L'IBEX perd un 15% durant un complicat 2018 i registra el seu pitjor any des de 2010

Per fi ha acabat. Els inversors diuen 'bye, bye' a un 2018 dolent per a les borses que ha estat marcat per la crisi dels emergents, les tensions polítiques europees (Alemanya, Espanya, Itàlia, Regne Unit...), la disputa comercial entre els Estats Units i la Xina, la normalització de la política monetària i la volatilitat i desastre del petroli. Hi ha hagut més coses, però podria dir-se que aquests han estat els elements més determinants, els que més han pressionat uns índexs que finalitzen l'any amb caigudes superiors al 10% en pràcticament tots els casos.

L'IBEX s'ha deixat un 15% durant aquests últims dotze mesos, en línia amb el que ha fet l'Eurostoxx 50. El CAC ha caigut una mica menys (un 12%) mentre que el DAX, l'índex que se suposa se la 'locomotora europea', s'ha desmarcat amb retallades del 18%.

Per sectors, el bancari, un de les grans apostes dels experts per a aquest any, ha estat el gran derrotat a tot Europa, mentre que les elèctriques han demostrat la seva fortalesa. A Espanya, Santander acaba el 2018 amb caigudes properes al 15% i al voltant dels mínims anuals, i amb unes perspectives tècniques "molt complicades", subratlla César Nuez, expert de Bolsamanía i responsable de TraderWatch. "BBVA s'ha comportat fins i tot pitjor que Santander i ha acabat l'any amb un retrocés del 30% i es mou, igual que gran part del sector bancari espanyol, al voltant dels mínims anuals i sense oferir ni el més mínim senyal de fortalesa", assenyala aquest analista.

"Al costat positiu hi ha les elèctriques, com Iberdrola, REE o Naturgy, que han aconseguit superar els màxims i que, en molts casos, es troben en màxims històrics i podrien començar amb ganes 2019", afegeix Nuez.

MOLTS ESDEVENIMENTS I TOTS DOLENTS

Han passat moltes coses al llarg d'aquest any que han impactat a les borses, i el més significatiu és que la majoria han estat negatives.

Els índexs europeus van començar el 2018 vacil·lants, pujant durant el primer trimestre, però la primavera va portar els primers problemes que van penalitzar amb especial força els bancs, que van pressionar i van enfonsar les principals places. D'una banda, la crisi dels països emergents va prendre forma de la mà de les tensions entre Turquia i els Estats Units, que van evidenciar la problemàtica situació del país presidit per Recep Tayyip Erdogan, reelegit durant aquest 2018. Mentre la lira s'enfonsava, també ho feien les divises llatinoamericanes, enmig del rescat d'Argentina o l'arribada d'Andrés Manuel López Obrador (AMLO) a la presidència de Mèxic, tot això ben amanit per una fortalesa del dòlar que ha contribuït a pressionar encara més els emergents.

Els índexs europeus van començar el 2018 vacil·lants i la primavera va portar els primers problemes, que van penalitzar amb especial força els bancs

Un altre factor que va despuntar la primavera i que va impactar especialment en els bancs -amb particular incidència en els italians i els espanyols- va ser la situació política d'Itàlia després del triomf en les eleccions de dos partits radicals (Moviment 5 Estrelles i Lliga Nord), que finalment van formar govern. L'Executiu italià ha tingut en suspens Europa fins al mateix tancament de 2018 amb aquesta lluita per l'objectiu de dèficit per a 2019. L'any acaba amb la crisi italiana 'superada', tot i que probablement s'estigui davant d'una falsa calma que engendrarà més polèmiques i tensions el 2019.

L'estiu va portar amb si més incertesa política provinent d'Europa. Espanya va cobrar protagonisme amb la moció de censura a Mariano Rajoy i el nomenament de Pedro Sánchez com a nou president del Govern. Encara que la política 'local' no sol tenir impacte en l'IBEX, sí que és cert que hi va haver moltes empreses d'inversió internacionals que van analitzar el que havia passat a nivell polític a Espanya i van advertir del període d'inestabilitat que s'obria al nostre país. El tema català també s'ha seguit de prop a nivell internacional i l'any acaba amb unes advertències per part de grans bancs a mesura que s'intensifica l'enfrontament entre la Generalitat i el Govern de Sánchez.

Alemanya, i en particular Angela Merkel, va haver d’enfrontar-se també a la seva particular crisi aquest estiu per les tensions sobre la política migratòria entre el partit de la cancellera i els seus socis de la CSU, partidaris d'unes mesures més radicals sobre aquest assumpte. Finalment, la crisi es va solucionar després de la celebració d'un Consell Europeu extraordinària que buscava a última instància desbloquejar la situació d'Alemanya. Totes aquestes circumstàncies no van impedir que aquesta tardor la CSU, que pretenia rendibilitzar electoralment una postura migratòria més radical, patís un important patacada en borsa.

A l'àmbit polític europeu, l'any acaba amb el Brexit dominant-ho tot. Theresa May s'enfrontarà el gener a l'examen del Parlament britànic i tot indica que aquest votarà 'no' al seu pla. El govern britànic ha reconegut que hi ha un 50% de possibilitats que el Brexit quedi paralitzat si això passa.

PROTECCIONISME, PETROLI, BANCS CENTRALS... I LA TRACA FINAL DE WALL STREET

La guerra comercial entre els Estats Units i la Xina i totes les seves derivades -especialment el seu impacte en el creixement econòmic del gegant asiàtic- ha estat, probablement, el tema d'aquest 2018 i el que més suspens s'ha mantingut les borses. A cop de piulades i de reunions, Donald Trump ha pressionat i condicionat els mercats convençut que Wall Street era immune a tot el que estava passant, però les fortes caigudes registrades a l'altra banda de l'Atlàntic durant els últims mesos de 2018 ha demostrat que no és així.

La guerra comercial entre els Estats Units i la Xina i totes les seves derivades ha estat, probablement, el tema d'aquest 2018

Trump ha finalitzat l'any 'reculant' i organitzant una reunió amb Xi Jinping, president xinès, de la qual ha sortit una treva de 90 dies per arribar a una acord comercial. Diuen els experts que ara és més probable perquè el president nord-americà 'ha vist les orelles al llop'... però caldrà veure el que passa finalment.

Les caigudes del petroli, després de marcar l'octubre màxims de quatre anys per sobre dels 80 dòlars, també han donat molt a parlar. "Quan el petroli cau, les borses també ho fan", assenyalava un expert a Bolsamanía recentment, i la veritat és que les caigudes han anat en paral·lel durant els últims mesos de 2018. Tot preocupa ara amb el petroli, tant l'oferta com la demanda, i el pitjor és que no es veuen solucions a l'horitzó mentre els experts, que van elevar les seves previsions de preu per 2019 després de les pujades de la tardor, han tornat a retallar-lo ara.

Els bancs centrals han tingut també molt a dir el 2018 dins del seu procés per normalitzar la política monetària que ha portat la fi del programa de compra d'actius del Banc Central Europeu (BCE) i tres pujades de tipus per part de la Reserva Federal (Fed). L'any ha acabat amb els inversors preocupats pel que pugui fer la Fed el 2019. Encara que va suavitzar el seu discurs després d’endurir-lo prèviament, el mercat esperava que es mostrés encara més 'dovish' pel que fa a l’alça de tipus per al proper any.

Amb tot, 2019 començarà carregat d'incerteses mentre s'arrossega la debilitat de 2018. Existeix, a més, el gran temor que hagi arribat la fi del cicle alcista a Wall Street després de les caigudes registrades durant aquests últims dos mesos de l'any i, encara pitjor, que la recessió pugui fer-se realitat allà aquest mateix any que s'estrena ja. Si es compleixen els pitjors auguris a l'altre costat de l'Atlàntic, els experts ho tenen clar: seguirem patint a aquest costat.