Superdimarts als EUA: Sanders, Biden, Warren i Bloomberg es disputen ser el rival de Trump

Bernie Sanders, Joe Biden, Elizabeth Warren i Michael Bloomberg. Són els quatre candidats demòcrates més rellevants en la carrera per convertir-se en el rival demòcrata de Donald Trump a les pròximes eleccions presidencials que se celebraran el pròxim 3 de novembre als Estats Units. I gran part de les seves opcions poden decidir-se en el denominat 'Superdimarts', quan se celebren primàries a 14 estats.

Fins aquest moment, Bernie Sanders, considerat al costat de Warren el demòcrata més radical per les seves tesis pròximes al socialisme europeu, lidera l'obtenció de delegats (58), però la victòria a Carolina del Sud ha impulsat el moderat Biden, vicepresident amb Obama, fins als 54 delegats.

Per part seva, Elizabeth Warren tan sols ha obtingut 8 delegats fins aquest moment, però continuarà esgotant les seves opcions, malgrat que són molt reduïdes. El gran misteri fins a dia avui, perquè ni tan sols s'ha presentat a d'altres estats, és Michael Bloomberg, milionari i ex alcalde de Nova York, que s'ha gastat centenars de milions de dòlars en publicitat, sobretot a Califòrnia, un estat on estan en joc 415 delegats dels gairebé 4.000 que es reparteixen entre tots els estats.

En total, el 'Superdimarts' reparteix 1.357 delegats, un 34% del total, per la qual cosa un mal resultat pot enterrar les possibilitats d'algun aspirant. "Un dels candidats més moderats podria abandonar la carrera presidencial si obté resultats pobres", afirma Ken Taubes, director d'inversions d'Amundi.

"Podria produir-se un ressorgiment de Michael Bloomberg, després del seu bon inici i l'enorme inversió personal que ha realitzat en la seva campanya", afegeixen. I encara que seria un repte, Elizabeth Warren podria convertir-se en una alternativa populista viable per a Sanders; i una guanyadora inesperada a Califòrnia, l'estat amb el major nombre de delegats", conclou aquest expert.

En la seva opinió, una victòria clara de Sanders seria el pitjor resultat per a Wall Street, ja que "els mercats estan preocupats pels costos de la seva agenda econòmica". En aquest escenari, el sector sanitari seria "el més sensible a les perspectives d'una candidatura populista".

D'altra banda, "una victòria de Biden seria neutral per als mercats atès que no comportaria la implementació de polítiques costoses. A més, una expansió fiscal moderada, amb major despesa en infraestructures podria ser positiu, però pot veure's compensat amb la possible expiració de la rebaixa fiscal", afirma Ken Taubes.

Per a aquest analista, el resultat més favorable per a les borses, "seria una victòria de Bloomberg, atès que la seva agenda se centra en la inversió en educació i la formació professional, incrementar la despesa en R+D i un augment de l'accés a la banda ampla a les zones rurals".

Des del banc suís Julius Baer, afirmen que Sanders, Biden i Bloomberg guanyaran una part considerable dels 1.344 delegats. Aquests experts consideren a Sanders clar favorit entre els votants més progressistes enfront de Warren, però observen que Biden i Bloomberg divideixen les preferències dels demòcrates més moderats, la qual cosa suposa un risc perquè no hi hagi un vencedor clar fins a la convenció demòcrata de mitjan juliol.

"Bloomberg i Biden necessitaran consolidar el suport dels votants moderats ràpidament per tenir l'oportunitat de guanyar contra Sanders, la qual cosa no sembla gaire probable en aquesta etapa", afirmen. Per tant, afegeixen, es fa més probable una convenció demòcrata dividida, en la qual cap dels candidats hagi obtingut una majoria determinant.

"Això donaria al Partit Demòcrata menys temps per a unir-se darrere del seu candidat, que serà triat a la convenció del 13 al 16 de juliol, una situació que podria beneficiar el president Trump", conclouen. El candidat 'vencedor' necessita obtenir gairebé 2.000 delegats, però si cap no els aconsegueix, seran vitals els 771 superdelegats que el Partit Demòcrata escollirà a la convenció de juliol.