L'IBEX torna a caure després dels aranzels de la Xina malgrat les paraules de Powell

Les borses europees han estat del vermell al verd tota la tarda. Les alces del matí donaven pas als números vermells després que la Xina anunciés nous aranzels als EUA, en resposta a l'últim desafiament impositiu de Donald Trump. Pequín imposarà nous impostos a productes nord-americans per valor de 75.000 milions de dòlars.

No obstant això, l'ensurt durava poc i els parquets tornaven al verd després del discurs de Powell a Jackson Hole. Minuts més tard, les places europees es movien en vermell i així han tancat la sessió (IBEX: -0,77%; CAC: +0,16%; DAX: -0,03%, FTSE 100: +0,35% ).

El tan esperat discurs de Jerome Powell, president de la Reserva Federal (Fed) ja ha arribat i ha estat més suau del que s'esperava. "El banc central actuarà segons correspongui per sostenir l'expansió" ha comentat durant la reunió de banquers centrals.

L'IBEX 35 ha perdut els 8.700 punts durant l'última jornada i ha esborrat de cop les pujades setmanals (-0,2%). El pitjor valor ha estat Arcelor Mittal, que s'ha deixat un 2,4%. També alguns bancs com Sabadell i BBVA que s'han deixat un 2%.

Les acereres són dels valors més perjudicats per la guerra comercial, per la qual cosa estan patint en pròpia pell la decisió de Pequín. Al costat positiu el millor ha estat Cellnex (+2,5%) i IAG (+0,7%).

Els inversors buscaven en el discurs del president de la Fed en el simposi Jackson Hole qualsevol pista de futurs retallades en els tipus d'interès mentre les discrepàncies en el si del banc central són notables, i és que no tots estan d'acord amb emprendre noves baixades.

Com diuen els experts Powell té una papereta molt difícil, amb els mercats financers i el president Trump pressionant perquè la Fed es mostri agressiva i continuï baixant els tipus ja el setembre, encara que molts membres del seu Comitè de Mercat Obert (FOMC), no veuen motius perquè el banc central comenci a relaxar la seva política monetària, tenint en compte el baix nivell d'atur, el ritme d'increment dels salaris, la fortalesa del consum privat i el fet que la inflació no estigui molt lluny de l'objectiu de la Fed del 2%.

I això que han tornat les preocupacions per la salut de l'economia dels EUA després de les dades del PMI de serveis i manufactura. La por, sobretot, es deu a la situació de la indústria, que ha entrat en recessió per primera vegada des de 2009. Comenten els analistes que aquests informes no són motiu d'alarma, però sí que posen en relleu que alguns aspectes de l'economia nord-americana "són toves". Com diuen des de Link Securities, "Powell en el seu discurs ha d'acontentar uns i uns altres, cosa molt complicada en un entorn de mercat una cosa histriònica".

Així mateix, el focus està també en la cimera anual del G-7 que comença aquest dissabte a França, i que reunirà els líders de la Gran Bretanya, el Canadà, França, Alemanya, Itàlia, Japó i els Estats Units. S'espera que acabi sense un comunicat conjunt per primera vegada durant els seus 44 anys d'història a causa de les profundes divisions que hi ha entre els caps d'Estat.

El Brexit també ocuparà aquest divendres un lloc destacat a l'agenda, després que el primer ministre britànic, Boris Johnson, s'hagi reunit amb la cancellera alemanya, Angela Merkel, i el president francès, Emmanuel Macron, per intentar convèncer-los renegociar l'Acord de Retirada. Els analistes, però, creuen que l'estratègia del 'primer' és errònia, ja que està gastant forces amb els interlocutors equivocats.

Segons apunten, a qui ha de convèncer Johnson és Irlanda, perquè rebaixi les seves exigències sobre la salvaguarda i això permeti acostar postures entre el Regne Unit i la UE. Sobretot, perquè tot i que Merkel oferís al britànic un termini de 30 dies per presentar alternatives a la clàusula de la salvaguarda irlandesa, Macron es va mostrar contundent amb aquest assumpte i va dir que era una mesura "indispensable" i que, per això, Brussel·les no la renunciaria.

Així mateix, a Itàlia la incertesa es mantindrà uns dies més. El president italià, Sergio Mattarella, ha acordat donar als partits més temps (fins dimarts) per negociar un possible govern alternatiu que eviti la convocatòria de noves eleccions. L'acostament entre el Partit Demòcrata i el Moviment 5 Estrelles pot treure el país de la crisi.

Al pla macroeconòmic, destaquen les dades de venda d'habitatges nous als EUA, i en l'empresarial, Deutsche Bank, que és notícia després que la SEC l'hagi multat amb 16 milions de dòlars després d'incomplir les lleis de corrupció del país.