Aragonès encara una investidura abocada al fracàs, quins són els següents passos?

La sessió del Parlament de Catalunya d'aquest 26 de març, durant la qual el candidat d'ERC, Pere Aragonès, demanarà el seu suport als diputats per ser investit president de la Generalitat té el seu final escrit abans fins i tot de començar. Les reticències i imposicions de Junts en les negociacions per formar el govern de la XIII legislatura a Catalunya apunten al fet que el republicà no es farà, ni des de lluny, amb la majoria absoluta de 68 escons que requereix per col·locar-se com a cap de l'Executiu autonòmic durant primera volta del debat d'investidura. Malgrat comptar amb els suports de la CUP, els 42 diputats que suma són clarament insuficients.

El pitjor de tot és que, en aquests moments, hi ha zero garanties que ho aconsegueixi durant la segona volta, ja que els de Junts han fet gala d'una flegma inusual en les converses que podrien continuar més enllà de la setmana vinent. Les declaracions de diversos membres de Junts que l'estira-i-arronsa sobre els punts de desacord amb 'esquerra' està lluny d'acabar col·loquen Aragonès al centre d'un pariré, un tràmit, per fer córrer el rellotge cap endavant.

En aquest context, no estranya la reclamació del candidat del PSC, Salvador Illa, que insisteix en voler presentar-se a la investidura, ja que el recolzarien 39 parlamentaris -33 del PSC i 6 de Ciutadans-, un grapat menys que a Aragonès. No obstant això, en aquests moments les opcions d'aconseguir tirar endavant la seva proposta són encara menors que les del republicà. Els comuns ja han declarat que no faran costat a cap dels dos candidats i encara que PP i Vox -el portaveu del qual, Ignacio Garriga, també ha manifestat que la seva formació no votarà cap candidat de l'esquerra- li donessin el sí al socialista, aglutinaria 53 suports, que no poden fer res en front dels 74 'nos' del bloc independentista.

No obstant això, Aragonès és presoner dels 'sís' dels seus excompanyers de coalició, amb els qui van acabar detestant-se durant l'anterior legislatura. Encara que el sentit del vot postconvergent fos l'abstenció durant la segona volta, que ha de celebrar-se l'endemà passat de la primera, el republicà tampoc aconseguiria més vots a favor que en contra -majoria simple-, ja que els nos aconseguirien els 61 escons.

Així, Junts té la clau d'un govern que haurà d'esperar a formar-se durant les pròximes setmanes o mesos. Tal com estan les coses, fonts de tots dos partits indiquen que la sessió que se celebrarà o diumenge o dimarts -si la presidenta del Parlament, Laura Borràs, aconsegueix dilatar-lo fins llavors, comptant que els dos dies de marge han de ser hàbils-, certificarà el fracàs d'Aragonès en el primer intent.

Arribats a aquest punt, s'obrirà un període de dos mesos perquè els partits puguin continuar negociant. En aquest cas, la data màxima per desbloquejar la investidura seria el 26 de maig. Si passat aquest temps no s'hagués pogut investir un president, la cambra quedaria automàticament dissolta i es convocarien eleccions.

Els comicis s'haurien de celebrar durant el termini de 54 dies, és a dir, el 19 de juliol. A aquesta situació es va estar a punt d'arribar després de les eleccions del 27 de setembre del 2015. La CUP no va voler investir el candidat de Junts pel Sí, Artur Mas, que va fer un pas al costat i va proposar Carles Puigdemont, que finalment va ser investit president just abans d'haver de convocar altres eleccions.

Les diferències entre Junts i ERC, segons expliquen des de l'entorn dels partits, estan, d'una banda, en el fet que en la distribució al 50% de departaments del govern autonòmic, es busca un intercanvi de carteres. És a dir, que durant aquesta nova etapa passin sota control republicà les que estaven sota tutela dels neoconvergentes i viceversa. Però ERC no les té totes, ja que això suposaria renunciar a les carteres socials. D'altra banda, 'esquerra' és poc inclinada al fet que el full de ruta independentista estigui monitorada pel Consell de la República jurídicament inexistent i presidit pel expedient Carles Puigdemont.

Aquests assumptes s'airejaran durant el debat d'investidura que arrencarà, segons l'estipulat, amb la intervenció del candidat proposat per la presidència del Parlament -Aragonès-, que a continuació inicia una interlocució amb els líders de cada grup parlamentari.

Al final del debat, que sol prolongar-se al llarg de dues jornades, encara que sembla que es resoldrà en una, es procedeix a una primera votació, durant la qual qui es postula per ocupar la presidència de la Generalitat ha d'obtenir la majoria absoluta dels vots, és a dir, un mínim de 68 sobre 135.