El Govern es nega a donar subvencions a les empreses, malgrat que Brussel·les ho permet
La Comissió també autoritza rebaixes i exempcions fiscals que Sánchez es nega a concedir
- Els avals poden arribar al 90% i està permès subsidiar interessos
- En castellano: El Gobierno se niega a dar subvenciones a las empresas, pese a que Bruselas lo permite
El Govern ha limitat al màxim les mesures d'ajuda a les empreses en aquest escenari de confinament pel coronavirus i es continua negant a concedir-los ajudes fiscals tot i el clam de pimes i autònoms. Però encara hi ha més: la Comissió Europea permet als països donar subvencions directes de fins a 800.000 euros a les companyies afectades per la crisi, però Pedro Sánchez ni es planteja posar en marxa un mecanisme d'aquest tipus.
Noticia relacionada
El empresariado se echa a la yugular de Sánchez y exige la "suspensión de impuestos"La Comissió Europea va emetre una comunicació el passat 19 de març titulada "Marc temporal per a les mesures d'ajuda d'Estat per donar suport a l'economia en l'actual brot de COVID-19", a la qual ha tingut accés Bolsamanía. Aquesta comunicació estableix que Brussel·les obre la mà, i permetrà que es concedeixin una sèrie d'ajudes públiques prohibides per la normativa comunitària, donada l'excepcionalitat de la situació actual i el seu greu impacte en les economies dels països membres.
Entre aquestes mesures permeses, el punt 3.1 inclou "ajudes en forma de subvencions directes, avançaments retornables o avantatges fiscals". "Més enllà de les possibilitats actuals (...), unes quantitats d'ajuda limitades i temporals a empreses que es trobin davant una sobtada escassetat o fins i tot falta de liquiditat poden suposar una solució apropiada, necessària i dirigida a objectius concrets durant les circumstàncies actuals", sosté la Comissió.
Per permetre aquestes ajudes d'Estat, han de complir una sèrie de condicions:
"a. Que l'ajuda no excedeixi 800.000 euros per empresa en la forma de subvencions directes, avançaments retornables i avantatges fiscals o de pagaments. Totes les quantitats han de ser brutes, és a dir, abans de qualsevol deducció fiscal;
b. Que l'ajuda es concedeixi sobre la base d'un programa amb un pressupost estimat;
c. Que l'ajuda es concedeixi a empreses que no es trobaven en dificultats [en mora o en concurs] a 31 de desembre de 2019, es pot concedir a empreses que no tenien dificultats però que les afrontin ara a conseqüència del brot de COVD-19;
d. Que l'ajuda es concedeixi abans del 31 de desembre de 2020."
No obstant això, l'Executiu de Pedro Sánchez ni tan sols s'ha plantejat les subvencions i es nega en rodó a concedir ajudes fiscals més enllà de la moratòria de sis mesos per fer front als deutes amb Hisenda, malgrat que les associacions d'empresaris i autònoms consideren que seria una via molt més eficaç per proveir de liquiditat a les empreses i per ajudar-los a mantenir la seva activitat, en comptes d'haver de tancar temporalment. De fet, unes quantes autonomies han pres mesures pel seu compte davant la passivitat del Govern.
AVALS FINS AL 90% I SUBSIDI D'INTERESSOS
Noticia relacionada
OPINIÓN | ¿Más liquidez por el coronavirus? Las pymes prefieren un aplazamiento del IVACom ha denunciat Bolsamanía, l'Executiu ha imposat grans límits a les mesures d'ajuda que ha posat en marxa. Així, ha limitat tant les exempcions a la Seguretat Social com els avals estatals a les empreses que tanquin la seva activitat (i ha reduït l'import de l'atur per als treballadors afectats amb fills, segons El Confidencial).
Sánchez pretenia limitar els avals al 50% de l'import del crèdit, encara que finalment va arribar al 80% a causa de la pressió europea i a les negres perspectives de l'economia. Això sí, pot rebaixar aquest percentatge per als 80.000 milions que falten i, per si no fos prou, la mesura trigarà fins a 10 dies a posar-se en marxa.
Precisament, el document de Brussel·les també parla dels avals: permet que aquests cobreixin fins al 90% de la quantitat dels préstecs, o bé el 35% si s'estableix que les primeres pèrdues per morositat les assumeixi l'Estat i només després les entitats financeres. I dóna flexibilitat als Estats per modular la garantia en funció de la durada dels préstecs, i fins i tot per a fixar els tipus d'interès (aquí s'ha deixat a l'antull de cada banc).
També permet una altra mesura que no s'ha plantejat aquí: la subsidiació d'interessos dels préstecs ja concedits, és a dir, que l'Estat es faci càrrec del pagament d'interessos que hagin d'afrontar les empreses, per alleujar la pressió.