Puigdemont s'enfrontarà a una euroordre de detenció per no comparèixer a l'Audiència Nacional

L'expresident de la Generalitat, Carles Puigdemont, no compareixerà aquest dijous davant l'Audiència Nacional per declarar pels delictes de sedició, rebel·lió i malversació que l’imputa la Fiscalia. El cap de l'Executiu autonòmic català, cessat pel Govern de Mariano Rajoy, pretén, junts amb quatre dels seus consellers, declarar per videoconferència des de Brussel·les, on es troba des del cap de setmana. La justícia europea contempla aquesta possibilitat, però el Ministeri Públic s'hi oposarà i, en el seu lloc, demanarà una euroordre de detenció.

Puigdemont, junts amb Meritxell Borràs, Meritxell Serret i Toni Comín -Clara Ponsatí es troba en parador desconegut per ara- no estan disposats a abandonar Bèlgica ja que, segons van explicar dimarts durant la roda de premsa, no tenen garanties que la justícia espanyola els tracti amb imparcialitat. Però no volen eludir les seves obligacions i proposaran declarar a distància, una alternativa possible i contemplada per la justícia europea, segons declaracions de l'advocat a Bèlgica de Puigdemont, Paul Bekaert, a l'agència Associated Press.

Si hi ha extradició, part del procés correspon a la justícia belga, ja que serà aquest país que haurà de decidir si els hi lliura

L'advocat tindrà una àrdua tasca, davant la negativa del fiscal a acceptar aquesta opció i la poc probable acceptació de l'Audiència Nacional, que ja va rebutjar que Mariano Rajoy declarés per videoconferència durant el judici per la trama Gürtel. I això no és per evitar la detenció internacional dels cinc exalts càrrecs. Si hi ha extradició, part del procés correspon a la justícia belga, ja que serà aquest país qui haurà de decidir si els hi lliura.

LA RESTA DE LA GENERALITAT CESSAT SÍ QUE COMPAREIXERÀ

En un comunicat difós pel Govern cessat, explica que part dels consellers compareixeran davant la jutgessa Carmen Lamela "com a denúncia de la manca de garanties del sistema judicial espanyol i de la seva voluntat de perseguir idees polítiques", mentre que la resta romandrà a Brussel·les per fer arribar la seva queixa a les institucions europees.

El text afirma que Puigdemont i els consellers que es troben a Bèlgica no pretenen "en cap cas" eludir la justícia, i afirma que respondran a les citacions -que recorda que han rebut en un breu termini- segons els mecanismes previstos per la Unió Europea, afegeix.

L'actitud dels càrrecs cessats que romanen a Bèlgica podia perjudicar la resta del Govern destituït, segons expliquen diversos mitjans. La Fiscalia podria optar per demanar presó provisional per a l’exvicepresident de la Generalitat, Oriol Junqueras, i la resta de consellers, perquè el fet que una part dels querellats romangui a Bèlgica és indicatiu que hi ha risc de fuga.

Segons informa Rac1, durant la seva compareixença, els querellats només respondran a les preguntes del seu advocat i es negaran a respondre a les del fiscal.

PUIGDEMONT A BRUSSEL·LES

Puigdemont va oferir dimarts una roda de premsa des de la capital comunitària flanquejat pels consellers cessats de Governació, Meritxell Borràs; Salut, Toni Comín; Ensenyament, Clara Ponsatí; Interior, Joaquim Forn; Treball, Dolors Bassa, i Agricultura, Meritxell Serret, dels quals almenys Forn i Bassa han tornat a Espanya.

El Govern cessat ha expressat el seu compromís amb la defensa dels drets i llibertats a Catalunya, i ha avisat que afrontaran les possibles penes "com una denúncia de la situació que viu la democràcia a l'Estat espanyol i com un crit a favor de la llibertat" de Catalunya.

A més, es reivindica com "el Govern legítim de la Generalitat" i alerta que el sumari no té fonament jurídic i només busca castigar idees, assegura.