Les vendes tornen a imposar-se en Wall Street mentre augmenta la volatilitat

Les vendes tornen a imposar-se en Wall Street, en una sessió volàtil que ha començat amb caigudes de l'1%. Posteriorment, els índexs s'han recuperat i fins i tot el Nasdaq ha arribat a cotitzar en positiu, però de nou el Dow Jones cau un 1%, mentre l'S&P 500 baixa un 0,7% i el Nasdaq, un 0,3%. Tot això després que els selectius novaiorquesos registressin divendres passat la seva major baixada diària des de 2016.

El saldo setmanal també va ser molt negatiu, ja que la Borsa de Nova York va viure la seva pitjor setmana en dos anys, després de caure un 4% de mitjana. Una cosa que d'altra banda tampoc és massa sorprenent, després dels màxims històrics marcats el passat divendres 26 de gener. En aquest moment, l'S&P 500 i el Dow Jones acumulaven una pujada mensual superior al 7%, una mica difícilment justificable durant un període de temps tan reduït. Des del començament de l’any, l'S&P 500 es revalora un 3,3%.

Així que la correcció de Wall Street a la passada setmana és totalment 'normal' des del punt de vista tècnic, tot i que la caiguda pròxima al 4% de l'S&P 500 des del seu màxim històric ha posat nerviosos els operadors. Per exemple, l'índex VIX de volatilitat va repuntar un 62% a la setmana passada, per sobre de 18 punts, i s'ha disparat més del 100% des del seu mínim històric del passat 24 de novembre, als 8,56 punts.

PRESSIONS INFLACIONISTES

L’'excusa' fonamental per explicar aquest comportament de la renda variable és la por del mercat al fet que la situació ideal ('Goldilocks') en què es troba immersa l'economia nord-americana pugui acabar en algun moment de 2018. Les borses han pujat de manera constant durant els últims mesos en un escenari de creixement econòmic i baixa inflació, durant els quals els bancs centrals han començat a retirar els seus estímuls de manera ordenada i gradual.

Però les pressions inflacionistes estan començant a fer-se patents, com el repunt del petroli durant els últims mesos o la pujada dels salaris reflectida a l'informe d'ocupació de gener, publicat aquest divendres als EUA. Amb l'economia en situació de plena ocupació i l'impuls al creixement que tindrà la reforma fiscal de Trump, el temor és que la Reserva Federal (Fed) es vegi obligada a un enduriment monetari més gran del que s'esperava.

ELS REPTES DE JEROME POWELL

En aquest context, el nou president del banc central, Jerome Powell, assumeix des d'aquesta setmana les regnes de l'organisme amb molts reptes per davant. El primer d'ells és seguir normalitzant la política monetària (augmentar els interessos i reduir el balanç de la institució) sense que això afecti l'actual cicle econòmic, que es troba en una fase molt madura i és el tercer més llarg de la història dels EUA.

No ho tindrà fàcil. El seu mandat comença amb un període agitat al mercat de deute públic, ja que la rendibilitat del bo nord-americà a 10 anys ha repuntat un 16% des de principis d'any, fins al 2,88%. El mercat anticipa que la Fed pujarà els interessos tres vegades aquest any, la primera d'elles, el proper 21 de març. Serà durant aquesta reunió quan Powell celebri la seva primera roda de premsa i enviï els seus primers missatges al mercat.

La seva predecessora en el càrrec, Janet Yellen, s'ha mostrat una mica "decebuda" per no haver seguit al capdavant de la Fed, encara que ha donat el seu suport a Powell. També ha assenyalat que les valoracions borsàries són "elevades" però no gaire elevades, al mateix temps que ha considerat un "error" reduir la regulació al sector financer. En la seva opinió, l'"alta valoració dels actius és una font de preocupació".

En l'actualitat econòmica, l'ISM del sector serveis de gener, molt important perquè suposa dues terceres parts de l'economia americana, ha superat àmpliament les previsions, en repuntar fins als 59,9 des dels 56,0, molt per sobre del 56,5 esperat.

RESULTATS EMPRESARIALS

A nivell corporatiu, Wells Fargo és el protagonista negatiu en desplomar-se un 8%, després que el banc hagi confirmat que les sancions imposades per la Fed, relacionades amb l'obertura de comptes sense permís dels clients, retallarà el seu benefici anual en uns 400 milions de dòlars.

A més, el fabricant de xips Broadcom ha elevat la seva oferta per comprar el seu competidor Qualcomm fins a 82 dòlars per acció des dels anteriors 72 dòlars. En total, l'operació està valorada en $121.000 milions.

Al capítol de resultats empresarials, aquesta setmana serà el torn per a empreses com Walt Disney i General Motors (dimarts), Tesla Motors (dimecres) i Twitter (dijous). Fins al moment, han presentat els seus comptes 251 companyies de l'S&P 500, que han millorat de mitjana un 13,6% el seu benefici per acció (BPA), per sobre de la previsió del consens de l’11%.

ALTRES MERCATS

Al mercat de divises, després dels màxims de l'euro des de 2014 marcats al passat 25 de gener als 1,2536 dòlars, la moneda europea cotitza plana als $1,2458. Els analistes tècnics de 'Bolsamanía' consideren que l'euro té una forta resistència als 1,26 dòlars.

Al mercat de matèries primeres, el petroli West Texas cau un 0,4%, fins als $65,21, mentre el cru Brent cedeix un 0,7%, fins als $68,05, després de marcar el 25 de gener màxims des de desembre de 2014 als 71,28 dòlars. I l'unça d'or puja un 0,23%, fins als 1.340 dòlars, després de registrar màxims des de 2016 als 1.370 dòlars també el passat 25 de gener.

Segons anàlisi tècnica, després del buit baixista dibuixat pels índexs novaiorquesos dimarts passat a Wall Street, José María Rodríguez, analista de 'Bolsamanía', comenta que mentre aquest buit no es tanqui, "el caire de trading passa a ser correctiu, baixista. Així, les noves resistències les trobem als 2.854 punts de l'S&P 500, als 26.440 punts del Dow Jones i als 6.989 punts del Nasdaq 100".