La CNMV i el Banc d'Espanya consideren les monedes digitals "bombolles especulatives"

La Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) i el Banc d'Espanya han tornat a redoblar la seva alerta sobre el risc que comporta per a l'inversor minorista invertir en monedes digitals com el bitcoin.

Últimament estan proliferant arreu del món certs actius coneguts generalment com "monedes virtuals" o "moneda digital", dels quals el bitcoin és l'exemple més destacat. Aquestes monedes digitals no estan recolzades per un banc central o altres autoritats públiques, encara que es presenten en ocasions com a alternativa als diners de curs legal, si bé, tenen característiques molt diferents, afirmen aquests dos reguladors en un comunicat conjunt.

I recorden que no és obligatori acceptar-les com a mitjà de pagament de deutes o altres obligacions, que la seva circulació és molt limitada i que el seu valor oscil·la fortament, per la qual cosa no poden considerar-se un bon dipòsit de valor ni una unitat de compte estable.

També destaquen que aquests actius "han experimentat fortes revaloracions que reflecteixen patrons propis de bombolles especulatives, acompanyades de variacions extremes en els seus preus". Anteriorment, la CNMV ja havia recomanat als minoristes no comprar bitcoins.

ALERTA SOBRE LES ICOs

Addicionalment, s'estan produint nombroses actuacions de captació de fons d'inversors per finançar projectes a través de les anomenades "ofertes inicials de moneda digital" o ICOs (Initial Coin Offering, acrònim que evoca l'expressió IPO o Initial Public Offering, utilitzada en relació amb processos de sortida a borsa).

La CNMV i el Banc d'Espanya adverteixen que, fins ara, cap emissió de moneda digital ni cap ICO ha estat registrada, autoritzada o verificada per cap organisme supervisor a Espanya. Això implica que no existeixen monedes digitals ni "tokens" emesos en ICOs, l'adquisició o tinença de les quals a Espanya pugui beneficiar-se de cap de les garanties o proteccions previstes a la normativa relativa a productes bancaris o d'inversió. Aquests fenòmens no són particulars d'Espanya sinó que s'estan produint en molts països i tenen una dimensió internacional clara.

La CNMV i el Banc d'Espanya consideren essencial que qui decideixi comprar aquest tipus d'actius digitals o invertir en productes relacionats amb ells consideri tots els riscos associats i valori si té la informació suficient per entendre el que se li està oferint. En aquest tipus d'inversions hi ha un alt risc de pèrdua o frau.

Per exemple, en alguns països s'han detectat estafes i esquemes piramidals relacionats amb la col·locació d’ICOs en què els fons recaptats s'empraven per fins diferents als anunciats. També hi ha hagut casos d'ús de monedes digitals amb el propòsit de blanquejar capitals.

En moltes ocasions els diferents actors implicats en l'emissió, custòdia i comercialització de monedes digitals (plataformes d'intercanvi, emissors d’ICOs, proveïdors de carteres digitals, etc.) no es troben localitzats a Espanya, de manera que la resolució de qualsevol conflicte podria quedar fora de l'àmbit competencial de les autoritats espanyoles i estaria subjecte al marc normatiu del país en qüestió.

Les monedes digitals no tenen valor intrínsec, convertint-se en inversions altament especulatives. Així mateix, la seva forta dependència de tecnologies poc consolidades no exclou la possibilitat d'errades operatives i amenaces cibernètiques que podrien suposar indisponibilitat temporal o, en casos extrems, pèrdua total de les quantitats invertides.

Les inversions en monedes digitals o en ICOs al marge de la regulació no estan protegides per cap mecanisme similar al que protegeix l'efectiu o els valors dipositats en entitats de crèdit i empreses de serveis d'inversió (en el cas d'efectiu o valors dipositats en entitats de crèdit o empreses de serveis d'inversió, d'acord amb certes condicions, els corresponents fons de garantia asseguren imports de fins a 100.000 euros).

En el cas de les ICOs, la informació que es posa a disposició dels inversors no sol estar auditada i, sovint, resulta incompleta. Generalment, emfatitza els beneficis potencials, minimitzant les referències als riscos. A més, el llenguatge utilitzat sol tenir un caràcter molt tècnic i, en ocasions, poc clar, per la qual cosa no és fàcil conèixer l'entitat i naturalesa dels riscos que s’assumirien amb la inversió i aquesta pot resultar inapropiada per a les necessitats i perfils de risc dels clients.