L'única via per governar a Itàlia és el populisme
El govern del país passa per arribar a acords amb forces populistes, després del daltabaix dels partits tradicionals
- L'esquerra tradicional obté el seu pitjor resultat des de 1947
- La dreta clàssica presenta un candidat inhabilitat com Silvio Berlusconi, que a penes entra en les travesses
- En castellano: La única vía para gobernar en Italia pasa por pactar con el populismo
Tot just 24 hores després dels resultats de les eleccions italianes, el país transalpí presenta un escenari d'ingovernabilitat alarmant. Qualsevol de les opcions per formar govern seria sorprenent per com són d’enrevessats les combinacions. Amb la meitat dels votants italians introduint una papereta euroescèptica a l'urna, Itàlia es converteix en el primer país europeu on les forces tradicionals cauen derrotades davant el populisme.
La dreta tradicional, ratificada en la figura de l’inhabilitat Silvio Berlusconi i el seu 'Força Italia', tot just es va acostar al 14% dels vots. La imatge de 'moderat' que l'expresident havia adquirit durant aquestes últimes setmanes no el va beneficiar davant l'electorat com els experts avançaven. De fet, que Berlusconi representi la dreta italiana més 'suau' reflecteix com n’està de polaritzada la política i el clima de violència que ha envoltat la campanya electoral.
La dimissió de Matteo Renzi obre la porta a una aliança PD - Cinc Estrelles
Però és que el resultat dels socialistes del Partit Democràtic no va ser millor, en haver registrat la seva pitjor dada des de les eleccions de 1947, obtenint el suport de tot just un 18% dels electors. "Deixo les regnes del PD, cal obrir una nova pàgina", declarava el seu líder, Matteo Renzi, després de l'escrutini, mentre reiterava la seva negativa a formar coalició amb els guanyadors de les eleccions, els "extremistes" de Cinc Estrelles, com els va titllar. Una possibilitat que abans de diumenge passat ni apareixia a les travesses, però que ara sona amb força a les entranyes d’ambdós partits. La veritat és que les pressions perquè Renzi, el més gran detractor del partit groc, deixi el seu lloc immediatament i no un cop es formi govern augmenten per moments.
Per tant, la possibilitat per la qual sospirava Brussel·les d'una aliança entre 'Força Itàlia' i el PD es dissipa, amb un resultat acumulat que no arriba al mínim necessari del 40% per governar. El govern a Itàlia passa per pactar amb agrupacions populistes, antieuropeistes i, en els casos de la dreta, xenòfobes.
O el que seria encara pitjor, que ambdós bàndols populistes s'uneixin en una coalició colpidora que faci tremolar la Unió Europea, creant el que diversos analistes ja han batejat com 'El Monstre'. I és que, el partit fundat per Beppe Grillo i la Lliga Nord comparteixen la seva animadversió cap a la política tradicional italiana i la 'casta', amb una fervent defensa de regirar l'actual situació democràtica, en un exercici gairebé anàrquic, amb un sentiment fortament nacionalista i en contra de la participació d'un marc de decisió compartit amb la resta de forces polítiques europees.
La possible coalició entre populistes fa tremolar Brussel·les
Una situació certament inquietant amb poques possibilitats de tirar endavant, encara que no fa molt aquesta relació ja es plantejava. Durant les eleccions municipals italianes de juny de 2016, el líder de la Lliga, Matteo Salvini, va recolzar públicament les candidates de cinc estrelles a Roma i Torí, que finalment van acabar guanyant. Un primer moviment d'un 'festeig' que podria afermar-se en l'assalt al poder a Itàlia.
Per això, qualsevol govern passa per les mans de forces contràries a l'actual sistema, per agrupacions populistes no alienes d'estar presents en altres parts del continent, encara que no amb l'èxit que ho han fet al país transalpí. Itàlia es converteix en el camp de cultiu del populisme, que comencen a preocupar els experiments.