La derrota de Macri a Argentina dispara al 75% el risc d'impagament del deute

Les alertes han saltat a Argentina després del resultat de les primàries, en què Mauricio Macri ha sortit durament derrotat davant Alberto Fernández. No només la borsa i el peso són al punt de mira, ara també el seu deute. I és que el risc d'impagament s'ha disparat pel temor a un 'default' del país.

Els CDS (credit default swaps), que mesuren el risc d'impagament d'empreses i països, s'han disparat a Argentina per sobre dels 2.000 punts bàsics, cosa que significa que els operadors donen una probabilitat del 75% al ​​fet que el país suspengui els pagaments del deute durant els pròxims cinc anys.

El problema és que el resultat de la votació, a la qual molts consideren un avançament de les eleccions presidencials d'octubre, ha obert les portes a la possibilitat que es formi un govern més proteccionista el desembre, cosa que podria fer malbé tots els avenços aconseguits per Macri durant els últims anys en la seva lluita per recuperar la confiança dels mercats internacionals.

El temor principal és que el peronista Alberto Fernández, que ha inclòs l'expresidenta Cristina Fernández de Kirchner a les seves llistes, tracti de renegociar el deute i, sobretot, els seus acords amb el Fons Monetari Internacional (FMI), que va concedir a l'Argentina el préstec individual més gran de la història, de 57.000 milions de dòlars (actualment ha desemborsat al país al voltant del 90%, uns 45.000 milions, i l'últim desemborsament del qual es va tramitar el juliol, de 5.400 milions).

D'aquesta manera, el risc d'impagament s'ha disparat fins al 75%, quan divendres passat era només el 49%, segons recull Bloomberg. "El mercat està començant a cotitzar en default d'Argentina", diuen els experts d'Aberdeen Asset Management, que creuen que els inversors no estan disposats a donar-li a Fernández "el benefici del dubte" després d'anys d'alta inflació i profunds problemes econòmics per la crisi del deute, que ara amenaça amb tornar.

Els inversors s'han afanyat a desfer del deute públic per por a un possible impagament, de manera que els bons governamentals denominats en dòlars han perdut ja aproximadament un 25% de mitjana, cosa que ha provocat, al seu torn, que els preus baixin a un rang de 55-60 centaus de dòlar. I els rendiments de les notes amb venciment a curt termini s'han disparat per sobre del 35%.

Per a una nació amb una llarga història d'impagaments, que només ha aconseguit sortir del desastre que arrossegava gràcies a Macri, el canvi sobtat en els votants (Fernández avantatja a l'actual president amb 15 punts) no és una bona notícia. Per això ha commocionat els inversors estrangers i els argentins per igual. La situació és tal que el bo a 100 anys que es va vendre en el moment de major optimisme de la campanya de reforma de Macri, fa uns dos anys, es negocia ara a la meitat del valor al qual es va emetre per primera vegada.

PER QUÈ FERNÁNDEZ PROVOCA TANTA DESCONFIANÇA

Gran part del problema per als inversors està en la pròpia figura d'Alberto Fernández. El que fos cap de gabinet de l'expresident Néstor Kirchner, es va barallar després amb l'excap d'Estat Cristina Fernández de Kirchner, abandonant el seu gabinet per una sèrie de diferències sobre les mesures econòmiques a adoptar. Els seus vuit anys en el càrrec van estar marcats per controls de divises, manipulació de dades i polítiques proteccionistes sobre el comerç per protegir la indústria nacional. I això sense esmentar l'anterior 'default'. Ara ha tornat com a candidat presidencial i la seva trajectòria professional genera més dubtes que confiança.