Lleus caigudes a Wall Street després d'un informe d'ocupació afectat pels huracans

Lleus caigudes a Wall Street, després de la impressionant ratxa de records que ha registrat la Borsa de Nova York a les últimes sessions. Prova d'això és que l'S&P 500 va aconseguir dues marques importants aquest dijous. D'una banda, des de juliol de 2013 no encadenava vuit sessions seguides a l'alça. I en segon lloc, des de 1997 no aconseguia sis màxims històrics consecutius. El Dow Jones va pujar un 0,51% i va marcar màxims als 22.776 punts, l'S&P 500 es va revalorar un 0,57%, fins als 2.552 punts, mentre que el Nasdaq va avançar un 0,78% i va marcar un nou rècord als 6.585 punts.

No obstant això, aquesta impecable tendència alcista es trenca aquest divendres, després d'un informe d'ocupació de setembre als EUA que ha mostrat la primera destrucció de llocs de treball des de 2010. El mercat esperava que els huracans disminuïssin la creació d'ocupació fins a 90.000 llocs de treball, però finalment es van destruir 33.000 al mes passat.

Tot i que els analistes ja esperaven debilitat en l'informe d'ocupació, el fet que la creació de llocs de treball hagi estat negatiu ha estat suficient perquè els operadors decideixin recollir beneficis de cara al cap de setmana, després dels últims guanys acumulats. En qualsevol cas, els analistes consideren 'temporal' la destrucció d'ocupació i esperen que les properes dades siguin positives i reflecteixin les tasques de reconstrucció.

Patrick Harker ha assenyalat que l'actual escenari de baixa inflació i creixement del Producte Interior Brut (PIB) del 2% 'no és una situació horrible'

No sembla que una dada puntual pugui alterar l'objectiu de la Reserva Federal dels EUA (Fed) de tornar a pujar els interessos al mes de desembre. Durant les últimes hores, diversos membres del banc central han defensat aquest nou augment, que el mercat ja dóna gairebé per segur, en atorgar-ho un 87% de probabilitats.

John Williams, president de la Fed de San Francisco, espera noves pujades de tipus i un increment salarial per les condicions del mercat de treball. Patrick Harker (Fed de Filadèlfia) aposta per una pujada al desembre i tres més el 2018 pel dinamisme de l'economia, en línia amb les previsions facilitades pel banc central.

"A les seves projeccions Harker preveu que el creixement de l'economia nord-americana romangui ancorat lleugerament per sobre del 2%, i no les modificarà fins que hi hagi més detalls sobre el pla fiscal per impulsar l'economia. Tot i això, ha indicat que l'actual escenari de baixa inflació i creixement del Producte Interior Brut (PIB) del 2% 'no és una situació horrible'", expliquen des de Link Securities.

Finalment, la presidenta de la Reserva Federal de Kansas City, Esther George, ha assenyalat que la Fed ha de seguir pujant tipus per mantenir l'economia canalitzada cap a l'objectiu del 2% d'inflació. En la seva opinió, pujar tipus massa tard suposa arriscar-se a una recessió i a experimentar desequilibris financers.

L'IMPACTE DE LA RETIRADA D’ESTÍMULS

Sobre la política monetària de la Fed, David Lafferty, estrateg en cap de Natixis AM, afirma que "el mercat encara no està preocupat" pel fet que el banc central nord-americà hagi emprès clarament el camí de la normalització monetària. Sobre la reducció del seu balanç, explica que primer es realitzarà de forma molt gradual (10.000 milions de dòlars al mes per una mida de 4,5 bilions) i que posteriorment s'ampliarà fins a 50.000 milions mensuals. "Això representa tan sols una reducció del 10% durant el primer any", explica Lafferty.

En la seva opinió, "pocs" consideren que la normalització monetària dels bancs centrals, que està liderant la Fed, provoqui "un mercat baixista", ja que la pujada de tipus i la reducció del balanç s'estan produint en un context de creixement econòmic mundial. No obstant això, pel fet que els estímuls han estat excepcionals, la seva retirada pot provocar "efectes contraris" als mercats als quals fins ara han produït.

La seva conclusió és que, en qualsevol cas, la retirada d'estímuls impactarà en les borses, però la qüestió és saber de quina manera ho farà: si suaument, com defensen els bancs centrals, o durament, com anticipen els inversors més pessimistes.

Al mercat de matèries primeres, el petroli West Texas cau un 0,7%, fins a 50,40 dòlars, mentre el cru Brent cau un 0,4%, fins a 56,80 dòlars. A més, l'unça d'or cau un 0,2%, fins a 1.270 dòlars. Al mercat de divises, l'euro cau un 0,02%, fins a 1,1709 dòlars. Finalment, la rendibilitat del bo nord-americà a 10 anys repunta lleugerament fins al 2,37%.