La borsa italiana pateix després de quedar-se Draghi sense suports: "Situació cada cop més incerta"

Dur càstig per a la borsa italiana aquest dijous, que es deixa un 2% després d'haver-se quedat el primer ministre, Mario Draghi, sense suports per seguir al capdavant del Govern. Aquesta nova tempesta política arriba en un dels pitjors moments, i és que s'espera que el Banc Central Europeu (BCE) doni aquest mateix dijous pistes sobre la seva eina d'antifragmentació, encara que el que està passant al país transalpí li complica, i molt, les coses. A Itàlia tot apunta ara a eleccions anticipades i els experts coincideixen en assenyalar que la situació és "cada vegada més incerta".

Enfront de les retallades moderades a la resta d'índexs europeus, la borsa italiana pateix aquest dijous davant la certesa que finalment la crisi podria no resoldre's com el president Sergio Mattarella esperava, i que finalment calgui convocar nous comicis. I és que Draghi ja ha tornat a presentar, la seva dimissió. "El moment no podia ser més inoportú, ja que el BCE ha de prendre una decisió crucial aquest mateix dijous", assenyalen els analistes de Rabobank.

Tot i que aquest dimecres Draghi seguia parlant de la possibilitat de reconstruir la seva coalició, indicant que consideraria la seva permanència si aconseguia el suport necessari, la votació que es va dur a terme a la tarda al Senat italià li va caure com un gerro d'aigua freda. Al debat previ van quedar de manifest les desavinences entre el primer ministre i els socis de coalició, que exigien grans canvis polítics. Al final diversos partits van torpedinar la votació de confiança: Forza Italia i la Lega ni hi van assistir, mentre que el M5S va romandre a la Cambra sense votar, per assegurar-se que la votació seguís aconseguint el quòrum necessari perquè es dugués a terme.

"La dimissió de Draghi significa eleccions anticipades a la tardor a Itàlia, i un caos polític almenys fins aleshores", apunta Ipek Ozkardeskaya, analista sènior de Swissquote Bank. Aquest expert assenyala que "per desgràcia", la dimissió "tindrà un impacte més ampli que només a Itàlia". "Itàlia és la tercera economia de l'Eurozona, i el fet que el país s'enfonsi en el caos polític suposa una capa addicional d'estrès per al BCE, que ja està tenint dificultats per contenir la divergència entre els rendiments de l'Eurozona", remarca, encara que ho ha de fer "si vol augmentar els tipus d'interès per fer front a la creixent inflació".

Aquest analista creu que "Europa necessita una eina sòlida per fer front al desordre", l'eina d'antifragmentació que presentarà aquest dijous el BCE, i per això "totes les mirades estaran posades en el que pensa Christine Lagarde sobre els últims esdeveniments a Itàlia".

Per la seva banda, Michael Hewson, analista en cap de mercats de CMC Markets UK, també creu que la marxa de Draghi suposarà "un cop dur per al BCE", i recorda que "la inestabilitat política a Itàlia no està ajudant el BCE a gestionar els costos dels préstecs italians, on el diferencial entre els rendiments alemanys i italians a 10 anys supera els 200 punts bàsics”.

ELECCIONS ANTICIPADES... GAIREBÉ AMB TOTA SEGURETAT

Els estrategs de Danske Bank també han analitzat la situació en el comentari de mercat d'aquest dijous. "Si no es pot formar una majoria parlamentària alternativa -el que actualment sembla improbable-, el president Mattarella probablement hauria de convocar eleccions anticipades (possiblement celebrades el 25 de setembre), just quan comença la crucial temporada pressupostària de tardor".

Apunten que amb l'excepció dels Germans d'Itàlia, "les eleccions anticipades no interessen a la majoria dels partits i, com a resultat dels canvis constitucionals recents, els escons de la Cambra Baixa i la Cambra Alta es reduiran en un terç després de les properes eleccions". Segons les enquestes actuals, una coalició de centredreta liderada per Germans d'Itàlia podria ser el resultat "més probable, encara que moltes coses podrien canviar una vegada que la campanya electoral es posi en marxa", destaquen els analistes del banc danès.

També afirmen que si es convoquen eleccions anticipades, el deute públic italià ampliarà el rendiment inferior. "Veiem marge perquè els diferencials del BTP-Bund s'ampliïn fins a 250-260 pb, però esperem que es mantinguin per sota dels nivells de la crisi del 2018/19, ja que l'euroescepticisme s'ha atenuat", comenten.

I a Barcays també aposten per un avançament electoral. "La sortida de Draghi de l'escena política serà negativa per a Itàlia i la UE", diuen els economistes del banc britànic, que creuen que Mattarella encara podria "verificar l'existència d'una majoria alternativa", encara que creuen que "serà políticament difícil i, per tant, molt poc probable”. Aposten per una nova cita electoral i diuen que es podria fer a principis d'octubre (apunten al dia 2). "Mentrestant, Draghi podria seguir al capdavant d'un govern provisional fins que se n'instal·li un de nou, però les competències de l'executiu serien limitades", indiquen.

Per acabar, a Danske Bank destaquen també que encara que Itàlia té una "tradició d'agitació política recurrent, la crisi de govern no podria haver arribat en pitjor moment". I és que l'economia ha perdut impuls al final del segon trimestre. "La renovada incertesa política, unida a l'enduriment de les condicions financeres i a una inflació persistentment elevada, corre el risc de llastar encara més les inversions i el consum", destaquen els analistes d'aquesta entitat.

Sense oblidar que malgrat els esforços de diversificació, Rússia continua subministrant el 25% del gas d'Itàlia (enfront del 40% des de principis d'any), i “un tall total del gas rus podria fer que el PIB disminuís entre un 2% i un 3% al proper any (segons les estimacions del Banc d'Itàlia i l'FMI)", recorda Danske. Els experts creuen que "el risc de recessió augmenta per al segon semestre de l'any 22" i que la crisi política "també té repercussions negatives per a les perspectives de creixement a llarg termini d'Itàlia, ja que l'aplicació de les reformes estructurals probablement s'alentirà, i en el pitjor dels casos fins i tot posarà en perill la continuació dels desemborsaments dels fons Next Generation de la UE (145.500 milions d'euros encara pendents)”.

Un assumpte al qual també fan referència a Julius Baer: "El risc d'eleccions anticipades ha augmentat materialment, fet que suposa un clar desavantatge creditícia per a una Itàlia fiscalment feble, que depèn d'un ús eficient dels fons de la Unió Europea", remarquen els estrategs del banc suís. També creuen que el diferencial entre Itàlia i Alemanya seguirà "sota pressió mentre persisteixi la inestabilitat política".