Wall Street, presa de la volatilitat, es desploma un 3% malgrat la bona dada d'ocupació

Wall Street registra fortes caigudes del 3% malgrat les bones dades d'ocupació del mes de febrer. El mercat només té ulls pel coronavirus i el seu impacte econòmic a nivell global, ja que els inversors temen que provoqui una recessió. El rendiment del bo americà a 10 anys ha marcat un mínim històric al 0,76%.

L'economia dels EUA va crear 273.000 nous llocs de treball el mes passat, molt per sobre dels 175.000 esperats. A més, la taxa d'atur ha caigut fins al 3,5%, el nivell més baix dels últims 50 anys.

No obstant això, el coronavirus ja es perfila com una amenaça per la contractació, que podria frenar-se els pròxims mesos, la qual cosa ha fet saltar totes les alarmes.

Recordem que el Dow Jones va rebotar un 5% el dilluns, es va desplomar un 3% el dimarts, va tornar a rebotar un 4% el dimecres i va tornar a desplomar-se gairebé un 4% aquest dijous. Tal com han anat avisant els analistes, també J.M. Rodríguez, de Bolsamanía, "la volatilitat ha arribat per quedar-se". En el cas dels EUA, si Wall Street tanca així, acabaria la setmana amb una alça de més de mig punt. Queden enrere aquelles sessions en què va arribar a disparar-se un 4%, i les altres en què es va deixar més d'un 3%.

El 'Rei dels bons', Jeffrey Gundlach, ha reconegut aquest dijous a la CNBC la seva creença que la Fed es va deixar endur pel pànic quan va decidir retallar els tipus en 50 punts bàsics. "Si examinem la història, una vegada la Reserva Federal demostra que té por, tornarà a demostrar-ho amb una altra rebaixa, raó per la qual no descarto que torni a fer-ho d'aquí a dues setmanes".

Al front empresarial, Facebook és la primera gran empresa de Silicon Valley que tancarà oficines. Els de Zuckerberg han enviat a casa els treballadors i han cancel·lat els viatges, després de cancel·lar esdeveniments com el popular F8.

A l'altre costat de l'Atlàntic, l'Ibex cedeix un 4% i lluita per mantenir els 8.400 punts. A l'Àsia, la regió ha posat la cirereta a una setmana salvatge amb caigudes del 2%.

Finalment, al mercat de matèries primeres, el petroli s'enfonsa fins als 47 dòlars per barril després del 'no' de Rússia a la tisorada proposada per l'OPEP.

Per part seva, l'unça d'or repunta un 1,1%, fins a 1.687 dòlars, prop dels màxims de set anys, la seva setmana més alcista des de 2011. Des del banc estatunidenc Citi, han actualitzat la seva previsió sobre l'or i ara consideren més probable un escenari en el qual els preus es dirigeixin cap als 2.000 dòlars en un termini de 12 a 24 mesos.

A més, la rendibilitat del bo americà a 10 anys cau fins al 0,70% i marca mínims històrics. La caiguda del rendiment dels bons suposa una pressió addicional sobre el sector bancari. Finalment, l'euro es revaloritza un 0,95% i es canvia a 1,1346 dòlars. L'Índex VIX de volatilitat torna a disparar-se un 23%, fins a 49 punts.