Junqueras, condemnat a 13 anys de presó, la pena més alta del 'Procés'

L'allau de filtracions de la sentència del 'Procés' d'aquest cap de setmana, que ha generat gran malestar entre els magistrats de la Sala Penal del Tribunal Suprem, segons fonts coneixedores, ha fet modificar el 'cronograma' de la seva publicació. Poc després de les 9.00 hores d'aquest dilluns, 14 d'octubre, l'alt tribunal ha anunciat als mitjans de comunicació les penes de presó i inhabilitació per als líders independentistes -més de 100 anys en total-, que van organitzar el referèndum il·legal de l'1 d'octubre de 2017. La decisió serà oficialment notificada a les parts al llarg del matí.

El Suprem ha condemnat per la causa del procés Oriol Junqueras a 13 anys de presó i 13 d'inhabilitació absoluta; i Raül Romeva, Jordi Turull i Dolors Bassa a les penes de 12 anys de presó i 12 d'inhabilitació absoluta, als quatre casos per delicte de sedició en concurs medial amb un delicte de malversació de fons públics agreujat en raó de la seva quantia.

Així mateix, condemna pel delicte de sedició Carme Forcadell a les penes de 11 anys i 6 mesos de presó i igual temps d'inhabilitació absoluta; Joaquim Forn i Josep Rull a les penes de 10 anys i 6 mesos de presó i 10 anys i 6 mesos d'inhabilitació absoluta; i Jordi Sánchez i Jordi Cuixart a les penes de 9 anys de presó i 9 anys d'inhabilitació absoluta.

Pel que fa a Santiago Vila, Meritxell Borràs i Carles Mundó, són condemnats cadascun d'ells com a autors d'un delicte de desobediència a les penes de 10 mesos de multa, amb una quota diària de 200 euros, i 1 any i 8 mesos d'inhabilitació especial.

La sentència absol els acusats Joaquim Forn, Josep Rull, Santiago Vila, Meritxell Borràs i Carles Mundó del delicte de malversació.

JUNQUERAS, EL "LÍDER"

El Suprem atorga a Junqueras, un paper de "lideratge" en tot el 'Procés' i destaca el "control" que va tenir en tot el "procés de creació legislativa i reglamentària que va fer possible la celebració del referèndum declarat il·legal". Recorda l'alt tribunal que el mateix acusat "va admetre la realitat dels fets" durant la seva declaració en el judici el passat mes de febrer i "va reivindicar la legitimitat de la seva actuació i l'absència de qualsevol responsabilitat criminal".

"El seu destacat paper en el procés que finalment va conduir a la inobservança de les lleis i al contumaç menyspreu a les resolucions del Tribunal Constitucional i el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya poden també deduir-se, no ja del fet objectiu de la seva preeminència orgànica com a vicepresident, sinó del lideratge reconegut en els testimonis d'alguns dels processats i testimonis. Un lideratge fruit de la seva doble condició de vicepresident i president d'ERC", explica la sentència.

La Sala considera acreditat el "domini" de Junqueras en el procés que "va desembocar en els actes multitudinaris del 20 de setembre de 2017 i el dia 1 d'octubre de 2017", alhora que recorda que "va promoure i va participar activament" en l'aprovació de les denominades lleis de desconnexió -de transitorietat jurídica i de referéndum-.

JUDICI DE 52 SESSIONS

El judici va quedar vist per a sentència el passat mes de juny, quatre mesos i 52 sessions després de la seva arrencada el 12 de febrer d'aquest mateix any. Des de llavors el tribunal ha estat deliberant per blocs jurídics i aquest darrer cap de setmana els magistrats van realitzar una última lectura del text. No obstant això, no van poder evitar que es filtrés als mitjans que la rebel·lió havia estat descartada i les condemnes serien per sedició.

Aquest mateix dilluns a primera hora, els magistrats Manuel Marchena, Antonio del Moral, Luciano Varela, Andrés Palomo, Andrés Martínez Arrieta, Ana Ferrer i Juan Ramón Berdugo han signat la resolució, que ha començat a ser comunicada a les parts.

La sedició es regula a l'article 544 del Codi Penal, s'aplica als que s'alcin "públicament i tumultuàriament" per impedir "per la força o fora de les vies legals" el compliment de les lleis o l'exercici de les funcions a qualsevol autoritat, corporació oficial o funcionari públic.

VA FRACASSAR L'OPCIÓ DE LA FISCALIA

En optar per aquest delicte, l'aplicació és la que ha aconseguit la unanimitat dels set magistrats que integren el tribunal, des dels Serveis Jurídics de l'Estat es van reclamar penes rebaixades gairebé a la meitat respecte a les instades en el seu dia pel Ministeri Públic, que arribaven als 25 anys de presó en el cas de Junqueras.

La sedició, recollida al capítol de delictes contra l'ordre públic del Codi Penal, es castiga amb penes de presó de 8 a 10 anys als que hagin "induït, sostingut o dirigit" la sedició i amb la de 10 a 15 anys de presó a les persones "constituïdes en autoritat". En aplicar la sedició en concurs medial amb el de malversació -que és el que va sol·licitar l'Advocacia de l'Estat, i més de forma agreujada, les penes de presó han superat les sol·licitades pels Serveis Jurídics de l'Estat per a cada un dels encausats.