Signe mixt a Wall Street després dels màxims històrics del Nasdaq

Wall Street d¡ona un cert respir i registra signe mixt després de tancar aquest dimarts amb pujades moderades i a màxims històrics per a l'S&P 500 i per al Nasdaq. El selectiu tecnològic va tancar per sobre dels 15.000 punts per primera vegada en la seva història i acumula ja un guany anual del 16%. Per la seva banda, l'S&P 500 es troba a pocs punts de superar els 4.500 enters i puja ja gairebé un 20% aquest any.

En aquest context, s'ha donat a conèixer la dada de les comandes de béns duradors de juliol, que confirma certa desacceleració en el creixement econòmic dels EUA, ja que ha caigut un 0,1%. Malgrat això, la dada és una mica millor del previst, ja que s'esperava un descens del 0,3%.

Les comandes excloent-ne el transport han augmentat un 0,7%, per sobre del que s'estimava, que el deixava al 0,5%.

Des de Patheon Macroeconomics apunten que aquesta frenada s'ha vist influenciada per la caiguda de la demanda dels avions Boeing, "la tendència és a l'alça, però és molt volàtil d'un mes a un altre, compensada en part per un repunt de les comandes d'automòbils i peces, els dos esperats".

"Les comandes sense transport segueixen augmentant a un ritme fort i constant, un 14,3% durant els tres mesos fins al juliol en comparació amb els tres mesos anteriors. Aquest ritme és molt més ràpid del que es desprèn de l'enquesta de l'ISM, per la qual cosa és probable que no pugui mantenir-se indefinidament, però no veiem signes immediats de debilitament", matisen.

Tot i que les borses han continuat pujant malgrat aquesta desacceleració, pel fet que els inversors descompten que la Reserva Federal (Fed) serà "més cautelosa" a l'hora de retirar els seus estímuls monetaris, a causa de la incertesa que suposa la variant delta de la Covid-19, segons indiquen els estrategs de Deutsche Bank.

Així, el mercat segueix esperant la intervenció del president de la Fed, Jerome Powell, que tindrà lloc el proper divendres al simposi econòmic de Jackson Hole. Cada vegada són més les veus que no esperen cap anunci rellevant per part del banquer central més poderós del món, encara que altres analistes sí esperen alguna clau interessant sobre la política monetària de l'organisme i la seva visió sobre la inflació.

Els analistes de Bank of America han anticipat la seva previsió per al començament del tapering (la reducció del programa de compra d'actius de la Fed, que ara és de 120.000 milions de dòlars mensuals) "fins al mes novembre des de gener, tot i que aquesta previsió depèn de l'evolució de les dades laborals durant els propers mesos", indiquen.

En la seva opinió, "el més important serà com gestiona la Fed les expectatives del mercat, a mesura que avança durant aquesta primera fase d'enduriment de la seva política monetària".

Divendres, es publicaran les xifres d'ingressos i despeses personals del mes de juliol i l'índex de preus dels consumidors del mateix mes, anomenat PCE, que és la variable de preus més seguida per la Fed.

A nivell geopolític, els EUA va confirmar aquest dimarts durant una reunió virtual del G7 que manté la data de retirada de l'Afganistan per al pròxim 31 d'agost. Els talibans ja estan impedint la població civil accedir a l'aeroport de Kabul i han deixat clar que no volen estendre aquesta data límit.

Sobre l'evolució de la pandèmia, que està donant senyals d'haver arribat a un pic a nivell mundial, l'assessor mèdic cap de la Casa Blanca, el doctor Anthony Fauci, va afirmar ahir que espera que els Estats Units arribi a controlar la pandèmia de coronavirus a la primavera de l'any que ve.

En altres mercats, el petroli West Texas cau un 0,5%, fins als 67,20 dòlars. A més, l'euro s'aprecia un 0,01% i es canvia a 1,1753 dòlars. I l'unça d'or baixa un 0,7%, fins als 1.795 dòlars, mentre la rendibilitat del bo nord-americà a 10 anys repunta fins a l'1,292%. Finalment, el bitcoin cau un 1%, fins als 47.500 dòlars.