Anàlisi | Rivera es convenç que ha de col·laborar amb Rajoy

Avui es produeix una nova trobada personal entre Rajoy i Rivera, i ahir, el líder de Ciutadans va tenir una compareixença exclusivament encaminada a trobar arguments per canviar de posició respecte a la que havia mantingut tenaçment fins ara: després de moltes setmanes de negatives a qualsevol pacte positiu amb Rajoy, Albert Rivera s'han convençut que no té més remei que col·laborar amb el PP en la governabilitat de l'Estat i, per explicar la sobtada mudança de criteri, ha imposat una condició òbvia que sona a sobreactuada: un pacte anticorrupció de sis punts que no aporta cap novetat.

Estem, doncs, entrant un procés mesurat d'aproximació de Ciutadans al PP amb vista a facilitar la formació d'un nou govern presidit per Rajoy. Serà un procés lent, que trigarà a donar fruits i que registrarà alts i baixos perquè Ciutadans es juga molt en l'envit: gran part de les seves campanyes electorals s'han basat en la regeneració democràtica i en la necessitat de netejar de corrupció els racons de les diferents administracions, començant per l'estatal, per la qual cosa és en tot cas difícil d'entendre que Rivera aplani el terreny a un president del Govern que fins a fa ben poc considerava irremeiablement socarrat.

Ciutadans ha d'aprofitar l'ascendent que actualment és capaç de desenvolupar per instar el canvi de la legislació electoral

Per què aquest procés d'acostament PP-C’s era i és inexorable? Per dues raons ben evidents: en primer lloc, Ciutadans no pot permetre's unes terceres eleccions, ja que una part del seu electorat l'abandonaria, com ja ha ocorregut en repetir-se les del 20D, amb la consegüent pèrdua de vuit escons. L'última enquesta del CIS aporta dades concretes: mentre es realitzava el treball de camp –entre els dies 1 i 11 de juliol-, la fidelitat de vot de Ciutadans era ja la menor dels grans partits, ja que arribava amb prou feines al 77,7%; un 5% dels seus antics votants manifestava que votaria el PP i el 13% afirmava que no votaria o es mostrava indecís. Si hi hagués unes terceres eleccions, molts més electors atribuirien la responsabilitat d'un desastre així a Ciutadans, per la qual cosa és d'imaginar que la baixada seria encara més gran.

En segon lloc, Ciutadans és víctima del vigent sistema electoral, els efectes devastadors del qual sobre les minories són atroces. Així per exemple, en les eleccions del 20D Izquierda Unida aconseguia el 20D 923.000 vots i només dos diputats (un per cada 462.000 electors) mentre que en aquestes mateixes eleccions el PP necessitava 59.000 electors per a cada escó i el PSOE, 61.000…. A certa distància, cada escó de Ciutadans ja costava 79.500 vots… Doncs bé: per vèncer aquesta pressió constant que l'aboca cap a la irrellevància, Ciutadans ha d'aprofitar l'ascendent que actualment és capaç de desenvolupar per instar el canvi de la legislació electoral. L'oportunitat podria no repetir-se en el futur i li va en això la supervivència.

Ambdues raons són incontrovertibles. I forçaran el pacte. I amb 169 escons, aquesta minoria majoritària encapçalada per Rajoy trobarà sens dubte la manera d'accedir a la investidura. Tindrem en fi nova govern a termini no gaire llarg.

Antonio Papell

Llegiu més:

Análisis | El peligro de los gobiernos en minoría...

Análisis | ¿Quién gana y quién pierde con el 26J? Así llegan los candidatos y los partidos

Análisis | La lógica de las encuestas