La sentència dels ERO sobre Chaves, Griñán i altres 19 excàrrecs de la Junta es coneixerà aquest dimarts

Els 21 exalts càrrecs de la Junta d'Andalusia acusats en la causa coneguda com a peça política dels expedients de regulació d'ocupació (ERO), entre els quals es troben els dos expresidents de la Junta d'Andalusia Manuel Chaves i José Antonio Griñán, coneixeran la sentència aquest dimarts, a partir de les 12:00 hores, a la mateixa sala judicial, on han estat citats al costat dels seus procuradors, per fer-los l'entrega d'un 'pen drive' amb la sentència íntegra, composta per uns 1.700 folis, i una còpia de la sentència en paper.

Segons han informat a Europa Press fonts judicials, els tres magistrats que van dirigir el judici, Juan Antonio Calle Peña, Pilar Llorente i Encarnación Gómez, no seran presents, i la sentència els serà lliurada un a un per una funcionària.

En concret a aquests exalts càrrecs la Fiscalia els acusa de defraudar 855 milions d'euros després de la suposada creació d'un sistema d'ajudes públiques "totalment opac" al marge "dels ciutadans" i dels controls establerts per la Intervenció General, un import en principi destinat a la reactivació d'empreses en crisi i ajudar els treballadors.

Aquest 'macrojudici' va quedar vist per a sentència el passat mes de desembre després d'un any i quatre dies i 152 sessions en una causa composta per 14.276 folis dividits en 38 toms i set toms d'annexos, recollits en vuit discos compactes, i amb tres discos amb les declaracions prestades en la causa durant la instrucció.

Per a la seva elaboració, el jutge Juan Antonio Calle Peña ha treballat amb molta intensitat durant els últims mesos, amb períodes de dedicació exclusiva, i precisament dimecres passat va vèncer l'última pròrroga de 15 dies que la Sala de Govern del TSJA va concedir al president de la sala.

Des dels últims dies d'octubre de l'any passat el judici va viure la seva fase final amb l'exposició de les conclusions definitives i informes finals de les parts, Fiscalia, acusacions del PP-A i Mans Netes i les 21 defenses. Cal recordar que el judici va començar amb 22 acusats, però les acusacions van retirar els càrrecs contra l'exsecretari general d'Hisenda Antonio Estepa.

Els 21 exalts càrrecs estan acusats per un delicte continuat de prevaricació i un delicte continuat de malversació. Si bé, alguns d'ells només han estat enjudiciats per prevaricació, com Manuel Chaves, els exconsellers Gaspar Zarrías i Magdalena Álvarez, l'exviceconseller José Salgueiro, l'exdirector general de Pressupostos Antonio Lozano i l'excap de Gabinet Jurídic Francesc del Río, i s'enfronten a deu anys d'inhabilitació.

Per la seva banda, les sol·licituds de pena van des dels sis als vuit anys de presó per als acusats de prevaricació i malversació. En aquest grup es troben José Antonio Griñán, l'exconsellera d'Hisenda Carmen Martínez Aguayo, l'exinterventor general Manuel Gómez, l'exdirector general de l'Institut de Foment d'Andalusia (IFA), posterior Agència d'Innovació i Desenvolupament d'Andalusia (IDEA), Jacinto Cañete, i l'exsecretària general tècnica d'Ocupació Lourdes Medina, tots ells enfronten a sis anys de presó i a 30 d'inhabilitació.

En aquest sentit, cal recordar que durant la fase de conclusions, el Ministeri Públic va rebaixar de vuit a sis anys de presó la sol·licitud de pena per a dos dels encausats, en concret a Cañete i Medina. Si bé, l'acusació del PP-A, que han exercit els advocats Luis García Navarro i Lourdes Fuster, van mantenir la seva petició de vuit anys per a aquests dos exalts càrrecs.

D'altra banda, els acusats que s'enfronten a una petició de vuit anys de presó són els exconsellers Francisco Vallejo, José Antonio Viera i Antonio Fernández; els directors generals de Treball Francisco Javier Guerrero i Juan Márquez; el exviceconseller d'Ocupació Agustí Barberà i l'exviceconseller d'Innovació Jesús María Rodríguez Román; l'exdirector general d'IFA/IDEA Miquel Àngel Serrano i els exsecretaris generals tècnics Juan Francisco Sánchez i Javier Aguado.

Per la seva banda, l'advocat de Mans Netes, Rafael Prieto, va retirar l'acusació de malversació per a tots els acusats i en la seva totalitat per Chaves, l'exinterventor general Manuel Gómez i excap de gabinet jurídic de la Junta Francesc del Río.

CINC ANYS D'INSTRUCCIÓ

Tot va començar el 19 de gener de 2011 quan la jutgessa d'Instrucció número 6 de Sevilla, Mercedes Alaya, va començar a investigar aquest cas, la sentència del qual marcarà el recorregut quan se sotmetin a enjudiciament les gairebé 200 peces separades, una per cada ajuda amb càrrec a l'anomenat 'fons de rèptils', de la qual es va esqueixar la causa principal després de la partida d'Alaya a l'Audiència i l'arribada de la jutgessa María Núñez Bolaños.

Cal recordar que la instrucció la va finalitzar el 2016 el jutge de reforç Álvaro Martín, que va elevar les actuacions a l'Audiència de Sevilla després que el cas arribés al Suprem, el magistrat Alberto Jorge Barreiro, va instruir el procediment contra els investigats que gaudien d'aforament a l'ésser diputats a les Corts, com és el cas de Chaves, Griñán, Zarrías i Viera, però la renúncia als seus escons va motivar que les actuacions tornessin al jutjat d'Instrucció número 6 de Sevilla. Tot això després que Barreiro dictés un acte el juny de 2015 en el qual va concloure que els expresidents de la Junta haurien de ser jutjats per prevaricació descartant la malversació.

De fet, l'abril del 2015, el ja expresident de la Junta d'Andalusia i llavors senador socialista, José Antonio Griñán, va manifestar a terme de la seva declaració al Tribunal Suprem pels ERO irregulars a Andalusia aquella famosa declaració que no hi va haver "un gran pla (per defraudar), però sí hi va haver un gran frau" i això vol dir que "algun dels controls va poder fallar".

ANIRAN AL SUPREM

D'altra banda, segons han confirmat a Europa Press fonts judicials, amb total seguretat aquesta sentència, sigui absolutòria o condemnatòria, acabarà al Tribunal Suprem, el qual haurà de resoldre els recursos de cassació que elevin les parts, una qüestió que "li trigarà anys".

Durant el judici, després de la declaració dels 22 acusats -van acabar l'abril-, van exposar el seu testimoni més de 120 testimonis, quatre agents de la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil i nou perits al llarg de les 152 sessions desenvolupades a la vista oral.

Al seu terme, després de concloure l'informe final de l'exdirector general de Pressupost Antonio Lozano, el tribunal va obrir el torn de dret a última paraula dels 21 exalts càrrecs encausats, que es van limitar a donar les gràcies a la Sala, a excepció dels dos expresidents.

Així, Chaves ha afirmat que no tenia "res a afegir, excepte expressar el reconeixement a la tasca de tribunal i que les intervencions de la Fiscalia i els advocats de les defenses", i va indicar, a més, que havia estat "un cúmul de coneixement i informació, una experiència vital", mentre que Griñán va mostrar el seu "ple convenciment i suport" al que s'ha dit pel seu lletrat en agraïment a tribunal per la seva actuació i suport a la Sala. En aquelles dates el judici va quedar vist per a sentència, que es farà pública aquest dimarts quan els 21 exalts càrrecs coneixeran el seu futur judicial.