L'IBEX puja un 0,12% mentre Europa s'anima tot i els riscos geopolítics

Els inversors es mantenen cauts a l'espera del que pugui passar després de la creixent tensió entre els Estats Units i Rússia per Síria. L'IBEX 35 acaba la sessió amb un lleu guany del 0,12% (9.747 punts), i es queda enrere davant els guanys de la resta d'índexs europeus.

Sabadell ha liderat els guanys durant aquesta sessió, en pujar un 4,12%. L'entitat negocia la venda de dues carteres d'immobles valorades en uns 8.000 milions d'euros per complir el seu objectiu marcat al seu pla estratègic 2018-2020: reduir el seu volum d'actius improductius en 2.000 milions anuals. També en verd han destacat els guanys de Mapfre (+1,73%) i Arcelor Mittal (+1,37%).

Una de les protagonistes de la sessió ha estat IAG. El grup d'aerolínies ha comunicat la compra del 4,61% de Norwegian i estudia llançar una OPA. IAG ha acabat la sessió amb una caiguda del 0,45%. Després de conèixer la notícia, totes les aerolínies europees, que estaven caient pressionades pels elevats preus del cru, s'han capgirat.

Per la seva banda, Ferrovial ha estat el valor més baixista i s'ha deixat un 1,56%, seguit d'Aena (-1,14%) i Inditex (-0,94%).

Al Mercat Continu, Amper s'ha disparat més d'un 27% després d'anunciar que preveu guanyar 50 vegades més el 2020 després de presentar el seu pla estratègic.

ESTATS UNITS, RÚSSIA I XINA

En tot cas, tant pel que fa a la crisi amb Rússia com a la crisi comercial amb la Xina, o la crisi que ha existit i segueix existint entre els Estats Units i Corea del Nord, hi ha cert sentiment que tot això no pot acabar de la pitjor manera. Un sentiment que es basa, entre altres coses, en el fet que, si la crisi comercial amb la Xina acabés de la pitjor manera, o si això mateix passarà amb Rússia o amb Corea del Nord, les conseqüències serien tan catastròfiques que 'ningú' aposta perquè això vagi a succeir. Encara que domini aquesta sensació de fons, la veritat és que els inversors segueixen molt pendents de cada pas en cada un d'aquests conflictius processos, per si passés l’imprevisible o per si les coses van millorant.

I enmig de tota aquesta situació, la 'vida econòmica' continua. Les últimes actes de la Reserva Federal (Fed) que es van publicar aquest dimecres mostren que el banc central nord-americà es planteja, per primera vegada des de la Gran Recessió, un canvi de caire en la seva política monetària: de acomodatícia a "neutral" o "restrictiva". "La majoria dels membres es van mantenir optimistes respecte que l'augment del PIB i de la inflació generaria més pujades de tipus durant els propers mesos (...). No hi va haver cap suggeriment que els membres de la Fed vegin alguna possibilitat de desacceleració durant els pròxims mesos, encara que es reconeix que una guerra comercial provocaria un risc a la baixa", assenyala Michael Hewson, director d'anàlisi de CMC Markets a Londres.

Hewson afegeix que, amb tota la qüestió de la tensió geopolítica, les dades econòmiques estan quedant en un segon pla i destaca que durant aquesta setmana s'han vist referències que apunten a certa debilitat en algunes parts d'Europa. "La informació econòmica d'ahir al Regne Unit va seguir la feble referència de producció industrial a Alemanya que vam veure la setmana passada, molt per sota de les expectatives, cosa que va provocar cert nerviosisme sobre la conveniència d'una possible pujades de tipus per part del Banc d'Anglaterra al proper mes".

Cal destacar que la tensió geopolítica a l'Orient Mitjà ha provocat l'escalada del cru (el barril Brent ha pujat fins als 72 dòlars, nivells no vistos des de 2014). Al tancament del mercat espanyol cedeix un 0,82%, fins als 71,24 dòlars, mentre que la referència West Texas registra uns descensos del 0,58%, fins als 66,43 dòlars.

ACTES DEL BCE

Finalment, pel que fa a les dades de la jornada, la producció industrial de la zona euro ha caigut fins al 2,9% enfront del 3,7% previ i l'estimació del 3,8%. S'han publicat també les actes de l'última reunió de política monetària del Banc Central Europeu (BCE), que no han deixat lloc a la sorpresa. Reflecteixen que el banc central estima que encara cal un "ampli grau de política monetària acomodatícia" per sostenir l'expansió econòmica de l'Eurozona i l'evolució de la inflació.

L'entitat també confirma el canvi de guia al mercat del 8 de març i que ha retirat la referència a augmentar compres de deute en cas que fos necessari, a causa de la major confiança que els preus arribaran a mitjà termini al seu objectiu, lleugerament inferior al 2%.

ANÀLISI TÈCNICA

Segons explica José María Rodríguez, analista tècnic de Bolsamanía, l'IBEX torna a quedar-se enrere davant la resta d'índexs europeus, amb guanys de gairebé l'1% de mitjana. L'analista explica que a curt termini l'índex té una resistència als 9.810 punts, i el suport més important es troba al buit alcista dels 9.950 punts.

"I dins d'aquest rang de preus ens és igual cotitzar als 9.600 que als 9.800 punts, perquè no tindrem senyals de cap tipus", assenyala. Això sí, considera que, per sobre dels 9.810 "no descartem que el rebot tingui continuïtat cap a la qual és una resistència de més calat als 9.940 punts". Per sobre d'ella, el buit baixista setmanal de principis de febrer, als 10.200-10.210 punts.

Mentrestant, els dos grans índexs europeus (DAX i Euro Stoxx 50) segueixen apropant-se a nivells de resistències importants, com els 12.480-12.500 punts del futur del DAX i els 3.390 punts del futur de l'índex europeu. No obstant això, sobre Wall Street, Rodríguez explica que l'S&P500 i el Dow Jones s'estan enfrontant amb les primeres resistències a curt termini, els 2.672 i els 24.622 punts, respectivament. "Per sobre d'aquestes es podria seguir apostant per una continuïtat de les pujades a l'altra banda de l'Atlàntic i, per tant, aquí a Europa".