Wall Street: tot el que pot frenar el seu festival de màxims

La borsa nord-americana està de ral·li. Aquest estiu, els tres índexs nord-americans més famosos han aconseguit màxims històrics. De fet, ha estat en més de set ocasions en les quals han aconseguit superar la seva barrera, però fins a on poden arribar? Els analistes estimen que el creixement de la borsa nord-americana pot haver tocat sostre o almenys que no té molt més recorregut.

Els índexs estan als nivells màxims: S&P 500 en els 2.193,81 punts; Dow Jones en els 18.668,44 punts i el Nasdaq Composite en els 5.271,36 punts. Malgrat els temors, els inversors han seguit apostant pel mercat americà. Una de les principals raons és per la menor volatilitat que presenta Wall Street. No obstant això, els analistes creuen que no podran pujar més.

"Al mercat en general no es veu un entusiasme exagerat en borsa americana, però sí s'aprecien alguns senyals de complaença", explica Beatriz Catalán, gestora d'Ibercaja Gestió. Per la seva banda, Albert Enguix, gestor de GVC Gaesco Gestión, assegura que poden córrer "poc més, ja que han esgotat tot el seu potencial".

Els principals índexs nord-americans han marcat nous màxims històrics a l'agost

Juan José Fernádez-Figares, director del departament d'anàlisi de Link, afirma que és molt difícil predir el recorregut que pot quedar. "Un repunt inesperat de la inflació comportaria una pujada no contemplada pels inversors dels tipus d'interès als EUA, fet que crec que limitaria molt el potencial de pujada a la borsa nord-ameriana", avisa.

No obstant, assenyala que aquest mercat pot pujar una mica més de la mà dels valors energètics i de creixement, especialment si els preus del cru es mantenen o recuperen terreny. "Però, en principi, el nivell dels 2.200 punts de l'S&P 500 em sembla complicat de superar", precisa.

LA RAÓ D'AQUESTS MÀXIMS

La sortida del Regne Unit de la Unió Europea, coneguda com Brexit, ha estat un dels factors que ha influït que els inversors es decantin per la borsa nord-americana. D'altra banda, Albert Enguix explica que malgrat que els beneficis de les companyies van a la baixa, els índexs se situen en màxims per "les condicions extremadament avantatjoses quant a finançament que provoca que les mateixes companyies recomprin les seves accions mantenint els índexs en màxims".

A més, cal sumar una situació macroeconòmica forta i la incertesa a Europa. "D'aquesta manera tenim el còctel perfecte perquè els índexs nord-americans ara mateix actuïn com a refugi de renda variable", afegeix el gestor de GVC Gaesco Gestión.

Per la seva banda, Beatriz Catalán explica que amb aquests màxims històrics cal fer-se una pregunta: "Hem vist el cim de beneficis en el cicle dels EUA el 2014 o veurem un nou cim els propers anys com espera el mercat?". Davant aquest escenari, Catalán assenyala que des de 1900, després d'un cim de beneficis empresarials als EUA, després arriba una recessió en el 81% de les vegades.

No obstant això, comenta que des d'aquesta data hi ha hagut cinc ocasions en les quals, després de tres trimestres consecutius de caiguda de beneficis, després els beneficis tornaven a accelerar, marcant nous cims de cicle abans que arribés una recessió. "El mercat descompta que ara es repetiran alguna d'aquestes excepcions, i que els beneficis tornaran a fer nous màxims els propers trimestres/anys", apunta.

QUINES DIFERÈNCIES HI HA AMB LES BORSES EUROPEES?

Els analistes estimen que el creixement de la borsa nord-americana pot haver tocat sostre

Un any més les borses nord-americanes i les europees tornen a ampliar el seu diferencial. Mentre l'S&P 500 ha aconseguit nous màxims històrics amb pujades des de començaments d'any superiors al 6% (una mica més del 2,5% tenint en compte l'efecte divisa), l'Euro Stoxx 50 registra caigudes de l'entorn del 8% i l'IBEX-35 es deixa més d'un 10%.
Juan José Fernández-Figares explica que la diferència entre l'evolució de les borses nord-americana i europea és conseqüència de dos factors.

El primer d'ells és la gran incertesa política-econòmica que hi ha sobre la Zona Euro, "que ha augmentat després del Brexit". Després del Brexit molts gestors han optat per reduir la seva exposició als mercats de renda variable d'Europa continental per augmentar la que tenen en les borses nord-americanes.

El segon factor, afegeix, està relacionat amb les millors expectatives econòmiques que es barregen en el mitjà termini per als EUA. "Així com la major fortalesa que presenta el sector bancari nord-americà, amb els seus deures ja fets, enfront de l'europeu, que encara té feina per davant", agrega.

Molts analistes pensen que la bretxa que existeix entre les borses dels dos continents ha de tancar-se. Però corren el risc d'equivocar-se: “No és així", segons Albert Enguix, gestor de GVC Gaesco Gestión. La primera raó que dóna el gestor la comparteix amb Fernández-Figares: "Els motius d'incertesa a Europa". A més, Enguix li suma el benefici per acció a la baixa que es dóna a Europa.

"Ara mateix l'inversor americà veu més atractiu als emergents que a la Zona Euro. Però una caiguda dels americans sí que influirà en negatiu a Europa, més que res per un efecte contagi", assegura Albert Enguix.

Aquest contagi negatiu també el veu Beatriz Catalán, d'Ibercaja Gestión. "Sí que és cert que si veiéssim un canvi de tendència de les borses americanes, els mercats europeus també podrien sofrir", apunta. De fet, Catalán explica que només s'ha vist en un 5% d'ocasions amb caigudes en les borses americanes i pujades a les borses europees.

Només el 5% de les ocasions en les quals la borsa dels EUA ha caigut, el mercat del Vell continent ha pujat

POSSIBLES RISCOS A LA BORSA AMERICANA

El principal risc de la borsa americana és, sens dubte, la Reserva Federal dels EUA (Fed) i la seva decisió d'apujar o no els tipus d'interès. En les actes de l'última reunió de juny que es van fer públiques el dimecres es va mostrar una divisió entre els membres sobre la pujada de tipus aquest any.

No obstant això, Albert Enguix explica que amb una pujada de tipus, el ral·li de Wall Street no té per què acabar. "Es preveu que la pujada sigui molt tènue, amb la qual cosa l'afectació a la renda variable serà mínima, ja que les condicions excepcionals de finançament es mantindran", assenyala. El director del departament d'anàlisi de Link discrepa: "La pujada de tipus trastocaria seriosament l'escenari que descompten tant els mercats de bons com els de renda variable".

De fet, assegura que els inversors no contemplen en aquests moments aquesta possibilitat. "És més, fins a març de 2017 no esperen pujades de tipus per part de la Fed. Nosaltres creiem, no obstant això, que és probable que abans que finalitzi l'any la Fed apugi els seus tipus", prevé. “Potser no al setembre, però sí al desembre”, pronostica. Juan José Fernández-Figares insisteix que una pujada de tipus al setembre afectaria sens dubte el comportament de la renda variable nord-americana en el curt termini, "provocant un increment de la volatilitat i la fugida dels inversors dels actius percebuts com de major risc".