Puigdemont es decanta per proclamar la república i confia en les mobilitzacions ciutadanes

"Pensen seguir fins al final i confien en la resposta de la ciutadania", el testimoni d'un comandament intermedi de la Generalitat confirma que l'opció que agafa més pes de les quals estudia el president del Govern català, Carles Puigdemont, és la de la declaració d'independència al Parlament aquesta mateixa setmana durant el ple que comença aquest dijous. Esperen rebre el suport als carrers mitjançant una mobilització ciutadana.

Fonts de l'administració autonòmica que ha consultat Bolsamanía asseguren que els 62 diputats de Junts pel Sí proposaran i votaran aquesta opció. I esperen seguir de la mà dels seus companys de viatge, els 10 representants de la CUP a la cambra catalana. El diputat de la coalició del PEDeCAT i ERC, Antoni Castellà corroborava ahir a la tarda aquesta via. En una de les reunions territorials convocades per l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), durant la qual es fa pedagogia del 'Procés', va assegurar: "Divendres declararem la independència". I des de les files 'cuperes', el diputat Carles Riera ha instat l'Executiu autonòmic a apostar per la declaració d'independència.

L'última notícia dels moviments de la Generalitat passa, a primera hora de dimecres, per un "acord fràgil" per la república, segons explica RAC-1. És el resultat d'una reunió de cinc hores de la plana major de l'executiu autonòmic al Palau de la Generalitat amb les entitats civils.

Antoni Castellà: "Divendres declararem la independència"

Aquest camí és l'escenari més dur dels tres que s'albiren. Donaria peu que el Govern de Mariano Rajoy apliqués el 155 sense moure ni una mica de les línies traçades. Durant les últimes jornades, diversos ministres i la vicepresidenta del Govern, Soraya Sáenz de Santamaría, han enviat una pilota d'oxigen al president en assenyalar que el seu pla per executar l’article de la Constitució pot patir modificacions al Senat que deixa una escletxa a l'esperança . Però Puigdemont s'encomana a la ciutadania i a la crida a la mobilització pacífica després de la declaració i independència.

ELECCIONS AUTONÒMIQUES...

No obstant això, en el si del Govern creixen les discrepàncies. Diversos consellers, el més destacat dels quals el titular d'Economia i Empresa, Santi Vila, han posat línies vermelles a la unilateralitat de Puigdemont i s'inclinen per aturar en sec el procés i convocar eleccions autonòmiques. De fet, creix l'especulació al voltant de la renúncia de Vila i de la consellera de Governació, Meritxell Borràs. D'altres, com el conseller d'Interior, Joaquim Forn, volen parar els peus de Puigdemont en assumptes com dirigir els Mossos d'Esquadra contra la Guàrdia Civil -una altra especulació de la qual es parla-. Entre els dissidents no només hi ha membres de Junts pel Sí, també s'emmarquen el conseller de Justícia Carles Mundó i el de Salut, Toni Comín.

Diversos consellers han posat línies vermelles a la unilateralitat de Puigdemont i s'inclinen per aturar en sec el procés i convocar eleccions autonòmiques

La CUP, per la seva banda, ha assenyalat que s'oposaran "radicalment" als comicis autonòmics, "perquè és l'arma nuclear per acabar amb el procés d'independència català". "Seria un acte de submissió, de vassallatge. Ens tracten com una colònia. Convocar eleccions autonòmiques seria l'eina més eficaç i demolidora per aturar el procés d'independència", ha emfatitzat Riera.

No obstant això, a hores d'ara tampoc està clar que el fet que el president dissolgui el Parlament i anunciï comicis autonòmics freni el 155. Sense anar més lluny, el ministre de Justícia, Rafael Català, ha assenyalat que, a més, Puigdemont hauria d’"acreditar que no ha incomplert les seves obligacions constitucionals". "Caldria que la Generalitat acrediti que no ha incomplert les seves obligacions. Si això passa, no té sentit el 155, però només convocar eleccions no esmena l'incompliment greu d'obligacions com és el compliment de la Constitució i de les sentències", ha recalcat en declaracions des del Congrés.

La diferència de postures sobre si les eleccions frenen o no el 155 també ha obert les primeres esquerdes en el pacte PP - PSOE. Des de les files socialistes defensen que la simple convocatòria electoral torna la comunitat a una pantalla anterior a la sessió parlamentària del 10 d'octubre i invalida la intervenció de la Generalitat.

...O ELECCIONS CONSTITUENTS

L'última opció és la de la proclamació de la República Catalana al Parlament, durant el ple que es desenvoluparà entre dijous i divendres i, tot seguit, convocar eleccions, però amb caràcter constituent. La postura del Govern és clara en aquest cas, a la llum de les declaracions de Català: s'aplicarà el 155 igualment.

L'assalt final es lliura entre dijous i divendres al Senat i a la cambra catalana. La comissió extraordinària del 155 segueix amb els seus tràmits i ja ha enviat una convocatòria a Carles Puigdemont per carta en què li explica que té de termini fins dijous a les 10.00 per presentar al·legacions i per designar una persona que acudeixi al Senat a presentar-les.

La missiva ofereix al Puigdemont comparèixer davant la cambra alta, si ho desitja, i li ofereix fer-ho dijous a les 17.00 a la Comissió que aborda l'aplicació del 155, i també davant el ple del Senat divendres a partir de les 10.00.

Paral·lelament, la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, ha convocat el ple de la independència aquest dijous a les 10.00 hores. Amb tota probabilitat, al migdia queda suspès per permetre que Puigdemont acudeixi a la convocatòria del Senat i es reprendrà divendres, per votar-ne les conclusions.