Sánchez cedeix a les demandes de Ciudadanos després d'una negociació desesperada per l'última pròrroga

En cap moment durant la incerta crisi de la Covid-19, el resultat d'una votació parlamentària havia estat tan incert. Ni tan sols en la quarta pròrroga de l'estat d'alarma, l'Executiu de coalició PSOE-Unides Podemos va arribar al compte enrere al Congrés amb els suports a l'aire. Moncloa ha mantingut intenses negociacions amb ERC i Ciutadans, a les quals durant les últimes hores s'hi havia sumat fins i tot Junts per Catalunya, amb totes les opcions sobre la taula, fins i tot la que el 24 de maig concloguessin les mesures excepcionals. Finalment, el president del Govern, Pedro Sánchez ha abandonat la idea d'una pròrroga d'un mes, i ha cedit a les exigències de la formació que lidera Inés Arrimadas, que s'ha convertit en la crossa del Govern en aquesta pandèmia.

Durant les últimes hores, ho havien intentat tot. Per convèncer Ciutadans, primer van deixar caure la seva idea que l'ampliació del comandament únic del Ministeri de Sanitat s'allargués sis setmanes més.

Mai no van abandonar tampoc la via d'ERC, i han inclòs una sèrie de picades d'ullet destinades a ampliar la co-governança amb les Comunitats Autònomes, a les quals concedeixen més poder de decisió, i els retornen la gestió d'educació. No obstant això, la formació que lidera Inés Arrimadas insisteix que la pròrroga de l'alarma sigui com les anteriors, només de quinze dies. Els republicans, per part seva, s'han enrocat en el ‘no’ i fixen les seves línies vermelles en recuperar les competències en sanitat, la taula de diàleg entre Govern i Generalitat, mesures socials i una sèrie de reformes de certes lleis, inclosa la de Salut Pública, perquè no hi hagi futurs estats d'alarma si es produeix un rebrot.

“Continuen negociant”, asseguren fonts coneixedores. I ho fan a totes bandes. De fet, durant les últimes hores s'han valorat múltiples combinatòries: recuperar el pacte de la investidura amb l'abstenció de Ciutadans; que Junts per Catalunya abandonés el ‘no’ i també passés al bàndol de l'abstenció, o fins i tot al 'sí', ja que, segons el president de Junts per Catalunya al Parlament, Albert Batet, si recuperen el control de la sanitat, hi ha fumata blanca; que aquestes forces, al costat del partit d'Oriol Junqueras no votessin ni a favor ni en contra… Una infinitat de possibilitats per aconseguir majoria simple, quan es ja saben segurs els ‘nos’ de Vox, el PP i la CUP i segurament UPN, BNG, la qual cosa eleva els vots en contra a 146 -154, si les declaracions dels 'junters' són un brindis al sol.

REEDITAR LA MAJORIA ABSOLUTA O ABSTENCIÓ DE CIUTADANS I ERC

“En aquests moments, el millor que poden fer és optar per reeditar la jugada de fa dues setmanes al costat de Ciutadans”, apunten fonts pròximes, quan van aconseguir 178 vots a favor, majoria absoluta. La formació liberal ha enviat senyals favorables de seguir al costat del president del Govern, Pedro Sánchez, sempre que l'ampliació no superi les dues setmanes que s'han anat aprovant fins ara. “La data del 27 de juny pot veure's modificada”, comenten, per la qual cosa el 8 de juny cobra força o, alternativament, un punt intermedi, com el 13 o 20 de juny.

No obstant això, ERC encara no ha decidit el seu vot i des del socialisme no perden l'esperança que es deixin arrossegar pel PNB, el suport del qual veuen més segur, segons expliquen fonts parlamentàries. L'altra sumatòria de forces que es contempla és l'abstenció de republicans i de Ciutadans, atès que no es planteja que aquest partit passi al no de cop, ara que ha mostrat clarament que la seva aposta és recuperar la centralitat política. Sense els republicans, els vots en contra es quedarien lluny de superar als favorables. A més del PSOE i Unidas Podemos, les formacions fins ara partidàries de les successives ampliacions s'eleven a 168 -sense Ciutadans-, un resultat que donaria lloc a una nova pròrroga, sempre que republicans i liberals es quedin en l'abstenció. I tot i així, si tan sols un d'aquests partits votés ’no,’ els diputats en contra no superarien als seients a favor.

Els dos escenaris que desembocarien en un fracàs de la cinquena ampliació són una abstenció del PNB, que deixaria el bloc del si en 162, o que ERC i Ciutadans s'unissin al bloc del ’no’, el que elevaria els contraris a 176. En tercer lloc, la combinació abstenció dels nacionalistes bascos més ‘no’ dels republicans o de la centredreta, tampoc sumaria a favor del Govern. Però si Junts per Catalunya passa a l'abstenció, només el no'