Trump o Biden? Els analistes no es decideixen sobre qui seria millor per a les borses

Les eleccions presidencials dels EUA s'acosten (se celebraran el 3 de novembre) i cada vegada són més els experts que es llancen a opinar sobre quina victòria, si la del republicà Donald Trump o la del demòcrata Joe Biden, podria ser més beneficiosa per a les borses. Tots fan referència al que diu la història per a fer les seves càbales, però només una cosa és clara: que no es posen d'acord.

Cap s'atreveix a assenyalar directament a un dels dos candidats com el millor. "No és tan simple", defensen els analistes de AJ Bell, que diuen que avaluar el comportament de la política des del prisma de la renda variable és molt complicat. I més ara que els índexs americans estan fulminant tots els rècords i marcant nous màxims històrics malgrat la crisi del coronavirus.

"En termes molt crus, els inversors podrien esperar que el mercat de valors dels EUA preferís un president republicà a un demòcrata, ja que el 'Gran Vell Partit' és considerat generalment com a partidari d'un govern petit i menys inclinat a interferir en assumptes de negocis i mercats lliures que els demòcrates", explica Russ Mould, director d'inversions d'AJ Bell. No obstant això, matisa, "generalment no ha funcionat així, almenys no en els temps moderns".

I és que si s'analitza què va passar després de les 18 últimes eleccions presidencials, és a dir, des que Harry S. Truman es va proclamar guanyador a les urnes allà per 1948, al Dow Jones li ha anat de mitjana molt millor amb els presidents demòcrates que amb els republicans. I amb un 2021 cada vegada més inquietant per davant, molts analistes s'aferren a això desesperadament És més, recorden que aquest índex ha tingut un millor acompliment en el primer any d'un mandat demòcrata que d'un republicà, amb guanys mesurats del 13,1%.

Encara que no tots els experts es mostren convençuts amb aquesta idea, i són més partidaris de recordar què ha passat des que Trump va guanyar les eleccions de 2016. Encara que havien assenyalat al republicà com el candidat més negatiu per als mercats per les seves polèmiques paraules sobre les relacions amb la Xina o el mur amb Mèxic, i el seu desig de trencar diversos acords comercials, i la seva rival en aquells moments, la demòcrata Hillary Clinton era percebuda com amb més benevolència, la veritat és que a les borses no els ha anat res malament durant el mandat de l'empresari.

El Dow Jones, per seguir amb el mateix índex analitzat en el cas anterior, ha pujat un 40% des que va començar la legislatura, el 20 de gener de 2017, gràcies a una expansió econòmica constant, retallades d'impostos i al fet que la Reserva Federal (Fed) ha seguit una política acomodatícia (ja havia deixat de costat la pujada dels tipus d'interès abans que la Covid-19 s'estengués per tot el món).

"Això suggereix que hi ha alguna cosa més que política en joc quan es tracta de com funciona el mercat, ja que la política monetària, el rendiment econòmic i la possibilitat de xocs exògens (com una pandèmia) són factors que cal considerar", remarca AJ Bell.

EMPATATS A LES ENQUESTES

Tot això succeeix mentre Trump i Biden escurcen distàncies a les enquestes. "Estem al davant d'una carrera molt més ajustada", remarquen els experts de Berenberg, que veuen tres possibles escenaris: Biden guanya la presidència amb o sense majoria demòcrata al Senat (escenaris 1 i 2), o Trump es queda a la Casa Blanca mentre el Congrés roman dividit (escenari 3).

Als escenaris 1 i 2, Biden "probablement tiraria enrere la desregulació de Trump i afegiria més regulacions amb una inclinació verda. Això podria ser negatiu per a alguns sectors de l'economia estatunidenca", assenyala la firma alemanya, que creu que el demòcrata "perseguiria polítiques exteriors i comercials més tranquil·les, incloent-hi l'intent d'encarar la Xina conjuntament amb Europa, enlloc d'amenaçar a totes les parts amb guerres comercials". "Això seria probablement positiu per al comerç i la manufactura mundial".

Però si els demòcrates també guanyen una majoria al Senat, mantenint la del Congrés, Biden també "podria desfer molts de les retallades d'impostos de Trump, afegir més pujades d'impostos i perseguir una política de despesa expansiva. Molts observadors probablement veurien les pujades d'impostos com una cosa negativa per als mercats i l'economia dels EUA".

Encara que si Trump resulta reelegit i el Congrés segueix dividit "simplement s'allargaria la situació actual". No obstant això, afirma Berenberg, "com que ja no hauria de preocupar-se per les perspectives de reelecció, podria ser encara més propens a ignorar als seus assessors més competents" i el resultat de tot això podrien ser "polítiques encara més erràtiques i pertorbadores, així com el risc que acumulés una pressió addicional sobre Europa i Alemanya en particular, malgrat el mal que una guerra comercial entre els EUA i la UE causaria a totes les parts, inclosos els consumidors i molts treballadors estatunidencs".

El que és clar és que la temperatura política només augmentarà a partir d'ara, ja que hi ha per davant tres debats presidencials per televisió programats per al 29 de setembre, 15 d'octubre i 22 d'octubre.