L'IBEX encara no s'ha recuperat del desplom que la Xina va provocar als mercats fa justament un any

El record encara genera calfreds als inversors. Fa un any, la borsa xinesa es va enfonsar un 9% i va agitar els fonaments dels mercats internacionals, fins al punt que la volatilitat va aconseguir els seus nivells més alts des del 2011. Un any després, les aigües de les cotitzacions baixen més tranquil·les. Fins i tot massa, pensen alguns. Això sí, les ferides d'aquella tremolor encara se senten a algunes borses. Com a l'espanyola.

En el cas de l'IBEX-35, va saldar aquella sessió amb un descens del 5% i que el va portar a tancar amb 9.756 punts. Un any després, camina més de 1.000 punts per sota, o un 12%, donat que ara es mou als 8.500 punts. Aquest balanç el situa com un dels indicadors de tot el món que pitjor va digerir aquell correctiu. Entre els principals, gairebé només el supera l'FT/MIB italià, que castigat per la debilitat de la banca transalpina per un 18% en el mateix període. Y gairebé a la seva altura trobem el Nikkei 225 japonès, amb un retrocés de l'11% amb respecte al tancament del 24 d'agost.

Com en el cas italià, sobre l'IBEX està pesant la feblesa del sector que té més pes a l'índex: el bancari. Des del 24 d'agost, Banco Popular ha caigut un 64%; CaixaBank, un 36%; BBVA, un 34%; Sabadell, un 32%; Bankia, un 30%; Santander, un 28%; i Bankinter, un 2%. Telefónica, amb un descens del 27%, posa la punta per fer impossible la remuntada de l'índex espanyol.

A la resta d'índexs s'imposen les pujades. Fins i tot al CSI 300 xinès. Va acabar aquell 24 d'agost als 3.275 punts després d'un desplom del 8,75%. Ara es troba un 2% més amunt, prop dels 3.350 punts. En el mateix període, el Dax alemany s'ha revaloritzat un 9%; el Footsie 100 britànic, un 16,5%; els nord-americans Dow Jones i el S&P 500, un 15%; i entre els emergents el Bovespa brasiler s'ha disparat un 30%. En el cas dels índexs nord-americans, aquesta remuntada els ha portat a protagonitzar una nova seqüència de màxims històrics durant els mesos de juliol i agost.

TAMBÉ PUGEN LES MATÈRIES PRIMERES I ELS BONS

Les matèries primeres i els bons també s'han sobreposat al tremolor de fa un any. El barril Brent, de referència a Europa, va acomiadar aquesta jornada als 42,7 dòlars després d'abaratir-se un 6%. Actualment cotitza un 16% per damunt, prop dels 50 dòlars. En el cas de l'or, que amb prou feines va servir de refugi el 24 d'agost perquè es va deixar un 0,5%, ha saltat en els 12 últims mesos dels 1.155 als 1.340 dòlars.

El mateix ha passat amb la renda fixa. En la seva vessant pública i privada. En el cas dels bons sobirans, i a esclat de les mesures expansives que han seguit aplicant-se a la zona euro, el Japó i el Regne Unit, les compres han seguit pressionant a la baixa sobre els rendiments, que es redueixen quan el preu dels títols puja. Així, la rendiblitat del bo espanyol a 10 anys ha passat del 2,03% al 0,93% i la del nord-americà, del 2% a l'1,56%. I en el cas del deute privat, fins i tot els títols de pitjors qualificació, els que es troben per sota del grau d'inversió i que es coneix com bons porqueria, s'han recuperat de l'onada d'incertesa que les va acompanyar després de l'ensurt d'agost als mercats. La cotització dels principals fons cotitzats (ETF) de deute porqueria, iShares iBoxx High Yield Corporate Bond i SPDR Barclays Capital High Yield Bond, cotitzen un 2% i un 0,5%, respectivament, per sobre dels nivells als quals van tancar el 24 d'agost de 2015.

A les divises, l'últim any s'ha caracteritzat per la fortalesa del ien japonès, la divisa més poderosa entre les principals del món en aquest període. S'aprecia contra totes, amb avenços del 19% contra el dòlar, del 21% contra l'euro i del 41% contra la lliura esterlina. Quant al ien xinès, les devaluacions del qual entre l'11 i el 13 d'agost de 2015 van ser el preludi de la jornada negra que es va patir setmanes després, ha seguit caient, però menys del que el mercat es emia. Contra el dòlar, només ha perdut un 4% del seu valor, fins als 6,64 iuans per dòlar, i contra l'euro, un 1,5%,fins als 7,53 iuans per euro. Al cos a cos entre l'euro i el dòlar, la divisa europea s'ha depreciat un 1,6% a l'últim any, fins els 1,13 dòlars.

MOLTA MENYS VOLATILITAT...

Un altre contrast notable entre el viscut fa un any i la situació actual s'observa als mesuradors de volatilitat. L'índex més seguit del món en aquest apartat, el nord-americà VIX, es va disparar un 45% durant aquesta jornada i va superar els 40 punts, quelcom que no es veia des de 2011.

Dotze mesos després, la seva imatge és ben diferent. Es mou als 12 punts i fins i tot a l'agost ha descendit fins als 11,3 punts, el nivell més reduït des de 2014. És més, la seva mitjana dels dos últims mesos es limita als 12,7 punts, quan la mitjana de la primera meitat de 2016 va ser de 18 punts i el de tot 2015, de 16,7 punts.

Entre els experts comença a estendre's la impressió de que, després d'un agost molt més tranquil financerament que el de 2015 i amb molta menys activitat, als mercats s'està instal·lant una excessiva complaença i que els baixos nivells en els quals es troba el VIX així ho delata. I recelen d'aquesta aparent tranquil·litat pels riscos que existeixen, com la possibilitat que la Reserva Federal nord-americana apugi els tipus abans i més ràpid del que s'espera, els problemes que segueix acumulant la banca europea, les eleccions nord-americanes, l'impacte del Brexit o els dubtes que encara genera la Xina.