Referèndum a Catalunya: cinc claus per a entendre l'anunci de Puigdemont

Sense sorpreses. Així va exercir Carles Puigdemont durant el seu discurs inaugural del debat parlamentari sobre la qüestió de confiança a la qual se sotmet el president de la Generalitat. Va complir el que s'esperava quan va anunciar que el Govern convocarà un referèndum per la independència de Catalunya en el termini d'un any. Però podrà fer-ho?

Perquè una cosa és prometre i convocar un referèndum i una altra molt diferent és poder realitzar-lo. Puigdemont sembla tenir controlats tots els impediments que es podria arribar a trobar i, en última instància, pretén acabar organitzant la votació de manera unilateral. I aquests són les fites que ambiciona marcar en el camí a Ítaca.

1. L'aprovació dels pressupostos

El missatge de Puigdemont a la CUP va ser "cristal·lí": "O s'aproven els pressupostos o convocaré eleccions". La primera parada cap al referèndum passa de nou per un debat parlamentari per aprovar els comptes de la Generalitat, que van ser precisament el que va fer descarrilar l'estabilitat de la legislatura abans de l'estiu.

Els anticapitalistes, per la seva banda, han volgut desvincular el vot favorable a renovar la confiança en el president dels pressupostos, que s'han d'aprovar a l'octubre. Puigdemont va utilitzar un to amenaçador per advertir els cupaires: "Podem encarar el tram final o faré ús de les facultats que tinc per convocar eleccions. Aconsello, per tant, que qui no tingui cap intenció d'aprovar els pressupostos millor que ens estalviï el dubte i el temps i no m'atorgui la confiança que reclamo".

Així que l'escull podria acabar per convertir-se en un obstacle infranquejable si no hi ha acord en el debat pressupostari que es lliurarà els pròxims dies, i els catalans es podrien veure abocats a unes noves eleccions legislatives.

La lapidària frase “referèndum o referèndum” no tanca la porta a que hi hagi un pacte amb l'Estat

2. La negociació amb l'Estat

Encara que Puigdemont va posar especial èmfasi en deixar clar que l'única sortida al conflicte de Catalunya és que efectivament els ciutadans puguin votar la independència, la lapidària frase "referèndum o referèndum" no tanca la porta a que hi hagi un pacte amb l'Estat.

De fet, no renuncia a poder arribar a un acord amb el futur Executiu central per celebrar la votació de forma consensuada. "No hem de ser nosaltres qui ho descartem." I apel·la a la responsabilitat dels polítics espanyols perquè es pugui materialitzar "una opció a què dóna suport un 60% de l'electorat" -sumant els votants de Catalunya Sí Que És Pot i els de Junts pel Sí i la CUP.

Segons el president de la Generalitat, "hi ha total disposició a col·laborar amb un Govern espanyol que faci possible que votem en un referèndum sobre la independència". Així, si el Govern espanyol "accepta aquest principi democràtic, estem disposats a negociar la data, la pregunta, la participació mínima i la manera en com hem de gestionar el resultat que s'obtingui, fins al termini per tornar a demanar un altre referèndum en cas que perdem".

3. La llei de transitorietat jurídica

Durant el seu discurs també va enviar un altre missatge a l'Estat: hi ha espai per a la negociació i és una oferta que "no caduca, però que no paralitza". En altres paraules, si cal, la Generalitat se situarà en el pla de la unilateralitat, una paraula que va eludir fer servir durant tot el seu discurs.

La idea és que quan es convoqui el referèndum s'hagi passat de forma efectiva de la legalitat espanyola a la catalana

Davant la més que probable falta d'acord amb l'Estat, el Govern compta amb menys d'un any per concretar el marc legal en el qual pretén desconnectar-se d'Espanya i articular el referèndum. Aquí entra en joc la llei de transitorietat jurídica: la idea és que quan es convoqui el referèndum s'hagi passat de forma efectiva de la legalitat espanyola a la catalana i aquesta llei ofereixi un nou marc jurídic al marge de l'espanyol. La Generalitat es podria aferrar, així, a un marc legal propi que permetés organitzar el referèndum en els terminis promesos per Puigdemont.

4. El desplegament de les estructures d'Estat

A més d'aquest marc legal, el Govern està preparant "centenars de mesures que afecten tots els àmbits", és a dir, "tot el necessari per al trànsit de la postautonomía a la preindependencia", en paraules de Puigdemont. Aquests organismes van des de la Hisenda pròpia, que haurà de construir un nou sistema tributari pel qual els catalans pagaran els seus impostos directament a la Generalitat, a una Seguretat Social catalana, que pretén emular l'espanyola, i tota la legislació necessària perquè Catalunya funcioni com a Estat independent. Són les anomenades lleis de desconnexió.

Tot això farà possible que "estiguem preparats per poder-nos desconnectar de l'Estat espanyol amb plenes garanties", explicava Puigdemont. La data: finals de juliol de 2017.

5. L'execució del referèndum

En aquest moment, segons va explicar Puigdemont, el Govern estarà a punt per convocar el referèndum per a la segona quinzena del mes de setembre de 2017. I l'Executiu català s'implicarà transversalment: els preparatius recauran en el Departament de la Vicepresidència que lidera Oriol Junqueras i el desplegament, en la conselleria d'Afers Exteriors, Trasnparència i Participació que capitaneja Raül Romeva.

Tots dos hauran de salvar els impediments que ara mantenen el referèndum en el terreny de les quimeres: qui pagarà les urnes, tenir escoles electorals disponibles o com es resoldrà la qüestió del cens, són només alguns dels problemes que ja va trobar la consulta del 9-N .

La manca d'una llei electoral pròpia també dificulta que hi hagi un organisme imparcial que controli la votació. Seria la mateixa normativa de la celebració del referèndum la qual hauria de crear una junta electoral específica a partir de l'àrea de processos electorals del departament de Governació o de la conselleria de Romeva. L'altra solució que apunten analistes de Nació Digital seria recuperar la comissió de control del 9-N i desplegar-la territorialment.

Però suposant que tot això es resolgui, la validesa internacional del referèndum passa perquè hi hagi una gran mobilització ciutadana. O el que és el mateix, que els partidaris del "no" també acudeixin a la cita. L'única experiència similar, la consulta del 9 de novembre de 2014, només va mobilitzar un 4,5% de l'unionisme i aquí és on rau l'èxit real del referèndum -sigui unilateral o consensuat-, suposant que de veritat se salvin tots els impediments anteriors.