La normalització monetària ja és aquí: Yellen retorna els tipus als nivells de la fallida de Lehman

El 8 d'octubre de 2008, la Reserva Federal dels EUA, en coordinació amb els bancs centrals d'Europa i Japó, va abaixar els tipus a l'1,5%. L'acció, sense precedents, es va realitzar per alleujar l'asfíxia financera provocada setmanes enrere per la fallida de Lehman Brothers i els rescats de Merrill Lynch i l'asseguradora AIG.

Gairebé una dècada després, els tipus d'interès tornen a recuperar aquests nivells als EUA després que la Reserva Federal (Fed) que dirigeix ara Janet Yellen els hagi elevat en un quart de punt, fins a un rang de l'1% a l'1,25%. Es tracta de la tercera pujada del preu del diner en només sis mesos i la quarta des que va començar l'actual cicle d'enduriment monetari al desembre de 2015. Es posa fi així a gairebé nou anys de tipus d'interès zero. Com al març, hi ha hagut un vot contrari: Neel Kashkari. Com fa tres mesos, hauria preferit no moure fitxa.

No obstant això, les previsions dels membres de la Fed confirmen que hi ha espai per pujar els tipus una vegada més el 2017. Vuit dels seus integrants situen els interessos a final d'any a l’1,25-1,5%; quatre, a l’1,5-1,75%; i altres quatre, a l’1-1,25% en què estan vigents des d'avui. Per al proper any, els membres preveuen fins a tres pujades més dels tipus d'interès. D'aquesta manera, arribarien al 2-2,25%. Aquest pronòstic suposa una rebaixa respecte al març. En aquest moment, els components de la Fed contemplaven fins a quatre repunts el 2018, fins al 2,25-2,5%.

Al comunicat oficial en què ha anunciat la pujada dels tipus, la Fed ha detallat que començarà a normalitzar el seu balanç aquest any. En aquest sentit, i com s'esperava, ha anticipat que el primer pas consistirà a anar "reduint la reinversió" dels diners procedents del venciment dels títols que té ara en la seva cartera. Fins ara, segueix dedicant tots aquests diners a la compra de títols, d'aquí que el balanç no s'aprimi tot i que l'última ronda d'expansió quantitativa, el QE3, va finalitzar el 2014.

Les noves previsions econòmiques de la Fed reflecteixen un creixement una mica més gran, menys atur i l'absència de pressions inflacionistes. Eleva el creixement previst per a aquest any del 2,1% al 2,2%, i manté els de 2018 i 2019 al 2,1% i a l’1,9%, respectivament. Ara rebaixa la previsió d'atur al 4,3% el 2017 i al 4,2% el 2018 i 2019, quan al març el situava a l’4,5% per als tres anys. I pel que fa a la inflació, baixa la de 2017 de l'1,9% a l'1,6% i manté les de 2018 i 2019 al 2%.

NORMALITZACIÓ DEL BALANÇ... CORBES

La Fed ha confirmat al juny que "actualment espera començar a implementar la normalització del balanç aquest any". Actualment, i després de les massives compres de deute escomeses entre 2008 i 2014 per combatre els efectes de la crisi, el balanç de la institució arriba als 4,5 bilions de dòlars, un volum sense precedents.

Mentrestant, la corba s'està invertint. És un dels ‘delators’ que sol avisar de l'arribada de les recessions. Es tracta de la 'corba invertida', que ha predit les set últimes recessions que ha patit la major economia del món. Què és la 'corba invertida'? És la situació que es produeix quan la rendibilitat del deute públic a curt termini és superior a la dels bons a llarg termini.

Durant les últimes setmanes, la corba de rendiments del deute nord-americana s'està aplanant que és el preludi de la corba invertida. Actualment, la rendibilitat del bo a dos anys es troba a l’1,30% i la dels títols a 10 anys, al 2,11%. O el que és el mateix, entre els dos hi ha 81 punts bàsics, quan fa un mes era als 103 punts.

El canvi d'escenari monetari es produeix en un moment clau. El nou president dels EUA des del gener, Donald Trump, ha posat en el seu punt de mira la Fed. La presidència de Yellen expirarà el pròxim 3 de febrer de 2018. Si, com sembla, no és proposada per Trump per a un segon mandat -o ella declina directament aquesta oferta-, després de la cita de juny només li quedarien cinc reunions per davant com a presidenta de la Fed, quatre el 2017 i una el 2018. Sens dubte, aquesta incògnita anirà creixent com més s'acosti el final dels seus quatre anys de presidència sense que sigui clarificat.
.