Wall Street repunta suaument després de les fortes retallades d'aquest dimecres

Wall Street rebota lleugerament aquest dijous després de les fortes retallades registrades a la sessió d'aquest dimecres, amb caigudes a l'entorn de l'1,3% per als tres principals índexs nord-americans. Tot això passa mentre les mirades es dirigeixen un dia més al conflicte a Ucraïna, atès que ha començat la cimera de l'OTAN a Brussel·les a la qual ha assistit el president dels Estats Units, Joe Biden.

Precisament, la reunió de l'aliança ha començat aquest dijous amb una advertència a Rússia contra l'ús d'armes químiques o nuclears a Ucraïna i les "grans conseqüències" que tindrà si les fa servir.

"Estem decidits a continuar l'impuls de sancions contra Rússia per portar el final d'aquesta brutal guerra". Amb aquestes paraules, Jens Stoltenberg, secretari general de l'Aliança, ha arrencat la sessió.

Aquesta cimera de l'OTAN recull l'interès dels inversors per les possibles sancions que acordin els Estats membre contra Rússia. Sobre la taula hi ha l'embargament al gas i el cru russos, necessaris al Vell Continent a causa de la forta dependència que tenen. De fet, aquest dimecres Olaf Scholz, canceller alemany, es negava a aquesta mesura. "Sí, acabarem amb aquesta dependència al més aviat possible. Però fer-ho d'un dia per l'altre significaria sumir el nostre país i tot Europa en una recessió", va afirmar, afegint que "cents de milers de llocs de treball estarien en perill", a més que "sectors sencers de la indústria estarien a un pas de l'abisme".

Aquest dijous s'ha conegut que la UE i els EUA estan més a prop d'aconseguir un acord per reduir aquesta dependència de l'energia russa. A finals de setmana, segons publica Bloomberg, es donaran a conèixer els detalls d'aquest acord en què les dues administracions han estat treballant per augmentar els subministraments de gas natural i hidrogen nord-americans.

Podeu consultar aquí el directe especial de Bolsamanía sobre la guerra (en castellà).

L'ENERGIA I ELS BONS, DISPARATS

Els moviments del mercat d'aquest dijous es poden relacionar amb els preus del petroli, amb el Brent aconseguint la cota dels 120 dòlars i el West Texas Intermediate, als 115 dòlars; a més, el bo nord-americà a 10 anys va assolir el 2,29% de rendibilitat.

Així mateix, els inversors poden sentir-se insegurs davant dels possibles augments de les taxes d'interès, la primera pujada de les quals ja va ser aprovada per la Reserva Federal (Fed), i les perspectives econòmiques per a finals d'any.

“La idea de tenir un aterratge suau sempre seria realment desafiant, i quan penses en la complicació addicional d'una complicació de la invasió de Rússia del mes passat i l'augment dels preus de les matèries primeres, fa que sigui molt difícil per a la Fed”, ha afirmat Michael Schumacher, cap d'estratègia marc de Wells Fargo Scurities a CNBC.

"Com va passar a Europa, als Estats Units també va ser el sector de l'energia el que millor es va comportar, al costat del dels serveis públics, que a les borses europees va estar molt penalitzat aquest dimecres, per tant, els energétics eren els únics capaços de tancar el dia en positiu", indiquen des de Link Securities.

"En concret, la naturalesa de les pressions sobre els costos que segueixen acumulant-se promet fer pujar la inflació i reduir la demanda. En última instància, considerem que això darrer és el que predomina, ja que el risc de recessió creix inevitablement, cosa que ens fa pensar que els rendiments a llarg termini poden caure a mesura que augmenta la inflació general i que els bancs centrals apliquen una política més restrictiva i, de fet, ho faran precisament per aquestes coses, ja que prometen veure una demanda i una inflació notablement menors en el futur”, expliquen des de RaboBank.

Aquests experts atribueixen el comportament dels preus d'aquest dimecres al "flux i reflux natural del mercat, amb l'S&P, a tall d'exemple, tancant un 1,5% a la baixa, ja que es va esforçar per mantenir l'interès dels compradors després d'una pujada del 8% a les sis sessions anteriors".

AGENDA MACROECONÒMICA

A l'agenda macroeconòmica, aquest dijous s'han donat a conèixer les dades de l'atur setmanal dels Estats Units. Les peticions setmanals de desocupació han caigut fins a les 187.000, per sota de les 212.000 previstes i de les 215.000 de fa una setmana.

També s'han conegut les dades de comandes de béns no peribles de febrer, que es redueixen notablement: un 2,2%. És una dada significativament baixa, ja que el gener s'havia registrat un augment de l'1,6% i el consens preveia un descens del 0,5%, molt inferior a la que finalment s'ha donat.

Quant a les referències, també s'han publicarat les dades del PMI manufacturer, que s'ha situat a 58,5 punts, sensiblement per sobre de la previsió del consens, situada a 56,3 punts, i que representa un augment de 1,2 punts des dels 57,3 del mes anterior.

EMPRESES I ALTRES MERCATS

En el pla empresarial, Spotify puja per sobre del 3% després que la plataforma hagi anunciat un acord amb Google per permetre als usuaris registrar-se directament des de la botiga de Google Play. Així mateix, Match Group, matriu d'aplicacions de cites com Tinder o Meetic, repunta de manera similar a Spotify.

A més, GameStop segueix en observació després que les accions del minorista de videojocs pugessin un 14,5% dimecres, marcant un setè dia consecutiu de guanys després que el seu president, Ryan Cohen, comprés 100.000 accions i hi augmentés la seva participació fins a l'11,9%.

En altres mercats, el petroli West Texas cedeix un 0,60%, fins als 114,23 dòlars; per la seva banda, el cru Brent baixa un 0,49%, fins als 120,98 dòlars. A més, l'euro es deprecia un 0,23% i es canvia als 1,0978 dòlars, mentre que l'unça d'or puja un 0,62%, fins als 1.949 dòlars. Finalment, el bitcoin puja un 1,28%, fins als 42.820 dòlars.