Trump injecta 'diners helicòpter': Quins perills té? Es podria fer a Espanya?

Donald Trump ha obtingut 'llum verda' del Congrés nord-americà per posar en marxa els 'diners helicòpter', expressió utilitzada quan els bancs centrals distribueixen diners directament a tota la població.

El pla d'estímul estatunidenc de 2 bilions de dòlars suposa aproximadament un 10% del PIB americà per combatre els efectes econòmics del Covid-19. El líder de la majoria del Senat, Mitch McConnell, ha qualificat la inversió com a pròpia de “temps de guerra".

Està dissenyat per ajudar els ciutadans i l'economia a recuperar-se de la pandèmia, però al mateix temps comporta un greu risc: la hiperinflació. els EUA lliurarà directament a cada nord-americà d'ingressos baixos i mitjans un xec de 1.200 dòlars per adult i de 500 dòlars per cada criatura a partir del 6 d'abril. Per als aturats, es realitzarà una pròrroga de l'assegurança d'atur a quatre mesos, que serà reforçat amb 600 dòlars per setmana.

El Departament del Tresor haurà d'imprimir aproximadament 1 bilió de dòlars per poder implementar aquesta mesura. Philippe Waechter, expert econòmic de Natixis IM, afirma que "el risc resideix en la pèrdua de confiança en els diners davant de la política econòmica excessiva i l'emissió considerable de deute mentre l'economia continua deteriorant-se per falta d'inversió".

Per això, considera que "el més probable és una hiperinflació" perquè "la política econòmica no permet ajustos macroeconòmics i el finançament monetari continua a un ritme insostenible". És clar que els EUA no són Veneçuela, però també que imprimir diners no soluciona les coses màgicament.

"El perill del finançament monetari no radica en la tècnica en si, sinó en la seva naturalesa addictiva. Una vegada que s'ha engegat la impremta dels diners, existeix el perill que la disciplina pressupostària desaparegui per sempre", adverteix Rabobank.

A Espanya, el Govern de Pedro Sánchez ha anunciat la posada en marxa d'una renda mínima ("ingrés mínim vital" en paraules del ministre d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions, José Luis Escrivá). Encara no se'n coneixen els detalls, però anirà destinada als "més vulnerables" que no han pogut accedir a cap altra de les ajudes econòmiques plantejades per l'Executiu des de la declaració de l'estat d'alarma.

Dos enfocaments diferents per a un mateix problema en una situació, no obstant això, considera excepcional. En general, els analistes han aplaudit les mesures que s'han adoptat fins ara. "La resposta de la política global a la recessió del coronavirus és espectacular i sense precedents", valora la signatura Berenberg.

"Els encarregats de formular polítiques a tot el món avançat i més enllà estan oferint crèdit barat, flexibilització quantitativa il·limitada, injeccions de liquiditat, garanties il·limitades de préstecs, exempcions d'impostos, pagaments en efectiu i generosos subsidis d'atur. Han adoptat una actitud simple davant aquesta crisi: 'el que sigui necessari, el que funcioni i durant el temps que sigui necessari'", afegeixen aquests analistes.

No obstant això, com ha advertit Ben Bernanke, expresident de la Fed que va haver de bregar amb la crisi financera de 2008, "res no funcionarà, la Fed no serà d'ajuda, la política fiscal no podrà ajudar, si abans no ho fem bé amb la salut pública, si no resolem el problema del virus, de la infecció, assegurant que el risc ha baixat prou abans de fer tornar a la gent a la línia de foc".

En la mateixa línia, Berenberg afegeix que "és massa aviat per dir que s'ha evitat una crisi financera". Però afegeixen que, si la pandèmia comença a esvair-se, "el panorama econòmic podria tornar-se significativament més brillant de nou" gràcies a les mesures adoptades. En aquest escenari, els 'diners helicòpter' haurà donat resultat. Però si la pandèmia dura més del que es preveu, els fonaments del sistema econòmic global podrien trontollar.