Extrema dreta, eleccions a França...: "L'estiu serà llarg i preocupant" després de les europees

Els resultats de les eleccions europees deixen un halo de preocupació al Vell Continent. I és que el ja esperat ascens de la ultradreta posa nerviosos, i molt, els inversors. La contundent victòria de l'extrema dreta a França, que ha portat Emmanuel Macron a dissoldre l'Assemblea Nacional i convocar eleccions anticipades, i l'important paper que també ha aconseguit a Alemanya i Itàlia fa témer pel futur d'Europa. "L'estiu serà llarg i preocupant", opinen els experts.

"Pot ser que l'auge de l'extrema dreta hagi tocat sostre a Europa, però les conseqüències faran que l'estiu sigui llarg", diuen els estrategs de BNY Mellon en la valoració sobre les eleccions. Veuen, de fet, un risc polític i també per als mercats pels resultats que han donat les votacions d'aquest cap de setmana.

A parer seu, "la convocatòria d'eleccions anticipades a França posa en primer pla l'estiu de preocupació per la volatilitat derivada de les incògnites polítiques, ja que les votacions al Regne Unit i França dominen ara el que molts pensaven que seria un trimestre menys arriscat". Cal recordar que el país gal votarà en dues voltes, el 30 de juny i el 7 de juliol, i entre mitges, el 4 de juliol, se celebraran les eleccions britàniques.

Segons expliquen, "els costos econòmics i polítics de la incertesa van sorprendre l'Índia, Sud-àfrica i Mèxic la setmana passada, mentre que l'actual falta de temor per la votació nord-americana del novembre n'ha sorprès d'altres". A Europa, ara tots esperen una elevada incertesa durant els propers mesos.

Per part seva, des de Berenberg assenyalen que "l'avenç de la ultradreta i les eleccions anticipades franceses complicaran encara més la presa de decisions a la UE en un moment en què Europa necessita actuar en conjunt per aturar Putin, millorar la competitivitat, protegir el clima, gestionar la immigració, negociar amb la Xina i preparar-se per a un possible segon mandat de Donald Trump als Estats Units".

I afegeixen que "llevat de grans sorpreses, segons la nostra opinió els resultats no paralitzaran la UE". I és que, destaquen, "després d'alguns esbufecs, la UE tendeix a trobar compromisos viables al final". Per això creuen que l'actual presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, “té més possibilitats de complir un segon mandat”.

Per als analistes de la companyia alemanya, "en comparació amb els aixecaments populistes als Estats Units (Trump 2016) i el Regne Unit (referèndum Brexit 2016), els èxits de l'extrema dreta a la UE segueixen sent més continguts i menys transcendentals", per la qual cosa, malgrat el nerviosisme, al final creuen que no hi haurà gaires problemes.

També a XTB han valorat el que ha passat a Europa, i assenyalen que "mentre els sorprenents resultats de les eleccions de la setmana passada a Mèxic i l'Índia van causar enormes trastorns als seus mercats nacionals de valors i divises, l'impacte a l'euro i les borses europees pot ser menys agut". Tot i això, també reconeixen que "ningú esperava que França convoqués eleccions parlamentàries després de les eleccions europees", com ha passat, de manera que "el factor sorpresa pot debilitar l'euro i les borses europees".

"Les eleccions al Parlament Europeu se salden amb el manteniment de majories de centre esquerra i centre dreta, amb previsió que la presidenta Von der Leyen quedi primera, mentre que a altres països com Alemanya, Itàlia o França destaquen els avenços de partits ultraconservadors i nacionalistes", apunten els experts de Renta 4. Aquests són només els últims exemples del que ja és una realitat a altres països d'Europa, i és que l'extrema dreta s'està obrint pas a les altes esferes del poder europeu.

A Link Securities tenen clar que ara els inversors han de "digerir" els resultats, que en aquests països "han suposat un cop dur per als partits al poder", i apunten que els efectes ja s'estan notant en l'euro, que "s'ha depreciat amb força enfront del dòlar". "Caldrà esperar una segona lectura dels esmentats resultats per comprovar si realment canviaran o no les polítiques a la regió", afegeixen.

I a Bankinter també apunten en la mateixa direcció: "El mercat haurà de pair aquesta setmana un xoc polític a Europa i probablement una dosi de realisme dur per part de la Fed, malgrat això considerem improbables preses de beneficis significatives perquè la solidesa del cicle econòmic i la millora dels resultats empresarials proporcionen un suport molt fiable”. "Podríem tenir una setmana fluixa, però no dura", comenten els experts del banc, que creuen, de fet, que "només l'euro continuarà patint, potser fins al nivell d'1,065".

QÜESTIONS CLAU PER DAVANT

Els experts de Berenberg afegeixen, a més, que hi ha diverses qüestions clau per endavant. "A nivell de la UE, la qüestió principal ara no és si els partits centristes encara tenen una majoria (la tenen), sinó si poden treballar plegats". Tal com diuen, una vegada es conegui el resultat definitiu de les eleccions europees, "haurem d'estar atents a dues qüestions clau a les properes setmanes".

Primer, si poden les principals forces polítiques posar-se d'acord i triar un president de la Comissió Europea per al nou mandat de cinc anys; i segon, així uniran forces les faccions i partits d'extrema dreta, o continuaran sent un grup dividit amb els Fratelli d'Itàlia de la primera ministra italiana, Giorgia Meloni, que sovint donen suport a la centredreta en lloc dels radicals de dreta proPutin,

Sobre la reelecció de Von der Leyen, que és la candidata principal, a Berenberg diuen que “en un Parlament encara més fracturat, podria ser encara més arriscat per als líders de la UE no proposar-la”, i remarquen que encara que s'han esmentat altres noms (el de l'expresident del BCE Mario Draghi, el viceprimer ministre italià Antonio Tajani o fins i tot el president romanès Klaus Johannis), Von der Leyen "en segueix sent la favorita".

"Si els líders de la UE poden arribar a un acord sobre un paquet amb ella com a presidenta de la Comissió (i els responsables polítics d'altres nacions com a presidents del Consell Europeu i caps de la política exterior de la UE), esperaríem que en trobés una majoria al Parlament".

En aquest sentit, recorden que la futura distribució dels alts llocs de treball a la UE “probablement serà un tema clau en les converses entre els líders d'Alemanya, França i Itàlia al marge de la cimera del G7 que se celebrarà a Itàlia del 13 al 15 de juny", cita després de la qual els líders nacionals dels 27 es reuniran (el 17 de juny) per a una discussió informal seguida d'una cimera formal els dies 27 i 28 de juny.

"Si aconsegueixen posar-se d'acord sobre un candidat a la presidència de la Comissió amb la majoria qualificada requerida (almenys 15 països amb almenys el 65% de la població de la UE), el Parlament Europeu podria triar el candidat en votació secreta quan es reuneixi per primer cop el 16-18 de juliol", diuen.

Tot i això, apunten que les votacions podrien seguir molt després de les vacances d'estiu, és a dir, al setembre, "si els líders de la UE no es poden posar d'acord sobre un candidat, o si el parlament rebutja la seva elecció". Aleshores, indiquen, els processos "podrien trigar molt més temps" i si fos així, l'actual Comissió "estaria en el càrrec, però amb una influència política molt reduïda".

Sobre la segona qüestió, a la companyia alemanya detallen que "a causa de la seva pròpia naturalesa, als partits d'ultradreta, defensors de les polítiques del meu primer país", fins ara els ha resultat difícil treballar junts de manera efectiva dins de la UE". Les dues faccions de dreta al Parlament, els Conservadors i Reformistes Europeus (ECR) i la cosa més radical Identitat i Democràcia (ID) "difereixen en qüestions clau, sobretot en la seva actitud cap a Putin, i recorden que "en ampliar el seu atractiu popular, alguns partits de dreta s'han tornat menys radicals".

Des del seu punt de vista, "el més important és que la italiana Geòrgia Meloni s'ha acostat al centredreta en termes de les polítiques que més compten per a la UE, és a dir, el suport de la UE a Ucraïna, l'OTAN i l'Estat de dret", de manera que creuen que "si intenta forjar una aliança de tots els partits de dreta, com ha proposat la francesa Marine Le Pen, podria resultar perjudicial".

"Però si Meloni s'inclina més cap al centre polític (i recolza Von der Leyen), podria ajudar a mantenir la UE al bon camí, amb alguns ajustaments pel que fa als detalls de les polítiques migratòries o un enfocament més pragmàtic per a assolir els objectius d'emissions". La seva elecció, destaquen els experts de Berenberg, "pot dependre de si els principals partits acceptaran el seu suport potencial. Rebutjar-ho podria ser un greu error", conclouen.