El Parlament debat el dret de Puigdemont a la presidència i apel·la a l'ONU

El Parlament de Catalunya aprovarà aquest dimecres dues propostes de resolució de Junts per Catalunya (JxCat), ERC i la CUP en què es reivindica el dret de Carles Puigdemont, Jordi Sànchez i Jordi Turull (JxCat) a ser investits presidents de la Generalitat tot i la seva situació actual -els tres són a la presó-. I ho farà apel·lant a la resolució del Comitè de Drets Humans de l'ONU que ha admès a tràmit la demanda de l'expresident de la Generalitat contra la "vulneració" dels seus drets polítics a Espanya.

Els tres grups independentistes van presentar aquestes resolucions i van forçar la celebració del ple després de la detenció de Puigdemont a Alemanya i per alertar de la situació "excepcional" que es viu al Parlament perquè no pot investir el candidat que estima oportú.

La resolució tirarà endavant sense dificultats, ja que JxCat, ERC i la CUP sumen els 68 vots exactes que es necessiten, però no servirà per desencallar la legislatura a Catalunya, ja que les propostes de resolució en cap cas equivalen a la celebració d'un debat de investidura.

Fins ara la Cambra ha intentat investir els tres sense cap resultat: els debats de Puigdemont i Sànchez es van retirar davant els obstacles judicials, mentre que el de Turull només se’n va poder celebrar la primera sessió, ja que en la segona ja estava de nou a la presó.

SENSE CANDIDAT

La indignació que va suscitar en el sobiranisme la detenció de Puigdemont va servir perquè JxCat i la CUP plantejaran de nou investir l'expresident malgrat que podria suposar incórrer en desobediència davant el Tribunal Constitucional, però la proposta no s'ha tramitat formalment.

En paral·lel, Jordi Sànchez manté també viva la seva intenció de ser candidat després que el Comitè de Drets Humans de l'ONU va admetre a tràmit una demanda seva i va dictar mesures cautelars que insten Espanya a fer tot el possible perquè no es vulnerin els drets polítics.

L'opció de Jordi Turull sembla ara la més llunyana pel seu recent empresonament, i existiria una quarta possibilitat que seria que JxCat proposés un candidat sense comptes pendents amb la justícia, cosa que aplanaria la seva investidura com a mínim de cara que la justícia no posaria obstacles.

PRESOS SOBIRANISTES

El Parlament també aprovarà, a través de la mateixa resolució de JxCat, ERC i la CUP i d'una altra dels comuns, reclamar l’"alliberament immediat" dels líders sobiranistes que estan empresonats i criticarà la presó preventiva a la qual estan sotmesos.

Durant aquest mateix ple també es debatrà una proposta de resolució del PSC en la qual defensa el diàleg polític com a mecanisme per abordar el conflicte a Catalunya i també l'imprescindible "respecte a la legalitat i als mecanismes de reforma de la llei".

A més, se sotmetrà a debat un proposta de resolució de Cs en què es reclama la dimissió del president de la Cambra, Roger Torrent, per exercir el seu càrrec "de manera tendenciosa" a favor dels partits independentistes del Parlament.

El PP no ha presentat proposta de resolució pròpia, però vol esmenar la de Cs perquè la Cambra catalana condemni "la violència dels radicals independentistes" arran de la detenció diumenge de l'expresident Puigdemont.

A part del debat i votació de propostes de resolució, també se celebrarà la compareixença davant el ple del Síndic de Greuges de Catalunya, Rafael Ribó, que presentarà l'informe sobre el referèndum de l'1 d'octubre i les càrregues policials que hi va haver.

SUPORT DE L'ONU

Segons un escrit del comitè de l'ONU recollit per Europa Press, el comitè de les Nacions Unides va acceptar a tràmit la demanda dilluns, mentre Puigdemont compareixia davant les autoritats alemanyes després de ser detingut diumenge.

La decisió de l'ONU se suma al dictamen de la setmana passada sobre l'excandidat a la investidura Jordi Sànchez, si bé llavors, a més d'admetre a tràmit la demanda, va dictaminar unes mesures cautelars i va advertir Espanya que havia de garantir els drets polítics del també expresident de l'ANC.

L'escrit de l'ONU indica que la demanda s'ha tramitat i enviat a les autoritats espanyoles perquè en un termini de sis mesos faciliti tota la informació al respecte.

Especifica que no s'adopten mesures cautelars com en el cas de Jordi Sànchez i emplaça l'expresident català a indicar "quin tipus de mesures" vol exigir a Espanya en cas que finalment es conclogui que els seus drets han estat vulnerats.

Puigdemont va presentar el seu recurs davant el Comitè de Drets Humans de l'ONU el passat 1 de març l'acceptació del qual ha arribat abans d'un mes, si bé el termini de resolució no es preveu tan d'hora tenint en compte que s'ha donat sis mesos a Espanya per aportar observacions i informació.

L'expresident considera que Espanya ha violat part de la "Declaració Universal dels Drets Humans i la Carta dels Drets Civils i Polítics".