L'IBEX es desmarca de les pujades d'Europa per les caigudes dels bancs

L'IBEX 35 es desmarca d'Europa, igual que el dia abans, en tancar aquest dijous amb una tímida caiguda del 0,25% (9.208 punts) castigat per la banca. Cinc dels sis bancs de l'IBEX encapçalen les pèrdues del selectiu després de la incertesa deixada per la Fed aquest dimecres i el discurs d'aquest dijous de Guindos, vicepresident del BCE, durant el qual afirma que "l'objectiu de la política monetària no és la rendibilitat de la banca".

Els millors valors del selectiu espanyol aquest dijous han estat IAG i Siemens Gamesa, amb repunts del 2,4% i del 2% respectivament. L'altra cara de la moneda han estat els bancs, el més castigat Sabadell que ha caigut un 4,5%, però també Bankia ha cedit un 3,4%, Caixabank i Bankinter han perdut més d'un 2%. Mentre BBVA i Santander tanquen amb caigudes de més de l'1%.

La resta de borses europees han tancat en verd (CAC 40: +0,3%; DAX 30: +0,38%; FTSE 100: +0,28%; FTSE Mib: +0,67%) després d'una sessió marcada per la timidesa i indecisió i després de les moderades alces de Wall Street d'ahir, que va rubricar una altra sessió a prop de màxims històrics.

De tornada a l'IBEX i amb la mirada posada en els gràfics, el selectiu tanca la sessió "sense grans moviments", amb les borses europees pujant de mitjana al voltant del 0,5%. "A poc a poc i sense adonar-nos ja els tenim atacant les importants resistències que presenten als màxims anuals, els que es van aconseguir a finals d'abril/principis de maig" assenyala José María Rodríguez, analista de Bolamanía.com.

"I nosaltres a veure-les venir: al voltant d'un 4% dels nivells homòlegs. Per què? Pels de sempre, pels bancs". Si bé és cert que no hem perforat cap suport, "el que em preocupa és què farem o millor dit, com ens defensarem quan la renda variable europea i de Wall Street decideixi agafar-se un merescut descans, una petita pausa en el camí", explica l'expert.

"És cert que com hem estat comentant durant els últims dies, tenim una important resistència als 9.335 punts i per sobre es confirmaria, en teoria, un 'cap i espatlles' invertit que ens hauria de llançar a per els màxims anuals (9.588). Però o molt canvien les coses o em temo que caldrà deixar-ho per millor moment, ja que sense els bancs és com si ens faltés un dels dos grans motors de l'IBEX" detalla.

L'altre motor el conformen Inditex i les elèctriques. "I el primer d'ells segueix lateral". Per tant, "sembla difícil, gairebé impossible, que recuperem el terreny perdut pel que fa als nostres veïns europeus". I com a mostra un botó: L'IBEX puja un 8% l'any vs. 17% del CAC 40, DAX o fins i tot de l'FTSE MIB italià. "Fins i tot Itàlia que té problemes macro importants, duplica la rendibilitat del nostre selectiu. I tot per culpa dels bancs" conclou.

GUERRA COMERCIAL

L'atenció dels inversors segueix en la guerra comercial entre la Xina i els EUA. Els mitjans estatals xinesos han assenyalat aquest dijous que és poc probable que les pròximes converses comercials entre els líders de la Xina i els Estats Units resolguin immediatament els principals desacords entre les dues parts, però podrien començar una nova fase en les negociacions.

El diari Global Times, que ha manifestat que la Xina va tenir una conversa telefònica a sol·licitud dels Estats Units, ha indicat que Pequín havia enviat un clar senyal a Washington que "la Xina no pot ser intimidada".

Les borses asiàtiques han celebrat els senyals que les negociacions entre les dues primeres potències mundials entraran en una nova fase, han prolongat els guanys de dimecres i han dibuixat una altra sessió d'alces. Els compostos de Shenzhen i Xangai pugen un 2% de mitjana, mentre el Nikkei ho fa un 0,61%.

BORIS JOHNSON I BANCS CENTRALS

Al mercat de les divises, el dòlar ha operat a la defensiva pels senyals de la Fed que hi haurà baixada de tipus i ha cedit terreny contra els seus rivals. L'euro es canvia de mans per sobre dels 1,1280 dòlars i acumula una alça del 0,5%. La lliura també ha estirat el seu rebot des de mínims de cinc mesos i puja per sobre dels 1,27 dòlars, un guany de més d'un 1,5%.

La moneda segueix pendent de qui serà el successor de l'exprimera ministra, Theresa May. L'exministre d'Exteriors Boris Johnson ha anotat aquest dimecres la seva tercera victòria en el procés intern per designar el nou cap dels conservadors. Encara al Regne Unit i en una decisió àmpliament esperada, el Comitè de Política Monetària del Banc d'Anglaterra (MPC) ha mantingut, el juny, els tipus d'interès sense canvis al 0,75%.

El vot dels membres del comitè ha estat unànime. Així mateix, l'entitat ha decidit mantenir les compres d'actius en 435.000 milions de lliures (489.000 milions d'euros) i ha votat en bloc a l'hora de mantenir en 10.000 milions de lliures esterlines (11.243 milions d'euros) l'emissió de reserves del banc central per finançar la compra de deute corporatiu.

Al comunicat que ha acompanyat la decisió de l'entitat, el banc central ha anunciat que ha rebaixat les seves previsions de creixement durant el segon trimestre fins al 0%, des del 0,2% previst el maig. Això és a causa del fet que "els riscos a la baixa per al creixement han augmentat des del mes passat, a mesura que s'intensifiquen les tensions al comerç mundial, i augmenta la percepció de la probabilitat que el Brexit es resolgui sense acord".

Encara al terreny dels bancs centrals, el de Noruega es revela com l'únic supervisor monetari 'hawkish' en un entorn de gir acomodatici dels bancs centrals de tot el món. Com era àmpliament esperat, el regulador escandinau ha elevat el preu del diner en un quart de punt, fins a l'1,25% i ha deixat la porta oberta a un altre increment de tipus aquest any.

Aquesta pujada passa al 0,25% que el Norges Bank va elevar el març i s'afegeix a una altra anterior l'agost de l'any passat, cosa que significa que en 10 mesos, el banc central ha elevat les taxes en un 0,75%. Al seu torn, aquesta matinada el Banc del Japó també ha anunciat la seva decisió de política monetària del sisè mes de l'any. Com estava previst no s'ha mogut i s'ha unit a la Fed en la seva advertència sobre els riscos globals.

Per la seva banda, al mercat de matèries primeres, el petroli destaca per les seves pujades després de la Fed i després que l'Iran hagi abatut un dron nord-americà espia a l'estret d'Ormuz. El barril de West Texas, referència als EUA, avança un 3% i supera els 55 dòlars. Per la seva banda, el de Brent, referència a Europa, puja un 2,5% i bat els 63 dòlars per barril.