generalitat, Sánchez ha deixat caure a JxCat i republicans que assumirà el deute pendent amb Catalunya (7.100 milions) i que dissenyarà uns comptes que compleixin amb el 19% del PIB en inversions per a Catalunya. Tot això, amb la finalitat d'aconseguir la seva complicitat i continuar tramitant el projecte pressupostari. La resposta dels republicans ha estat positiva: no han bloquejat la senda d'estabilitat al Congrés.

Ha estat la tercera vegada que la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, ha defensat davant el Ple del Congrés una senda d'estabilitat, i la primera amb possibilitats de tirar endavant sense el concurs del PP. La primera, al juliol de 2018 va fracassar per falta de suports al Congrés, i la segona, abans de presentar els seus Pressupostos de 2019 (també fallits), la va tombar el Senat, amb majoria absoluta 'popular', havent, això sí, superat la votació a la Cambra Baixa.

En aquesta ocasió, el PSOE partia amb els vots d'Unides Podem però, com que no comptava ni amb PP, ni Vox, ni Ciutadans, contraris al major marge de dèficit que proposa l'Executiu, el Govern havia de buscar suports on els va aconseguir per la investidura: entre els nacionalistes del PNB, la coalició de Més País i Compromís, i els partits sobiranistes catalans. L'objectiu dels socialistes era aconseguir el vot favorable dels 15 diputats d'ERC, que ha obtingut, encara que des del partit no les tenien totes aquest dimecres.

Els republicans sempre són “imprevisibles en els seus posicionaments”, comentava un alt càrrec a aquest mitjà, no obstant això també argumentava que “no s'entendria que votés cap altra cosa que no sigui sí” a la senda del dèficit. Després del resultat de la primera reunió de la taula de diàleg entre els executius central i autonòmic, que va consolidar el diàleg, la confiança en els republicans havia calat en les files socialistes, i ja s'esperava que no bloquegessin el tràmit. Tal com han anat les coses, els independentistes han prolongat la treva amb l'aprovació del dèficit.

Sánchez ha temptat aquesta setmana el partit d'Oriol Junqueras amb diverses ofertes. Durant la seva compareixença del dimarts al Ple del Senat, el cap de l'Executiu va assumir el “deute” amb Catalunya que li va recriminar la portaveu d'ERC, Mireia Cortés. La suma puja a 7.100 milions d'euros: 3.700 els milions que l'Estat ja hauria d'haver invertit a Catalunya en compliment de la disposició addicional tercera de l'Estatut d'Autonomia, i 3.600 milions més pel deute amb l'atenció a la dependència.

El projecte de comptes que Montero va elaborar l'any passat ja es comprometia amb la inversió que contempla l'Estatut d’Autonomia, entre d'altres assumptes. En aquell moment, ERC va rebutjar secundar-lo perquè no complia exactament amb el 19% d'inversions que es corresponen amb la xifra que aporta la regió al conjunt de l'Estat. Sumant noves inversions i la part de deute des de 2010, es va quedar en un 18,5%. Des del PSOE confirmen a Bolsamanía la seva intenció de complir amb l'Estatut, a més de “mantenir i millorar” les inversions de fa poc més d'un any.

Per si tot això falla, Moncloa també ha promès la rebaixa de la pena de sedició per a enguany mitjançant l'anunciada reforma del codi penal. Un gest insuficient per als republicans, que reivindiquen l'amnistia per als presos del procés, encara que aquesta mesura a la pràctica suposarà una reducció de les seves condemnes.

Davant la impossibilitat d'aconseguir aquest perdó per als polítics empresonats o el referèndum d'autodeterminació que també reclamen, ERC ja ha fet la seva llista de reclamacions. Es tracta de qüestions relacionades amb les infraestructures i els incompliments de finançament històrics en matèria de sanitat o dependència, tal com va avançar Bolsamania. ERC ha donat números: la Generalitat inverteix en dependència 1.500 milions d'euros i l'Estat n'aporta a Catalunya 300, quan la llei estableix que el repartiment de la despesa sigui al 50%.

Els republicans també han posat sobre la taula recentment les deficiències de la balança fiscal entre l'Estat i Catalunya, el desequilibri entre el que la regió aporta i el que rep dels sectors públics nacionals. D'acord amb l'última actualització que ha fet pública el Departament d'Hisenda de la Generalitat que lidera el republicà Pere Aragonès, aquest es va elevar a 16.800 milions d'euros anuals en els exercicis 2015 i 2016.

Una fiscalitat per a Catalunya pròxima al concert basc, a més del control dels ports i aeroports i d'altres infraestructures, i inversions de 45.000 milions d'euros fins a 2030 són altres reivindicacions de l'independentisme. Algunes d'elles queden recollides al document de 44 punts que Sánchez va lliurar al president de la Generalitat, Quim Torra, quan es van reunir el passat 6 de febrer a la seu del Govern català.