La banca pretén que 2020 no ha existit a l'hora de refinançar deute a les empreses

2020 no ha existit. Ho estan començant a dir els bancs d'inversió. Ho estan contemplant en referència al refinançament de companyies com el colós hoteler Marriott i la productora d'esdeveniments musicals, Live Nation, en què els resultats de 2020 no es tindran en compte per a executar els seus préstecs o obligar-los a posar més garanties. I això pot ser un aperitiu del que podria passar amb la resta de refinançaments a escala global.

Les empreses necessiten demanar nous préstecs per sobreviure a la pandèmia. Però no poden assegurar que puguin retornar els diners amb les condicions actuals, davant la incertesa sobre la profunditat de la crisi i la velocitat de la recuperació.

I els bancs, des de JP Morgan a Wells Fargo en el cas dels EUA, han de serrar les dents i assentir. Si no ho fan, corren el risc de desencadenar una onada d'impagaments que no sols empitjoraria les seves pèrdues, sinó que acabaria menjant-se'ls el capital.

Aquí és on entren els ‘covenants’ (o requisits). Són indicadors emprats pels bancs per assegurar-se que els prestataris es comporten bé, que segueixen una prudent disciplina financera i que poden pagar el deute. Un exemple de 'covenant' és que no s'excedeixi un nivell màxim de deute sobre Ebitda, o que arribi a un benefici mínim, o que la cotització no baixi de determinat nivell. Si algun d'aquests requisits s'incompleix, el banc pot reclamar la devolució immediata del préstec, l'execució de les garanties, o la constitució de garanties addicionals.

El cas de Live Nation és especialment cridaner. El seu 'covenant' l'obliga a aconseguir un Ebitda (benefici abans d'interessos, amortitzacions i impostos) que equivalgui, com a mínim, a una part del seu deute net. Fins que va arribar el coronavirus. A partir d'ara, quan Live Nation calculi els seus guanys per a 2020 de cara a complir aquesta exigència, no es tindran en compte el segon i tercer trimestres de 2020. Enlloc d'això, els substituirà amb els de 2019. O sigui, que 2020 no ha existit.

“Els bancs estan demanant a les empreses que oblidin 2020”, reconeix Valerie Potenza, experta d'Xtract Research. “Si els creditors no renuncien als 'covenants', hi haurà incompliments; i no sols en un cas, sinó molts, a moltes indústries”, alerta.

LA LLETRA PETITA DELS BANCS

Si en alguns casos estan començant a relaxar les seves exigències a les companyies prestatàries, a canvi els demanen interessos més alts, o s'embutxaquen comissions addicionals d'alguna mena.

Si els bancs exigeixen als seus prestataris que els retornin els diners, no tots ho podran fer. Llavors la banca es veu obligada a reconèixer, aquí i ara, moltes pèrdues. Enlloc d'això, està optant per allargar el termini (la famosa "puntada a seguir"). Pretendre que 2020 no ha passat, i esperar que 2021 suposi la recuperació de molts negocis que, aleshores sí, podran fer-se càrrec del seu deute. I mentrestant, els cobren comissions addicionals.