Prolongar la vida laboral és un "mal negoci": el problema del sistema de pensions espanyol

Els problemes als quals s'enfronta el sistema de pensions espanyol són múltiples, però un d'ells passa sens dubte, com ja s'ha debatut en unes quantes ocasions, per retardar l'edat de jubilació. No obstant això, ara com ara sembla que els treballadors no tenen els incentius necessaris per decidir prolongar la vida laboral més enllà del mínim necessari per cobrar la pensió, fent que fins i tot alguns optin per jubilar-se abans del que els correspondria.

A Espanya, "es pot dir que existeixen incentius per augmentar el nombre d'anys cotitzats i retardar l'edat de jubilació fins als 64 o 65 anys, però a partir d'aquest punt s'acaben els incentius i surt més a compte no prolongar la vida laboral". És el que assenyala un informe dut a terme per l'Institut d'Actuaris Espanyols, en el qual destaquen que el sistema espanyol de pensions de jubilació "descompta generositat als jubilats prematurs en major proporció que el premi que li garanteix als jubilats tardans".

És, doncs, un sistema en el qual la prolongació de la vida laboral tendeix a ser "mal negoci", per la qual cosa consideren raonable que un sistema de pensions del segle XXI hauria de tenir un patró general que "santifiqui la idea que treballar durant més temps té premi, i treballar menys suposa un cost". "Un sistema que faci el contrari s'està posant en perill a si mateix perquè, en un marc inqüestionat de desplaçament de la longevitat de les persones, està provocant una tensió innecessària en el sistema per la via d'escurçar les carreres laborals i allargar les carreres pensionades", assenyalen.

Els actuaris utilitzen el Factor d'Equitat Actuarial o FdEA per posar en relació el valor del que en conjunt rep una persona com a jubilada i el que en total va aportar com a treballador. En un món ideal, aquest factor hauria de ser igual per a tots, a més de situar-se en nivells pròxims a 1, la qual cosa tècnicament es denomina "actuarialment just" i defineix els sistemes més sostenibles. Com expliquen, un FdEA superior a 1 és la marca dels sistemes pròxims a la insostenibilitat, ja que el ciutadà tendeix a rebre el que no aporta, mentre que si el factor és inferior a 1 denota que el jubilat és un "contribuent net" del sistema.

A Espanya, un dels "problemes" bàsics que presenta el sistema de pensions és que el FdEA "és molt elevat", situant-se en 1,51, la qual cosa implica que el sistema retorna un 51% més del que rep. Aquest valor implica "importants problemes de sostenibilitat actuarial per al sistema de pensions perquè està lliurant, de mitjana, quanties de les pensions per sobre del que rep". Per tant, tenint en compte aquest criteri, l'Institut d'Actuaris Espanyols afirma que, per a determinats col·lectius, podrien existir incentius per a cotitzar per la base mínima, fer-ho durant pocs anys i, a més, jubilar-se jove. "Justament el contrari del que sembla més raonable des del punt de vista de la sostenibilitat del sistema", diuen.

EQUILIBRAR ECONOMIA I SALARIS AMB PRESTACIÓ

Cal recordar que el sistema de pensions de jubilació a Espanya es caracteritza per ser de repartiment i de prestació definida. D'aquesta manera, la pensió inicial de jubilació està parametritzada d'acord amb una sèrie d'elements, entre els quals l'edat biològica i l'edat cotitzadora són les més importants. Així, en la seva part contributiva, i atès que no es té en compte el tipus de cotització per al càlcul de la pensió, "és difícil aconseguir que existeixi una perfecta relació entre el que s'ha aportat i el que és reb pel sistema", subratllen.

Des de fa anys, les pensions i el seu futur centren els debats econòmics del nostre país, bé girant al voltant del concepte de sostenibilitat o sobre el de suficiència. Els actuaris consideren que aquest tipus d'enfocament "és enormement limitador, perquè tendeix a transmetre la idea que és possible mantenir debats aïllant un punt de vista de l'altre" quan són dues cares de la mateixa moneda, a la qual caldria afegir també el concepte de l'equitat.

Què fer, doncs, per a aconseguir la sostenibilitat actuarial, que el FdEA fos igual a 1 i es complís la condició de la màxima relació entre el que s'aporta i el que es percep? El valor del factor d'1,51 a Espanya indica que estem a una mica més de mig punt d'aconseguir-la, però aquesta informació no és suficient tret que ho relacionem amb algun altre element. Estimen que per a aconseguir-la, en termes del PIB futur, hauríem de créixer durant els pròxims 40 anys al 5,67% real, molt lluny de l'1,59% que es preveu que creixerà el nostre país. O, si es prefereix, assumint el creixement esperat per les actuals prediccions, el tipus de cotització hauria de passar del 16,15% al 24,43%. "En tots dos casos, podem veure que l'esforç que caldria fer per a reduir mig punt el FdEA és molt considerable", conclouen.