Els curts tornen amb ganes: "Apostar contra Espanya i Itàlia és molt temptador"

L'Ibex i la resta de borses europees van caure aquest dimarts amb força després de les importants pujades del dilluns. Més enllà d'explicar aquests moviments per la volatilitat que domina els mercats, que ha estat la reina i senyora des que el virus va fer acte de presència, el què sorprèn de les pèrdues de la passada sessió van ser els descensos, inusitadament forts, de títols del selectiu espanyol com ara Telefónica, Sabadell, Bankia, ACS, Mediaset, Siemens Gamesa...

Els experts tenen una explicació per a aquestes caigudes, i és l'aixecament del veto als curts que es va fer efectiu la mitjanit del dilluns al dimarts a sis països europeus de manera simultània (Espanya, França, Bèlgica, Àustria, Grècia i Itàlia).

"L'Ibex i el Ftse MIB van ser els que més van caure amb diferència aquest dilluns, i això que els bons estaven pujant. No hi veig cap altra explicació que l'aixecament de la prohibició de les posicions curtes", explica a Bolsamanía Juan José Fernández-Figares, director d'anàlisi de Link Securities.

La sessió d'ahir va començar amb guanys a totes les borses europees, que continuaven animades per aquestes esperances d'un vaccí contra la Covid-19 i per l'acord entre França i Alemanya, que han presentat un fons amb subvencions de 500.000 milions d'euros per pal·liar els efectes de la pandèmia a Europa. L'Ibex va començar el dia amb alces superiors a l'1%, però ràpidament es va girar, amb descensos que s'incrementaven amb una rapidesa poc comuna, mentre una sèrie de valors del selectiu es desplomaven.

"Entenc que després de dos mesos (vetats), tots els curts estaven esperant l'oportunitat de prendre posicions", comenta a Bolsamanía Nicolás López, director d'anàlisi de M&G Valors.

Ara, la gran pregunta és si això serà 'flor d'un dia' o si l'aixecament del veto a les posicions curtes generarà caigudes continuades en els índexs. És un fet que el rebot de les places europees va començar a mitjan març, coincidint amb el veto a les posicions curtes (17 de març). Els reguladors han decidit que el pitjor ja ha passat, i han optat per suspendre aquesta prohibició. Fins i tot Itàlia, que tenia pensat prolongar-la fins al 18 de juny, ha decidit aixecar el veto.

"Semblava que la situació estava tranquil·la", per la qual cosa aixecar el veto té sentit, opina López. "Esperem que no resulti un problema que s'hagin tornat a permetre les posicions curtes. La situació dels mercats sembla bastant estable. Em sorprendria que això (les fortes caigudes fora del comú de diferents títols) hagi de continuar", apunta el director d'anàlisi d'M&G.

No obstant això, Fernández-Figares adverteix que, en l'actual context, "posar-se en curt als països més afectats per la crisi sanitària pot ser temptador". I aquests països no són uns altres que Espanya i Itàlia, que efectivament són els que pitjor ho van fer durant la jornada d'ahir (-2,51% i -2,11%, respectivament).

La CNMV va prohibir les posicions curtes el 17 de març pel termini d'un mes, com a resposta a la volatilitat registrada al mercat a conseqüència de la crisi del coronavirus. Posteriorment, va prorrogar aquesta mesura des del 18 d'abril fins al 18 de maig, totes dues dates incloses.

Ara serà el moment de comprovar si aquesta suspensió del veto a tot Europa ha estat massa precipitat. Amb motiu de la crisi financera de 2008, la CNMV també va vetar als curts, però ho va fer durant un període superior. A l'agost de 2011 va prohibir les posicions curtes sobre el sector financer, com França, Itàlia i Bèlgica. La mesura es va anar prorrogant i el veto no es va suspendre fins a febrer de 2012, una vegada remesa la "situació d'extrema volatilitat, continuada inestabilitat i incertesa". El 23 de juliol de 2012, en plena crisi de la prima de risc que amenaçava amb emportar-se l'euro per davant, la prohibició es va tornar a imposar, i a més es va ampliar a totes les accions, no sols les financeres. La mesura es va prorrogar fins al 31 de gener de 2013.