Mario Draghi accepta l'encàrrec de ser primer ministre d'Itàlia "amb reserves"

L'expresident del Banc Central Europeu (BCE), Mario Draghi, ha acceptat aquest dimecres l'encàrrec del president de la República d'Itàlia, Sergio Mattarella, d'intentar formar un govern d'unitat nacional després d'haver caigut l'anterior govern encapçalat per Giuseppe Conte, però "amb reserves". La notícia ha estat rebuda amb pujades a la Borsa de Milan del 2,64%, que s'ha mantingut tota la jornada en terreny positiu.

La fórmula triada per Draghi, el portarà ara a obrir una ronda de consultes amb els partits polítics per temptejar les seves opcions i, arribat el cas, tornar al Quirinale per formalitzar la seva designació. L'expresident del BCE ha transmès la seva decisió a Matarella edurant una reunió al palau del Quirinal.

Draghi ja porta per davant el 'no' de la principal força al Parlament, el Moviment 5 Estrelles (M5S). El líder del partit, Vito Crimi, ha deixat clar que "no votarà pel naixement d'un govern tècnic presidit per Mario Draghi", per entendre que s'ha de designar una administració "política", si bé no es descarta que alguns legisladors puguin desmarcar-se de la línia general.

El Partit Democràtic (PD), actual soci de coalició amb el M5S, sí que sembla més obert, atenent "al bé comú del país", segons el seu secretari general, Nicola Zingaretti, que no ha arribat a confirmar el 'sí' a Draghi. Tant el PD com el M5S havien donat el seu suport a Giuseppe Conte i s'havien manifestat en contra de convocar eleccions anticipades.

En canvi, l'exprimer ministre Matteo Renzi, líder d'Itàlia Viva, ha cridat a "totes les persones de bona voluntat" a acceptar la proposta de Mattarella, ja que considera que "és el moment dels constructors" per sortir de l'actual crisi política al país transalpí, informa la cadena Sky.

Per la seva banda, el líder de la Lliga, Matteo Salvini, ha dit no tenir "prejudicis" amb Draghi -"si fa seves les nostres propostes per rellançar el país, estaríem feliços"-, però ha plantejat que seria "millor" convocar eleccions i evitar un escenari d'interinitat que, en principi, es perllongaria fins al 2023.

Una postura similar ha plantejat la líder de Germans d'Itàlia, Giorgia Meloni, que si bé, ha insistit en la seva defensa de nous comicis, també s'ha mostrat disposada a treballar "pel bé de la nació", mentre que Força Itàlia, el partit de Silvio Berlusconi, sí veuria amb bons ulls l'antic president del BCE.