Hisenda demana a la Fiscalia que es querelli contra Puigdemont i el seu Govern perquè paguin les despeses de l'1-O

Igual que va passar amb l'expresident de la Generalitat, Artur Mas, que després de la decisió del Tribunal de Comptes va haver de pagar cinc milions d'euros de la seva butxaca per considerar-se el responsable d'haver fet servir diners públics per a la consulta del 9 de novembre de 2014, Hisenda vol ara que la Fiscalia investigui si Carles Puigdemont va incórrer en el mateix delicte l'1-O. El número dos del ministeri que dirigeix ​​Cristóbal Montoro, José Enrique Fernández de Moya, ha demanat al fiscal del Tribunal de Comptes que es posi mans a l'obra.

El Secretari d'Estat d'Hisenda vol saber si, tot i que el seu ministeri va intervenir els comptes de la Generalitat el 15 de setembre per evitar, precisament, que es dediquessin diners dels pressupostos catalans a la celebració del referèndum l'1 d'octubre , el president de la Generalitat cessat i els seus consellers van escamotejar alguna partida. Per això demana que sigui l'expresident i el seu Govern qui paguin de la seva butxaca les despeses si es demostra que van aconseguir destinar diners públics, segons informa 'El Español'.

El ministeri de Cristóbal Montoro vol que s'investigui si es va destinar diners públics a la celebració del referèndum

De fet, a l'escrit, posa en manifest la seva sospita que la votació es va aconseguir fer amb diners públics i demana que sigui Puigdemont i els seus consellers els que responguin amb el seu patrimoni personal. Exactament igual que va passar amb els impulsors de la consulta del 9N.

Explica també el digital que a la seva denúncia, Fernández de Moya també vol que s'investigui les entitats sobiranistes, l'ANC i Òmnium Cultural, especialment les ajudes i subvencions que les dues associacions reben.

COMPTES INTERVINGUTS

Pocs dies després de l'aprovació de les lleis del Referèndum i de constitució de la República, el Ministeri d'Hisenda va passar a intervenir els comptes de la Generalitat. Va passar després d'una estira-i-arronsa entre el departament de Montoro i la Conselleria que liderava Oriol Junqueras sobre l'enviament setmanal d'informes sobre despeses. Al moment en què el exvicepresident català es va negar a seguir complint amb l'ordre ministerial, Hisenda va assumir els pagaments a proveïdors, de les nòmines i dels serveis d'educació, sanitat i serveis socials.

Per controlar la resta del Pressupost, es va ordenar, a més, que Puigdemont adoptés aquest acord de no disponibilitat de crèdits i se li van concedir 48 hores per fer-ho voluntàriament.

Així, els comptes de la Generalitat no inclouen cap partida específica per al referèndum, però es van dur a terme despeses com la campanya que apareixia a la web del Govern, la compra d'urnes o la neteja de més de 2.000 col·legis electorals.