Wall Street comença la setmana amb signe mixt i amb el petroli disparat

Wall Street no troba tendència mentre el preu del petroli segueix disparat per la guerra a Ucraïna, després que els EUA hagi confirmat que estudia, juntament amb la Unió Europea i els membres del G7, aplicar un embargament a les exportacions de petroli rus.

El barril Brent puja a aquesta hora un 1,68%, fins als 120,10 dòlars. El West Texas escala un 0,52%, fins als 116,30 dòlars. El primer ha arribat a un màxim intradia de 139,13 dòlars durant la nit, màxims des del juliol del 2008. I el segon ha arribat a pujar fins als 130,50 dòlars, també nivells que no es veien des d'aquesta data.

L'amenaça d'embargar el cru rus, tot i això, no ha aturat l'ofensiva militar que Vladimir Putin ha llançat sobre Ucraïna, i que contempla la destrucció completa del país. El Kremlin no està disposat a desaprofitar el seu avantatge estratègic sobre el terreny i lluita per aconseguir el control de les principals ciutats.

Moscou ha emprès una carrera sense retorn les conseqüències del qual marcaran el futur d'Europa al segle XXI. Tot i això, Rússia ha llançat un missatge a Ucraïna, ja que el seu portaveu, Dimitri Peskov, ha comentat a Reuters que si es comprometen a ser un estat neutral i reconeixen com a territoris russos Crimea, Donestk i Lugansk, aturaran l'atac "a qualsevol moment". Tot i això, la Unió Europea a través del president del Consell Europeu Charles Michel ha anunciat que estudiarà la sol·licitud d'accés d'Ucraïna "als propers dies".

The EU’s solidarity, friendship and unprecedented assistance for #Ukraine are unwavering.

We will discuss Ukraine’s membership application in coming days. — Charles Michel (@eucopresident) March 7, 2022

En aquest sentit, els inversors continuen venent de manera agressiva renda variable europea, ja que el Vell Continent és sens dubte la regió més afectada pel conflicte. Així, la renda variable nord-americana pot actuar com a 'actiu refugi' pel reposicionament de les carteres globals cap als EUA.

Encara que aquest reposicionament no lliura Wall Street de prolongar el seu moviment correctiu, ja que l'economia nord-americana té els seus propis problemes amb la inflació, que es troba a màxims dels últims 40 anys.

Així, molts inversors consideren que l'economia nord-americana es dirigeix ​​cap a un període d'estanflació, que consisteix en un creixement baix amb alta inflació, cosa que sens dubte no és el millor escenari per a les borses. Sobretot perquè la mà salvadora de la Fed no pot ara sostenir els mercats, ja que té les mans lligades per l'elevada inflació.

Al mercat de divises, el dòlar també actua com a actiu refugi davant l'elevada incertesa global. L'euro es deprecia un 0,16% (1,00908 dòlars) i marca mínims des del maig del 2020. Per la seva banda, el bitcoin rebota un 0,65% (39.146 dòlars).

En altres mercats, l'unça d'or és un altre dels actius preferits dels inversors, ja que repunta un 0,47%, fins als 1.976 dòlars; mentre que la rendibilitat del bo nord-americà a 10 anys avança fins a l'1,784%.

A l'escena empresarial, les companyies de targetes de crèdit nord-americanes Visa, Mastercard i American Express han cancel·lat les operacions a Rússia per l'agressió russa a Ucraïna.

A més, Netflix també ha anunciat aquest dilluns la suspensió del servei a Rússia.

D'altra banda, la cadena d'articles per a la llar Bed, Bath & Beyond es dispara un 70% després de l'entrada a la capital del president de GameStop.

A nivell estratègic, Bank of America destaca que el conflicte bèl·lic amenaça amb una crisi de preus i una "recessió global" provocada per "accidents als mercats financers, la pujada del petroli i un cicle d'escalada de sancions militars".

A parer seu, mentre no hi hagi senyals d'un final de la guerra, "els inversors han de ser defensius al màxim" perquè "la guerra és inflacionària". Bona prova n'és que els preus de les matèries primeres han registrat el començament d'any més alcista des del 1915.

A més, indiquen que "la guerra també és estanflacionària" i posen com a exemple la guerra del Yom Kippur i la crisi del petroli del 73, que va provocar una caiguda del 40% a l'S&P 500 des dels seus màxims. En aquella època, recorden que la Fed va endurir la seva política, però els preus del petroli no es van revertir el 1974 i es van mantenir estructuralment alts malgrat el cessament de les hostilitats.

Per anàlisi tècnica, l'S&P 500 "segueix desplaçant-se dins d'un canal baixista de curt termini força clar, amb un important suport en els mínims de febrer (4.114 punts) i com a resistència a la zona dels 4.450 punts. Figura de tornada no tenim i els màxims i mínims decreixents segueixen aquí, intactes. Per això, no podem dir que la fase correctiva hagi tocat al final. Però sí que està molt més forta que Europa", explica José María Rodríguez, analista de Bolsamanía.